Altiplà d'Ukok

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaAltiplà d'Ukok
Ukok Plateau 2.jpg
Tipus altiplà
És part de Muntanyes daurades de l'Altai
Situació geogràfica massís de l'Altai
Ubicació
49° 18′ 28″ N, 87° 35′ 41″ E / 49.3077°N,87.5947°E / 49.3077; 87.5947
Modifica les dades a Wikidata

L'altiplà d'Ukok és una remota àrea de prades amb prou feines afectada per l'acció de l'home i localitzada en el cor de la Sibèria sud-occidental a la regió russa del massís de l'Altai, situada prop de les fronteres amb la Xina, Kazakhstan i Mongòlia. Pazyryk és el nom d'un antic poble que va viure al massís de l'Altai sobre aquest altiplà i als quals s'associa amb algunes importants troballes arqueològiques que inclouen mòmies en estat de congelació trobades en el permafrost.

Patrimoni de la humanitat[modifica]

L'altiplà d'Ukok ha estat reconeguda com a part del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco anomenat Muntanyes Daurades de l'Altai per la seva important riquesa mediambiental.[1] Proporciona un hàbitat per a moltes espècies amenaçades que inclouen a un dels animals predadores menys estudiats: el lleopard de les neus. Altres espècies amenaçades protegides en el lloc inclouen al argalí o ovella de muntanya, a l'àguila estepària i a la cigonya negra.[2] A l'actualitat, l'altiplà d'Ukok es veu amenaçada pels plans per construir un gasoducte entre Xina i Rússia. Altres perills inclouen la proposta per construir una carretera que la travessi així com la sobreexplotació de l'estepa pels grangers.[3]

Situació[modifica]

Prada en l'altiplà.
Catifa Pazyryk, segle V aC.

Situada al sud de Sibèria, la serralada de l'Altai és el massís muntanyós més important de la regió biogeogràfica de Sibèria Occidental i la capçalera dels dos rius més cabalosos d'aquesta, l'Obi i el Irtich. El lloc comprèn tres parts diferenciades: la zona d' Zapovednik Altaisky amb una àrea de protecció al voltant del llac de Teletskoie; la zona d'Zapovednik Katunsky amb una àrea de protecció al voltant del mont Belukha; i la zona silenciosa d'Ukok, situada a l'altiplà del mateix nom. El lloc, que abasta una superfície total de 1.611.457 hectàrees, ofereix la seqüència més completa de zones vegetals d'altura de tota la Sibèria Central: estepa, bosc-estepa, bosc mixt, vegetació subalpina i vegetació alpina. També és un hàbitat de gran importància per a la conservació d'algunes espècies en perill d'extinció, en particular el lleopard de les neus.[4]

El gran refugi de vida natural de Sijote-Alín fou creat pe preservar la seva vida salvatge. L'any 2001, la Unesco va inscriure Sijote-Alin com Reserva de la Biosfera. Tres són els elements d'aquest lloc natural, Patrimoni de la Humanitat:

Codi Nom Lloc Coordenades Superfície Imatge
768-001 Reserva natural d'Altai (Altaisky Zapovednik) i zona de protecció del llac Telétskoye República de l'Altai 51° 29′ 50″ N, 87° 42′ 40″ E / 51.49722°N,87.71111°E / 51.49722; 87.71111 965753 Ha
Reserva d'altai
768-002 Reserva natural de Katun (Katunsky Zapovédnik) i zona de protecció al voltant de la muntanya Belukha República de l'Altai 49° 40′ 00″ N, 86° 00′ 00″ E / 49.66667°N,86.00000°E / 49.66667; 86.00000 392800 Ha
Reserva natural de Katun
768-003 Altiplà d'Ukok República de l'Altai 49° 22′ 00″ N, 87° 30′ 00″ E / 49.36667°N,87.50000°E / 49.36667; 87.50000 252904 Ha
Zona d'Ukok

La reserva cobreix una àrea de 16,175 km².[5]

Troballes[modifica]

Genet, objecte de feltre Pazyryk, c. 300 a. C.

