Agnès de La Barre de Nanteuil
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Agnès Louise Claude Marie Joseph de La Barre de Nanteuil 17 setembre 1922 Neuilly-sur-Seine (França) |
| Mort | 13 agost 1944 (21 anys) Paray-le-Monial (França) |
| Sepultura | Cementiri de Boismoreau |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | membre de la Resistència Francesa |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent segon |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Família | Família de La Barre de Nanteuil |
Premis
| |
Agnès de La Barre de Nanteuil, o també Agnès de Nanteuil (Neuilly-sur-Seine, 17 de setembre de 1922 - Paray-le-Monial, 13 d'agost de 1944) va ser una lluitadora de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial.
Biografia[modifica]
Joventut compromesa durant el temps de pau[modifica]
Agnès Louise Claude Marie Joseph de La Barre de Nanteuil és la filla gran de Gabriel de La Barre de Nanteuil (1891-1942) i de la seva esposa Sabine Cochin (1899-1972), d'una família d'il·lustres parisencs i del nord, diputats i ministres, grans servidors de l'Estat.
Va créixer entre París i la Bretanya, al castell de Runiac a Theix, on es va establir la seva família el 1937. Després d'acabar els estudis a Vannes, es va convertir en professora d'anglès i també cuidava malalts. Apassionada per servir als altres i dotada d'una gran personalitat, es va unir a diversos moviments juvenils; va ser cap de daines al moviment de noies escoltes Guides de France, també va ser membre d'Acció Catòlica i de la Joventut Estudiant Cristiana femenina.
Joventut compromesa durant la guerra[modifica]
Amb la Segona Guerra Mundial es va obrir una nova pàgina en la història d'Agnès. De fet, després de la derrota de França, el seu pare es va unir a la Resistència i va establir contactes amb la xarxa Libé-Nord el 1940. L'any següent, Agnès va participar en una xarxa d'acollida i escapada d'aviadors anglesos fundada per la seva mare, Sabine Cochin, que va ajudar entre vint i trenta aviadors aliats, amagats al camp i enviats a Anglaterra. El 1942, amb el nom de Claude, es va convertir en l'oficial d'enllaç del comandant Paul Chenailler (1904-1960), futur company de l'Alliberament. Allà, va assegurar l'enllaç entre l'home conegut amb el nom de Coronel Morice i el general Louis-Alexandre Audibert (1874-1955), refugiat a la clínica agustiniana de Malestroit. També va treballar per a la segona oficina de l'Estat major de departament de l'Exèrcit Secret. La seva germana petita, Catherine (1924-1992), es va incorporar a la mateixa xarxa.
Després del bombardeig del setembre de 1943, Agnes va participar en la recepció dels ferits a l'hospital de Nantes.
Va voler anar a Algèria a través d'Espanya. Clandestinament, va obtenir papers falsos per als refractaris del Servei laboral obligatori a Redon, Questembert, París i Malestroit. El 13 de març de 1944, va establir un terreny per enviar amb paracaigudes material per als maquisards.
El seu compromís fins al final[modifica]
Eel 13 de març de 1944, quan tornava d'una missa matinal dels germans menors de Vannes, Agnes va ser arrestada a la casa de la família per membres del Sicherheitsdienst (servei de seguretat nazi), per una denúncia rebuda. Llavors, va dir a la seva mare, als seus germans i a les seves germanes: «No ploreu davant d'aquesta gent».
Empresonada a Vannes, Agnes es va posar llavors a les mans de la Gestapo de Rennes. Sense cedir per la tortura, va impressionar als seus companys de cèl·lula que després van dir: «Tenia tanta fe que no es podia viure a prop d'ella sense esperança!».
Aviat, Agnes va ser deportada a l'últim comboi de Rennes. Aquest comboi de dues mil persones va ser atacat per l'aviació aliada a Langeais. Agnes va resultar ferida i aviat mor a conseqüència d'aquesta ferida, amb 21 anys, a l'estació de Paray-le-Monial.
Homenatge[modifica]
- Condecorada pòstumament amb la Medalla de la Resistència, que el general Charles de Gaulle va entregar al seu germà Benoît (1929-2009), Agnes és citada a l'ordre de l'11a regió: «Secretària i oficial d'enllaç del comandament departamental de Morbihan, Agnès de La Barre de Nanteuil va proporcionar les connexions més perilloses. Denunciada i torturada per la Gestapo, va romandre en silenci. Assassinada durant el seu trasllat a Alemanya, va mostrar una fe patriòtica que recorden els seus companys de FFI i FTP».
- Rep la menció «Mort per França».
- És nomenada padrina de la 26a promoció de l'Escola Militar del cos tècnic i administratiu de Saint-Cyr Coëtquidan (2002-2003); junt amb Joana d'Arc i Sant Odila, són les úniques dones que ha donat nom a una promoció d'aquesta escola d'oficials militars.
- El 15 de desembre de 2016, la 206a sessió regional de l'Institut des hautes études de Défense nationale, admirant el seu coratge i la seva fe, va escollir Agnès de Nanteuil com a padrina de la promoció.[1]
Referències[modifica]
- ↑ «IHEDN : 206e session en région promotion « Agnès de Nanteuil »» (en francès). L'Essor. Arxivat de l'original el 2017-02-02. [Consulta: 8 febrer 2020].
Bibliografia[modifica]
- Carichon, Christophe. Agnès de Nanteuil (1922-1944). Une vie offerte (en francès). Perpinyà: Artège, 2010. ISBN 978-2-3604-0009-6..