Albert I de Saxònia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Albert I (duc de Saxònia)».
Infotaula de personaAlbert I de Saxònia
Nicola Perscheid - König Albert von Sachsen vor 1902.jpg
Albert I de Saxònia
Nom original (de) Albert von Sachsen
Biografia
Naixement Frederick Augustus Albert Anton Ferdinand Joseph Karl Maria Baptist Nepomuk Wilhelm Xaver Georg Fidelis
23 d'abril de 1828
Dresden, Saxònia
Mort 19 de juny de 1902(1902-06-19) (als 74 anys)
Castell de Sibyllenort
Lloc d'enterrament Katholische Hofkirche (Dresden
  Rei de Saxònia
29 d'octubre de 1873 (1873-10-29) – 19 de juny de 1902 (1902-06-19)
Religió Església Catòlica
Educació Universitat de Bonn
Activitat
Ocupació Polític
Rang militar Mariscal de Camp
Conflicte Guerra francoprussiana
Família
Casa reial Casa de Wettin
Cònjuge Carola de Suècia
Pares Joan I de Saxònia
Amàlia de Baviera
Germans Jordi I de Saxònia, Margarida de Saxònia, Sofia de Saxònia, Elisabet de Saxònia, Princess Anna of Saxony Tradueix i Sidonie of Saxony Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Albert I de Saxònia (Dresden, 23 d'abril de 1828 - Castell de Sibyllenort, 1902) fou Rei de Saxònia des de l'any 1873 i fins a l'any 1902.

Nascut a Dresden, capital del Regne de Saxònia, essent fill del rei Joan I de Saxònia i de la princesa Amàlia de Baviera. Albert era nét per via paterna del príncep Maximilià de Saxònia i de la princesa Carolina de Borbó-Parma mentre que per via materna ho era del rei Maximilià I Josep de Baviera i de la princesa Carolina de Baden.

Albert es casà el dia 18 de juny de 1853 a la Catedral de Dresden amb la princesa Carola de Suècia, filla del príncep Gustau de Suècia i de la princesa Lluïsa Amàlia de Baden. La princesa Carola era néta del rei Gustau IV Adolf de Suècia, últim sobirà suec de la Casa dels Vasa i que fou deposat l'any 1809 del tron de Suècia. Albert i Carola no tingueren fills i a la mort del sobirà saxó la Corona passà en mans del seu germà, el rei Jordi I de Saxònia.

L'educació que rebé el príncep Albert fou l'habitual entre els prínceps alemanys del moment; és a dir, una barreja entre una ampla formació militar i l'assistència a la Universitat de Bonn, àmpliament reconeguda entre els cercles de la reialesa alemanya del segle XIX.

La primera experiència en el camp de batalla del príncep i després rei saxó fou l'any 1849 durant la guerra dels ducats contra Dinamarca en la qual serví com a capità de l'exèrcit del regne de Saxònia.

Amb l'esclat, l'any 1866, de la Guerra Austroprussiana, el príncep hereu dirigí les forces saxones contra Prússia i aliant-se amb Àustria. El príncep participà en nombroses batalles que l'enfrontaren a les tropes dirigides pel príncep Frederic Carles de Prússia i malgrat la tenacitat i els bons resultats que obtingueren les tropes saxones, la derrota austríaca els arrossegà a una desfeta total.

Durant les operacions de la guerra de 1866, el príncep Albert obtingué gran suport i prestigi entre les tropes saxones. Després de l'armistici, Saxònia entrà a formar part de Conferència d'Alemanya del Nord encarregant-se personalment del XII batalló de l'exèrcit confederat que corresponia a l'antic exèrcit saxó.

La guerra de 1871 contra França permeté al príncep entrar de nou en acció i demostrar, una vegada més, els seus dots militars. L'any 1873, després de la mort del seu pare, esdevingué Rei de Saxònia. El seu rol com a monarca d'un dels regnes més potents i industrials d'Alemanya fou escàs centrant-se a la seva gran passió, l'exèrcit.

L'any 1897 el rei Albert esdevingué l'àrbitre que decidí entre el plet interposat pels diferents reclamadors de la sobirania del principat de Lippe.