S'han descobert molts túmuls funeraris de l'Edat de Bronze a l'àrea que han estat relacionats amb la cultura Pazyryk i que guarden un gran semblança amb la dels pobles escites de l'oest.[6] El terme kurgán és el més habitual per descriure tals enterraments en forma de túmul allargat. Les excavacions en el lloc continuen aportant interessants troballes arqueològiques [7]entre els quals destaca especialment el conegut com la Dama de Gel, excavada per l'arqueòloga russa Natalia Polosmak.[8][9] Tres mòmies tatuades (c. 300 aC) van ser extretes del permagel de l'altiplà durant la segona meitat del segle XX.[10]

La Dama de Gel i altres troballes arqueològiques estaven situats en una molt disputada franja de terra entre Rússia i la Xina.[11] Els residents de la República de l'Altai exigeixen el retorn dels objectes desenterrats des de la seva actual ubicació a Novossibirsk.[12]

Mòmia de la Dama de Gel de Sibèria.

Transport[modifica]

L'altiplà d'Ukok està connectada amb la resta del món per accidentades carreteres de terra que travessen els ports de muntanya d'Ukok (frontera Rússia-Kazakhstan), Ulan-Daba (frontera Rússia-Mongòlia), Teplyi Kluch (a 2907 m d'altitud) i Kalgutinsky. Es pot accedir a aquests ports des del poble de Kosh-Agach que és fàcilment accessible gràcies a l'autovia M52, coneguda com a tram Chuysky.

Més al sud, passat Kosh-Agach, el camí es torna impracticable per a mitjans normals de transport i solo es pot seguir amb tot terrenys. Però fins i tot aquests poden quedar-se atrapats en el fang dels pantans de la vall del riu Kalguty, especialment en els dies assolellats en els quals el sòl gelat comença a descongelar-se. Durant la major part de l'any aquests passos estan coberts de neu i són proclius als devessalls. Durant el curt estiu canvia el tipus de devessall doncs tots els pendents es veuen exposades a la solifluxió.

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Golden Mountains of Altai» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 10 abril 2015].
  2. «Protect Snow Leopard Habitat / Siberia». forests.org. [Consulta: 31 juliol 2007].(en anglès)
  3. «Altai: Saving the Pearl of Siberia». [Consulta: 30 novembre 2006].(en anglès)
  4. Informació sobre la reserva d'Altai a la pàgina de la UNESCO
  5. «Greater Altai – Altai Krai, Republic of Altai, Tyva (Tuva), and Novosibirsk - Crossroads». [Consulta: 30 novembre 2006].
  6. Bahn, Paul G. The Atlas of World Geology. Nueva York: Checkmark Books, 2000, p. 128. ISBN 0-8160-4051-6. (en anglès)
  7. «Golden Mountains of Altai». UNESCO. [Consulta: 31 juliol 2007].(en anglès)
  8. «Ice Mummies: Siberian Ice Maiden». PBS - NOVA. [Consulta: 31 juliol 2007].
  9. «Prehistoric Art - Early Nomads of the Altaic Region». The Hermitage Museum. [Consulta: 31 juliol 2007]. (en anglès)
  10. «Bronze collect at Novosibirsk State University - including Pazyryk». [Consulta: 30 novembre 2006].(en anglès)
  11. Leigh Fenly. «Archaeology News», December 8 2004. [Consulta: 27 novembre 2007].(en anglès)
  12. «Minor nationality of Russia demands the return of "Princess of Ukok"». Pravda, 2 febrer 1 2005. [Consulta: 27 novembre 2007].(en anglès)
  • S.I. Rudenko, Kul'tura naseleniia Gornogo Altaia v skifskoe vremia ("El poblament de l'Alt Altái en temps de Escitia")Moscou i Leningrad, 1953, traduït a l'anglès com Frozen Tombs of Sibèria: The Pazyryk Burials of Iron Age Horsemen, M.W. Thompson, tr. (University of Califòrnia Press, Berkeley) 1970. ISBN 0-520-01395-6 (en rus)(en anglès)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Altiplà d'Ukok Modifica l'enllaç a Wikidata