Vés al contingut

Agustín Fernández Gamboa Fernández de Arroyabe

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAgustín Fernández Gamboa Fernández de Arroyabe
Nom original(es) Agustín Fernández Gamboa Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 agost 1789 Modifica el valor a Wikidata
Nanclares de Gamboa (Àlaba)
Mort10 abril 1850 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Madrid
  Ministre d'Hisenda
16 de setembre de 1840 – 10 de maig de 1841
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Progressista
Carrera militar
ConflicteGuerra del Francès Modifica el valor a Wikidata
Llista
Diputat al Congrés dels Diputats
Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata

Agustín Fernández Gamboa Fernández de Arroyabe (Nanclares de Gamboa, Àlaba, 28 d'agost de 1789 - Madrid, 10 d'abril de 1850) va ser un polític, diplomàtic, alt funcionari de l'Estat i militar espanyol.

Biografia

[modifica]

Va iniciar la seva marxa en l'exèrcit en 1808 lluitant com a soldat distingit en la guerra del francès en el Regiment de Granaders de Cavalleria, arribant fins a tinent en 1816, moment en el qual va acabar la seva carrera militar. En l'exèrcit va conèixer i va travar amistat amb Juan Álvarez Mendizábal, la qual cosa va ser determinant en la seva posterior carrera política. Va participar en la Societat Patriòtica de Sevilla i es va unir a al moviment liberal contra Ferran VII. Amb la caiguda dels liberals en 1823 es va exiliar en el Regne Unit i va estar en França, temps en el qual va ser sotmès a judici en rebel·lia a Sevilla i condemnat a mort en 1826. Amb la defunció de Ferran VII d'Espanya va ser rehabilitat,

Es va incorporar a l'administració de l'Estat en el departament de Tresoreria del Ministeri de la Guerra a Sevilla. Després, durant la minoria d'edat d'Isabel II va ser Cònsol d'Espanya a Baiona (1836), duent a terme accions diplomàtiques encaminades a evitar l'aprovisionament dels carlins en sòl francès durant la Primera Guerra Carlina. Es va incorporar en la regència de Espartero com a ministre d'Hisenda en el primer gabinet del general fins a 1841. Va ser diputat per Navarra en 1841 i 1843,[1] Director General de Duanes (1841-1843), i fou nomenat senador vitalici per Isabel II en 1847.[2] Va ser també President interí de la Junta de Govern del Banco de Fomento y Ultramar en 1848.

Obres

[modifica]
  • Breve examen de los decretos de 6 de agosto de 1842 y 24 enero de 1843, y manifestación del cumplimiento dado al de 15 de septiembre de 1841.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. ↑ Fitxa del Senat

Bibliografia

[modifica]
  • CLARA GUERRERO, Ana, PÉREZ GARZÓN, Juan Sisinio, RUEDA HERNÁNZ, Germán et al.: Historia política, 1808-1874. Ed. Istmo, 2004. ISBN 978-84-7090-321-2 pp. 206 - 213.
  • SIMÓN PALMER, María del Carmen.: El espionaje en la última etapa de la primera guerra carlista: nuevas cartas de Aviraneta y de Fernández de Gamboa". Cuadernos de Historia, IV, 1973, pp. 289-380.
  • Biografia a xtec.es presa d'Albert Rull Sabater.: Diccionario sucinto de Ministros de Hacienda (s.XIX-XX). 1991: Madrid. Instituto de Estudios Fiscales. Document,16. 168 pp.
  • Ficha en el CSIC Arxivat 2013-03-08 a Wayback Machine., proyecto Humanidades.


Càrrecs públics
Precedit per:
Domingo Jiménez 		Ministre d'Hisenda
Estat espanyol
1840-1841 		Succeït per:
Joaquín María Ferrer Cafranga
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agustín_Fernández_Gamboa_Fernández_de_Arroyabe&oldid=33555893»