Ain Dara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ain Dara
SYRIE 291.jpg
Dades bàsiques
Tipus jaciment arqueològic
Començament 1300 aC
Ubicació
Ain Dara, Syria 36° 27′ 34″ N, 36° 51′ 07″ E / 36.459361°N,36.852083°E / 36.459361; 36.852083
Ain Dara situat respecte Síria
Situació dins
Modifica dades a Wikidata

Ain Dara és un temple situat de l'Edat del ferro situat al poble Ain Dara de Síria, 67 km al nord d'Alep i a 10 km de les runes de la basílica de Simeó Estilita el Vell. Té similitus amb el Temple de Salomó, també conegut com el primer temple, tal com es descriu a la Bíblia Hebrea.[1][2][3]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una estructura rectangular de 30 x 20m orientada al sud-est i construïda en tres fases: a la primera, datada entre 1300 i 1000 aCabans de l'era, hi pertanyen el pòrtic, la pronaos i la naos. La segona fase, datada entre 1000 i 900 aC va consistir a folrar de lloses de basalt el pòrtic i el passatge erere el pòrtic. En la tercera, entre 900 i 750 aC, hom va afegir un deambulatori al voltant del temple, ampliant la plataforma inicial.

Esculpides al sol, a l'entrada del temple, s'hi poden veure tres grans petjades d'un metre de llarg: dos peus junts i un peu esquerre, simbolitzant la presència de la divinitat dins el temple.

En els ortostats laterals hi havia escultures de lleons i d'esfinx, tipològicament propers tant a un típic tema hitita com als querubins atribuïbles al primer temple hebraic. Molts arqueòlegs opinen que la planta del temple d'Ain Dara és clarament semblant a la descripció bíblica del temple de Salomó. En no haver estat mai documentat arqueològicament aquest darrer, alguns autors creuen que la descripció bíblica està inspirada en Ain Dara.

Hi ha unanimitat en considerar que aquest temple estava dedicat a la deessa Ixtar, nom amb què accadis, assiris i babilonis coneixien la deessa sumèria Inanna, esposa o filla d'Anu, senyor dels cels i déu suprem del panteó sumeri. Aquesta deessa els fenicis l'anomenaven Astarte i en certa manera es correspon a la grega Afrodita i la romana Venus. Però és la deessa-mare Aixera, tan sovint citada a la Bíblia i considerada pels antics jueus com l'esposa de Jahvè la forma més propera a Ixtar.

El 1955 hi fou descobert fortuïtament un monumental lleó de basalt, però fins al lustre 1980 - 1985 no fou excavat científicament.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ain Dara Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. King, Philip J.; Stager, Lawrence E. Life in Biblical Israel. Louisville, Ky: Westminster John Knox Press, 2001, p. 334. 
  2. Long, Jesse. 1 & 2 Kings. College Press, January 2002, p. 110–111. ISBN 978-0-89900-882-0 [Consulta: 12 febrer 2011]. 
  3. Monson, John M. «The Temple of Solomon: Heart of Jerusalem». A: Zion, city of our God. Wm. B. Eerdmans Publishing, June 1999, p. 12–19. ISBN 978-0-8028-4426-2 [Consulta: 15 febrer 2011]. 

Coord.: 36° 27′ 33.7″ N, 36° 51′ 7.5″ E / 36.459361°N,36.852083°E / 36.459361; 36.852083