Irmina d'Oeren

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIrmina d'Oeren
Irmina Statu w.jpg
Biografia
Naixement segle VII (Gregorià)
Trèveris
Mort 716 (Gregorià)
Wissembourg
  Abadessa 

Activitat
Ocupació Religiosa
Orde religiós Orde de sant Benet
Enaltiment
Festivitat 24 de desembre
Família
Cònjuge Hugobert
Fills Plectruda
Regintrud Tradueix
Adela de Pfalzel
Germans Adela de Pfalzel
Modifica les dades a Wikidata

Santa Irmina d'Oeren (?- morta entre 704 i 710), fou la cofundadora, junt amb Sant Willibrord i la benefactora de l'abadia d'Echternach el 697. El 698 va esdevenir abadessa del monestir d'Oeren, prop de Trèveris.

Família[modifica]

Article principal: Hugobèrtides

És coneguda per l'acta de fundació de l'abadia d'Echternach a la qual cedeix la meitat d'una vil·la que posseïa en aquesta ciutat. L'altra meitat de la vil·la fou després cedida el 706 per Plectruda, esposa de Pipí d'Héristal i filla del senescal Hugobert, que declarava tenir-la de la successió de Teodard, fill del duc Teotar. Els historiadors estan d'acord a pensar que la vil·la d'Eternach havia estat anteriorment l'objecte d'un repartiment entre el duc Teotar i el seu germà, pare d'Irmina[1] Aquest pare no designat és identificat per consideracions onomàstiques amb sant Teodard, bisbe de Maastricht del 662 al 669.[2]

Una altra acta, datada el 704, fa constar la donació a l'abadia d'Echternach, per la religiosa Immina i les seves filles Attala i Rolanda, de béns situats a Bedelinga procedents dels seus pares. Tradicionalment, aquesta religiosa Immina és identificat a Irmina.[3][4]

Segons aquests diferents elements i interpretacions, els historiadors consideren generalment[5] que Irmina d'Oeren fou l'esposa d'Hugobert († 697/698), senescal de Clodoveu III el 693 i comte palatí el 697, i que va donar a llum a:

Notes i referències[modifica]

  1. Settipani, 1989, pàg. 38-39.
  2. Settipani, 1989, pàgs. 57-58.
  3. . Els dos noms poden ser confosos en l'escriptura merovíngia, i Attala seria la mateixa que Adela de Pfalzel, coneguda per ser la germana d'una Regentruda i d'una Plectruda.
  4. Settipani, 1989, pàg. 38.
  5. Per altres tesis en relació amb la família d'Irmina d'Oeren, vegeu l'article Hugobèrtides

Bibliografia[modifica]

  • Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, (ISBN 2-906483-28-1).
  • Suzanne Martinet, Laon, promontoire sacré. Des druides au IXe siècle, gener de 1994.
  • Régine Le Jan, Famille et Pouvoir dans le monde Franc, Publications de la Sorbonne, 1995
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irmina d'Oeren Modifica l'enllaç a Wikidata