Vés al contingut

Agostino Carracci

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAgostino Carracci

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 agost 1557 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 març 1602 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Parma (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Parma (1600–1602)
Roma (1597–1600)
Bolonya (1589–1594)
Venècia (1588–1589)
Parma (1586–1587)
Bolonya (1583–1584)
Cremona
Parma
Venècia
Bolonya
Roma
Bolonya
Milà
Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, gravador Modifica el valor a Wikidata
GènerePintura d'història i retrat Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsDomenico Tibaldi, Prospero Fontana i Bartolomeo Passerotti Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGiovanni Lanfranco i Antonio Carracci Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsAntonio Carracci Modifica el valor a Wikidata
GermansAnnibale Carracci Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontTeutsche Academie der Edlen Bau- Bild- und Mahlerey-Künste (en) Tradueix, (sec:Carracci, Agostino, 186)
Meyers Konversations-Lexikon, 4a edició (1885–1890)
Obálky knih, Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: a1dd5c44-81d3-4984-a1dd-4e4a0b021be9 Modifica els identificadors a Wikidata
Dibuix de Júpiter i Juno

Agostino Carracci o Caracci (Bolonya, 16 d'agost de 1557 - Parma, 22 de març de 1602), pintor i gravador italià, fundador de l'Accademia degli Incamminati.

Seguia com ideal la naturalesa, i va ser el fundador de l'escola que buscava una visió més particularitzada d'aquesta, tal com l'expressava Caravaggio. Es va formar en l'ambient manierista bolonyès, especialment amb l'arquitecte i tallista Domenico Tibaldi.

Va fer viatges d'estudis a Venècia el 1582, a Parma entre 1586 i 1587, tornant a Venècia entre 1587 i 1589. De 1574 daten les seves intervencions en pintures de: Federico Barocci, Tintoretto, Antonio Campi i Correggio.

Va col·laborar amb els seus germans Ludovico i Annibale en els frescs del Palazzo Fava, realitzats el 1584 i al Palazzo Magnani, entre 1590 i 1592. D'aquest any és també la Comunió de Sant Jeroni, en l'actualitat conservada en la Pinacoteca Nacional de Bolonya.

Entre els seus deixebles directes cal fer esment de Francesco Albani i Alessandro Algardi.