Adolfo Álvarez-Buylla y González-Alegre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAdolfo Álvarez Buylla y González Alegre
Biografia
Naixement(es) Adolfo Álvarez-Buylla y González-Alegre Modifica el valor a Wikidata
1r desembre 1850 Modifica el valor a Wikidata
Oviedo (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 octubre 1927 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 29 octubre 1927
Vocal de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions científiques
1907 –
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Oviedo
Activitat
OcupacióEconomista
Membre de
Participà en
7 novembre 1908Un llamamiento. Unión Democrática Española para la Liga de la Sociedad de Naciones Libres Modifica el valor a Wikidata

Adolfo Álvarez Buylla y González Alegre (Oviedo, 1 de desembre de 1850 - 27 d'octubre de 1927) fou un economista asturià, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Biografia[modifica]

Fill d'un metge de Pola de Lena, el 1870 es llicencià en dret civil i canònic a la Universitat d'Oviedo, doctorant-se en 1871. El 1872 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid, doctorant-se en 1873.

El 1874 fou nomenat professor auxiliar de la Universitat d'Oviedo i el 1877 catedràtic d'economia política i estadística a la Universitat de Valladolid, que permutarà amb un altre catedràtic de la Universitat d'Oviedo. El 1879 defensà públicament el socialisme de càtedra i s'adherí al krausisme. Va formar part de l'anomenat grup d'Oviedo juntament amb Fermín Canella y Secades, Félix Pío de Aramburu y Zuloaga, Leopoldo Alas, Rafael Altamira y Crevea i Adolfo González Posada y Biesca, entre altres, i col·laborà amb la Revista de Asturias.[1] Difongué l'obra dels grans economistes alemanys de l'època com Adolph Wagner i Albert Schäffte.[2]

De 1879 a 1881 fou secretari de la Facultat de Dret de la Universitat d'Oviedo i el 1889 fou nomenat degà de la citada facultat. El 1907 fou nomenat membre del patronat de la Junta d'Ampliació d'Estudis. En 1910 fou nomenat professor numerari de Dret, Economia social i Legislació escolar a l'Escola Superior del Magisteri de Madrid. En 1916 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i en 1921 fou nomenat president de l'Ateneo de Madrid. També fou responsable de la Secció espanyola de la Lliga de Drets de l'Home.[3]

Obres[modifica]

  • La quinta esencia del socialismo
  • Manual de economía política
  • Memoria de la información agraria en Andalucía y Castilla (1904)
  • Estudios sobre el concepto de la Economía, Oviedo, Imp. Revista de Asturias, 1887.
  • Memorias de la Escuela de Artes y Oficios de Oviedo, Oviedo 1890-1904.
  • Economía, Barcelona, J. Gili, 1904.
  • El obrero y las leyes, Madrid, Imp. Revista de Legislación, 1905.
  • El contrato de trabajo, Madrid, Imp. Sucesores de M. Minuesa de los Ríos, 1909.
  • La protección del obrero. (Acción social y acción política), Madrid, Victoriano Suárez, 1910.
  • Notas sobre la jornada máxima del trabajo en España. Madrid 1908.
  • La reforma social en España, Madrid 1917.

Referències[modifica]

  1. ↑ Adolfo Álvarez-Buylla y González-Alegre, a l'Enciclopedia de Oviedo
  2. ↑ «Adolfo Álvarez-Buylla y González-Alegre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Adolfo Álvarez-Buylla Arxivat 2016-06-27 a Wayback Machine. al Diccionario de Catedráticos Españoles de Derecho


Premis i fites
Precedit per:
Felipe Sánchez Román
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 29
1916-1927 		Succeït per:
Rafael Marín Lázaro
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Adolfo_Álvarez-Buylla_y_González-Alegre&oldid=31782440»