Albert O. Hirschman

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlbert O. Hirschman
Dostlertrial.jpg
Nom original (de) Albert Otto Hirschman
Biografia
Naixement 7 abril 1915
Berlín
Mort 10 desembre 2012 (97 anys)
Ewing Township Tradueix
Formació London School of Economics
Universitat Humboldt de Berlín
University of Trieste Tradueix
Facultat de Dret de París
Liceu francès de Berlín
Activitat
Camp de treball Economia
Ocupació Economista, professor d'universitat i escriptor
Ocupador Universitat Harvard
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat de Colúmbia
Nom de ploma Albert Hermant
Branca militar Brigades Internacionals
Conflicte Guerra Civil Espanyola i Segona Guerra Mundial
Família
Germans Ursula Hirschmann
Parents Eugenio Colorni (cunyat)
Altiero Spinelli (cunyat)
Modifica les dades a Wikidata

Albert Otto Hirschman (Otto-Albert Hirschmann; 7 d'abril de 1915 - 10 de desembre del 2012) va ser un economista influent, autor de diversos llibres sobre economia política i ideologia política. La seva primera contribució important fou en l'àrea de l'economia de desenvolupament.[1] Aquí va emfatitzar la necessitat del creixement no equilibrat. Com que els països en vies de desenvolupament tenen escasses habilitats per a prendre decisions, va argumentar que calia promoure desequilibris per a estimular el creixement i ajudar a mobilitzar recursos. Per a aconseguir-ho és cabdal promoure indústries amb un gran nombre de connexions amb altres empreses.

Les seves aportacions més tardanes en economia política van avançar dos esquemes senzills, però intel·lectualment potents. El primer descriu les tres respostes possibles bàsiques en empreses o sistemes polítics (abandonar, alçar la veu o restar en silenci) en el llibre Exit, Voice and Loyalty (1970). El segon descriu els arguments bàsics que fan servir els conservadors (perversitat, futilitat i perill) en The Rhetoric of Reaction (1991).

En la Segona Guerra Mundial, va tenir un paper destacat rescatant refugiats en la França ocupada.

Vida[modifica]

Otto Albert Hirschmann va néixer a Berlín, Alemanya, fill de Carl i Hedwig Marcuse Hirschmann, i germà d'Ursula Hirschmann.[2] Després d'haver començat a estudiar en 1932 a la Friedrich-Wilhelms-Universität, va ser educat a la Sorbona, la London School of Economics i la Universitat de Trieste, de la qual va rebre el doctorat en economia en 1938.[2]

Poc després, Hirschman va ser voluntari per a lluitar per la República espanyola en la Guerra Civil espanyola. Després que França es rendís als nazis, va treballar amb Varian Fry per a ajudar molts dels intel·lectuals i artistes europeus de primera línia a fugir als Estats Units; Hirschman va ajudar a conduir-los des de la França ocupada a Espanya pels Pirineus i després a Portugal.

Becari de la Fundació Rockefeller a la Universitat de Califòrnia de Berkeley (1941-1943), va servir a l'exèrcit dels Estats Units (1943-1946), en què va treballar a l'Oficina de Serveis Estratègics, va ser nomenat cap de la secció per a Europa occidental i la Commonwealth britànica de la Junta de Governadors de la Reserva Federal (1946-1952), va treballar com a assessor financer en la Mesa de Planificació Nacional de Colòmbia (1952-1954) i llavors esdevingué un assessor econòmic privat a Bogotà (1954-1956).[3]

En acabat, va passar per una sèrie de càrrecs acadèmics econòmics a la Universitat Yale (1956-1958), Universitat de Colúmbia (1958-1964), Universitat Harvard (1964-1974) i l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1974-2012).

Hirschman va ajudar a crear el "principi de la mà que amaga" en un article de 1967.

El 2001 Hirschman va aparèixer entre els primers 100 intel·lectuals dels Estats Units, mesurats per citacions acadèmiques, en el llibre Public Intellectuals: A Study of Decline de Richard Posner.

El 2003, va guanyar el premi Benjamin E. Lippincott de l'Associació de Ciència Política Americana en reconeixement a una feina de qualitat excepcional pel seu llibre The Passions and the Interests: Political Arguments for Capitalism before Its Triumph.

El 2007, el Social Science Research Council va establir un premi anual en honor de Hirschman.[4]

Va morir a 97 anys el 10 de desembre del 2012, uns quants mesos després del traspàs de la que va ser la seva muller durant setanta anys, Sarah Hirschman (Chapiro).[5]

Referències[modifica]

  1. Hirschman, A. O. (1958). The Strategy of Economic Development. Yale University Press
  2. 2,0 2,1 (alemany) Honorary degree awarded to Albert O. Hirschman by Free University of Berlin
  3. Yardley, William «Albert Hirschman, Optimistic Economist, Dies at 97». , 23-12-2012 [Consulta: 23 juliol 2013].
  4. «Albert O. Hirschman Prize of the Social Science Research Council». Social Science Research Council. [Consulta: 23 juliol 2013].
  5. Green, David «Economist who studied progress and fought fascism dies». , 12-10-2014 [Consulta: 6 gener 2015].