Vés al contingut

Alfred Dreyfus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlfred Dreyfus

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 octubre 1859 Modifica el valor a Wikidata
Mülhausen (Segon Imperi Francès) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juliol 1935 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole supérieure de guerre (1890–)
Liceu Chaptal
École Polytechnique
Collège Sainte-Barbe Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, oficial de l'exèrcit Modifica el valor a Wikidata
Activitat1880 Modifica el valor a Wikidata -
Carrera militar
LleialtatTercera República Francesa Modifica el valor a Wikidata
Branca militarArtilleria Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent coronel Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLucie Dreyfus Modifica el valor a Wikidata
FillsJeanne Lévy, Pierre Dreyfus Modifica el valor a Wikidata
GermansMathieu Dreyfus
Jacques Dreyfus Modifica el valor a Wikidata
ParentsJérôme Salomon, rebesnet
Henri Jacques Dreyfus, nebot Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1894-1906Cas Dreyfus Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontDiccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
Enciclopèdia Jueva Brockhaus i Efron
Petit Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 1639 Modifica els identificadors a Wikidata

Alfred Dreyfus (Mülhausen, 1859-París, 1935) fou un oficial francès jueu d'origen alsacià. Acusat i condemnat per traïció abans de ser indultat i després rehabilitat, va ser el centre del conflicte social i polític major de la Tercera República Francesa, anomenat afer Dreyfus.[1]

Biografia

[modifica]

Després de la desfeta de la Guerra francoprussiana, el 1871 França va perdre l'Alsàcia, i fent ús de la possibilitat d'elecció, el 1872 la família d'Albert Dreyfus va optar per la nacionalitat francesa, abandonà la regió. Aleshores el jove Dreyfus, desitjant veure una altra vegada una Alsàcia sota administració francesa, decidí seguir la carrera militar.

El 1878 entrà a l'École polytechnique i esdevingué oficial d'artilleria. El 1890 va entrar a l'Escola de Guerra i el mateix any es va casar amb Lucie Hadamard. El 1893 va ser destinat a l'Estat major de l'exèrcit al Ministeri de Guerra com a capità en pràctiques.

Acusació d'espionatge. El cas Dreyfus

[modifica]

El 1894 és acusat d'espionatge. Condemnat a deportació, va ser degradat el 5 de gener de 1895 i deportat a la presó de l'Illa del Diable. El 1898 aquest afer va motivar la intervenció del gran escriptor Émile Zola, amb la famosa carta J'accuse, defensant Dreyfus.

No va ser fins al 12 de juliol de 1906 quan el Tribunal de Cassació anul·là definitivament el judici. El 13 de juliol fou reintegrat a la carrera militar només amb el grau de comandant,[2] perquè l'exèrcit no li volgué computar el temps transcorregut en una condemna injusta.[3] Una setmana més tard, el 21 de juliol, rebia la distinció de cavaller de la Legió d'Honor en el mateix pati de l'Escola militar on havia estat degradat, de manera despietada, el 5 de gener del 1895.[3][4][5]

Retirat de l'exercit i reincorporat

[modifica]

Dolgut pel fet que no se li reconeguessin els anys que havia estar injustament inculpat, el 26 de juny del 1907 sol·licita la retirada de l'exèrcit, la qual li és concedida el 25 d'octubre.[6]

El 4 de juny de 1908, sortint de la cerimònia de trasllat de les cendres de Zola, un periodista li va engegar dos trets que el van ferir lleugerament al braç.[3]

Dreyfus va ser cridat de nou a l'exèrcit el 1914 en esclatar la Primera Guerra Mundial. Combaté en la batalla del Chemin des Dames i en la batalla de Verdun. El setembre del 1918 és promogut a tinent coronel en reserva i el juliol del 1919 rep el grau d'oficial de la Legió d'Honor.[3]

Referències

[modifica]
  1. «Alfred Dreyfus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Discours de M. Jean-Louis Debré, Président de l'Assemblée nationale» (en francès). Assemblea Nacional Francesa, 13-07-2006. [Consulta: 21 juliol 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Intervention de M. Jean-Denis Bredin de l'Académie française. Regards sur l'Affaire Dreyfus» (en francès). Cort de cassació francesa, 19-06-2006. Arxivat de l'original el 10 de gener 2018. [Consulta: 21 juliol 2017].
  4. «La réhabilitation de Dreyfus» (en francès). 1906 Dreyfus réhabilité. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2020. [Consulta: 21 juliol 2017].
  5. «Réception d'Alfred Dreyfus dans l'ordre de la Légion d'honneur» (en francès). 1906 Dreyfus réhabilité. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2020. [Consulta: 21 juliol 2017].
  6. «RUne carrière brisée par une ' tragique erreur '» (en francès). 1906 Dreyfus réhabilité. Arxivat de l'original el 22 de març 2016. [Consulta: 21 juliol 2017].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]