Alain Bashung

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlain Bashung
Bashung1.jpg
Biografia
Naixement (fr) Alain Claude Baschung
1r desembre 1947
París
Mort 14 març 2009 (61 anys)
14è districte de París
Causa de mort Càncer de pulmó
Lloc d'enterrament Cementiri del Père-Lachaise, 13 48° 51′ 37″ N, 2° 23′ 36″ E / 48.860306°N,2.393333°E / 48.860306; 2.393333
Altres noms Alain Bashung
Hendrick Darmen
David Bergen
Activitat
Ocupació Cantant, compositor, actor, cantautor, actor de cinema i artista d'estudi
Període d'activitat 1966 –
Gènere artístic Rock
Instrument Veu
Discogràfica Barclay Records
Família
Cònjuge Chloé Mons

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0059817 Youtube: UCqj5uWBgspy3fEbE1kbOivQ Musicbrainz: d31e78a3-4fd8-4b10-9c49-0ee8d4dfd61e Songkick: 314807
Modifica les dades a Wikidata
Alain Bashung 2008

Alain Bashung (París, 1 de desembre de 194714 de març de 2009) cantautor i actor francès de rock.

En morir a l'hospital de Saint-Joseph de París, Alain Bashung deixà orfe l'escena musical francesa doncs era un dels intèrprets de major personalitat. De ben jove es convertí en una espècie d'home orquestra que va saber combinar amb especial habilitat i charme les seves condicions de chanteur, rocker, actor i compositor, fins a convertir-se en una estrella dels escenaris francesos a partir de 1980.

Fill d'una mestressa de casa bretona i d'un pare originari de la Cabila algeriana –al que mai assolí a conèixer personalment-; la seva mare es casà amb un alsacià i ell fou enviat amb un any d'edat a viure a casa dels seus avis paterns, prop d'Estrasburg, ambient conservador, rígida educació, clima provincià. Retorna a París el 1959, s'amara de rock'n roll anglosaxó a través de la ràdio (Elvys Presley, Gene Vincent, Buddy Holly) i abandonà ràpidament els estudis després de treure un títol de comptabilitat.

Els començos musicals foren anònims, de supervivència i caracteritzats per una sonoritat que fluctuava entre el FolFol i el rockabilly. Eventualment també començà a treballar als escenaris teatrals, com quan interpretà a Robespierre el 1973 en la comèdia musical La revólution française, de Claude-Michel Schöberg.

No fou fins al 1980 amb l'aparició de Gaby, oh Gaby, quan l'èxit començà a somriure-li amb més d'un milió de còpies venudes, que confirmaria un any més tard –davant públic i crítica- amb un àlbum molt més rocker com Pizza. A partir d'allí entrà en la galeria de les estrelles, col·laborà amb Serge Gainsbourg en el disc Play bleassures, una de les seves obres més destacades, tortuosa, difícil, fosca...però acabaria convertint-se en un supervendes.

Els següents decennis no feren més que auggmentar el seu prestigi entre els cercles professionals, a la vegada que la seva música s'anava fent més exigent (Chatterton, Fantasie militaire), i les seves actuacions cada vegada més selectives. Exemple d'entrega i apropament, les seves últimes actuacions foren una sèrie de recitals l'estiu del 2008 en l'Olympia parisenc que esdevingueren un brillant testament artístic.

Malgrat el seu estat de salut derivat de la quimioteràpia, la seva presència en la primera fila de l'actualitat fou una constant fins a dates properes a la seva fi, tant quan a principis del 2009 fou investit Cavaller de la Legió d'Honor, i el 28 de febrer de 2009 (quinze dies abans de morir) assolí tres Victoires de la Musiqueels guardons més respectats del mercat i la indústria musical francesa-, entre ells el de millor cantant masculí i el de millor àlbum de chanson per Blue pétrole.

Amb onze premis al llarg de la seva carrera artística, Bashung es convertí en el músic posseïdor del major nombre de Victoires. Quelcom no fa més que reflectir el gran carisma que despertava entre el gran públic o entre els aficionats més exigents.

A penes conegut a Espanya i amb una discografia escassament distribuïda per aquestes latituds, al seu país natal era tota una figura: des de la consideració de la revista Inrockuptiples com "un dels últims gegants" de la música francesa, tal com assegurava el 2008, fins a la valoració que oferí l'endemà de la seva mort el president de la República francesa Nicholas Sakozy, que el va descriure com un gran poeta que assolí crear un ombrívol però elegant món musical. Pot ésser que les seves melangioses cançons barroques irritessin, "però hom restava sempre embruixat".

En morir, la cerimònia religiosa es celebrà a l'església de Sait-Germain-des-Prés i fou enterrat l'autor de Gaby, Vertige de l'amour o Osez Josephine, en el cementiri de Pierre Lachaise.

Discografia[modifica]

Àlbums d'estudi[modifica]

  • Roman-photos (1977)
  • Roulette russe (1979)
  • Pizza (1981)
  • Play blessures (1982)
  • Figure imposée (1983)
  • Passé le Rio Grande (1986)
  • Novice (1989)
  • Osez Joséphine (1991)
  • Chatterton (1994)
  • Fantaisie militaire (1998)
  • L'Imprudence (2002)
  • Cantique des Cantiques (2002) (amb Chloé Mons)
  • La Ballade de Calamity Jane (2006) (amb Chloé Mons i Rodolphe Burger)
  • Bleu Pétrole (2008)
  • L'Homme à tête de chou (2011) (pòstum)

Àlbums en directe[modifica]

  • Live Tour 85 (1985)
  • Tour Novice (1992)
  • Confessions publiques (1995)
  • La Tournée des grands espaces (2004)
  • Dimanches à l'Élysée (2009)

Compilacions[modifica]

  • Réservé aux indiens (1993)
  • Mes petites entreprises (1998)
  • Climax (1999)

Vegeu també[modifica]

Gaëtan Roussel

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alain Bashung Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Obituaris del Diari La Vanguardia del 8 de març de 2009, pag. 27.