Adela de Pfalzel

De Viquipèdia
Infotaula de personaAdela de Pfalzel
Biografia
Naixement660 Modifica el valor a Wikidata
Mort24 desembre 734 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Trèveris Modifica el valor a Wikidata
Abadessa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonja Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat24 de desembre Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsIrmina d'Oeren: Adela and Irmina (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHugobèrtides Modifica el valor a Wikidata
FillsGerlindis von Pfalzel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesHugobert Modifica el valor a Wikidata  i Irmina d'Oeren Modifica el valor a Wikidata
GermansIrmina d'Oeren, Plectruda i Regintrud Modifica el valor a Wikidata
ParentsGregori d'Utrecht (fill del fill) Modifica el valor a Wikidata

Santa Adela o Adela de Pfalzel[1] (660?, 675? - Trèveris, 24 de desembre de 734) fou la fundadora i la primera abadessa del monestir de Pfalzel, prop de Trèveris a Renània, Alemanya.[2][3] Fou declarada santa per l'església catòlica i la seva festa se celebra el 24 de desembre.

Família[modifica]

La seva família és coneguda pel seu testament, redactat el dotzè any del regnat d'un rei anomenat Teodoric. Era mare d'un Alberic, germana d'una Ragentruda, cohereva d'una Plectruda i posseïa una propietat a Bedelingis. El testament precisa igualment que havia obtingut les terres sobre les quals va ser construït el monestir de resultes d'un intercanvi amb Pipí d'Héristal, majordom de palau. La primera dificultat és d'identificar el rei Teodoric, que pot ser Teodoric III (673-691) o Teodoric IV (721-737). La tesi clàssica ha retingut Teodoric IV, el que data el testament el 733 o 734, però no hi ha encara consens definitiu sobre la qüestió.[4]

El seu fill Alberic és d'altra banda conegut com a fill d'Odó i germà de Gerlinda, que posseïa una vinya a Klotten el 699. El 715, el duc Arnulf, net de Pipí d'Heristal i de Plectruda, posseïa propietats en el mateix indret, cosa que implica un parentiu. Gerlinda es va casar després amb Adalbert, comte d'Alsàcia.[4]

Plectruda, cohereva, és a dir germana[5] d'Adela, és identificada amb Plectruda, dona de Pipí d'Heristal, la qual és coneguda com a filla d'Hugobert, senescal de Clodoveu III. Fins i tot si hi ha encara una incertesa sobre la identitat de l'esposa d'Hugobert, es considera que es tracta d'Irmina, abadessa d'Oeren i fundadora de l'abadia d'Echternach, o una de les seves germanes.[6]

El 704, la religiosa Immina i les seves filles Attala i Rolanda cedien al monestir d'Echternach els béns heretats dels seus pares situats a Bedelinga. La tesi clàssica identifica Immine amb Irmina, i Attala a Adela.[4]

Biografia[modifica]

Es va casar amb un cert Odó i va donar a llum a:

Esdevinguda vídua, va entrar en un orde religiós i va fundar el monestir de Pfalzel del que fou la primera abadessa. Es va encarregar igualment de l'educació d'un dels seus nets, que esdevindria sant Gregori d'Utrecht, un dels evangelitzadors d'Alemanya.

Tradicions[modifica]

Una llegenda que apareix en el curs del segle xi en fa una filla del rei Dagobert I i una germana d'Irmina d'Oeren. És cronològicament possible si es considera que el testament fou redactat sota Teodoric III, però impossible per a una redacció sota Teodoric IV. Tanmateix aquesta tesi no és tinguda en compte actualment.[7] La ciutat de Sainte-Adèle al Canadà fou anomenada en el seu honor.

Notes i referències[modifica]

  1. Adela és un nom germànic format sobre l'arrel adal que significa noble .
  2. «"Adela" ( GSN: 057-00012-001)». Germania Sacra. [Consulta: 30 octubre 2020].
  3. «Adela | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 octubre 2020].
  4. 4,0 4,1 4,2 Settipani, 1989, pàgs. 38-39.
  5. En efecte, l'existència d'una altra germana implica que l'heretatge s'hagi fet entre les filles del o de la difunta, excloent parents més allunyats. El fet que les hereves siguin dones implica que no hi havia germà en el moment de la successió.
  6. . Settipani, 1989, pàgs. 38-42 i adenda.
  7. Settipani, 1993, pàg. 103, note 415.

Bibliografia[modifica]

  • Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, (ISBN 2-906483-28-1).
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), éd. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)