Altiplà d'Ukok

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaAltiplà d'Ukok
Ukok Plateau 2.jpg
Tipologia altiplà
És part de Muntanyes daurades de l'Altai
Rússia

49° 18′ 28″ N, 87° 35′ 41″ E / 49.3077°N,87.5947°E / 49.3077; 87.5947
Modifica dades a Wikidata

L'altiplà d'Ukok és una remota àrea de prades amb prou feines afectada per l'acció de l'home i localitzada en el cor de la Sibèria sud-occidental a la regió russa del massís de l'Altai, situada prop de les fronteres amb la Xina, Kazakhstan i Mongòlia. Pazyryk és el nom d'un antic poble que va viure al massís de l'Altai sobre aquest altiplà i als quals s'associa amb algunes importants troballes arqueològiques que inclouen mòmies en estat de congelació trobades en el permafrost.

Patrimoni de la humanitat[modifica | modifica el codi]

L'altiplà d'Ukok ha estat reconeguda com a part del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco anomenat Muntanyes Daurades de l'Altai per la seva important riquesa mediambiental.[1] Proporciona un hàbitat per a moltes espècies amenaçades que inclouen a un dels animals predadores menys estudiats: el lleopard de les neus. Altres espècies amenaçades protegides en el lloc inclouen al argalí o ovella de muntanya, a l'àguila estepària i a la cigonya negra.[2] A l'actualitat, l'altiplà d'Ukok es veu amenaçada pels plans per construir un gasoducte entre Xina i Rússia. Altres perills inclouen la proposta per construir una carretera que la travessi així com la sobreexplotació de l'estepa pels grangers.[3]

Situació[modifica | modifica el codi]

Prada en l'altiplà.
Catifa Pazyryk, segle V aC.

Situada al sud de Sibèria, la serralada de l'Altai és el massís muntanyós més important de la regió biogeogràfica de Sibèria Occidental i la capçalera dels dos rius més cabalosos d'aquesta, l'Obi i el Irtich. El lloc comprèn tres parts diferenciades: la zona d' Zapovednik Altaisky amb una àrea de protecció al voltant del llac de Teletskoie; la zona d'Zapovednik Katunsky amb una àrea de protecció al voltant del mont Belukha; i la zona silenciosa d'Ukok, situada a l'altiplà del mateix nom. El lloc, que abasta una superfície total de 1.611.457 hectàrees, ofereix la seqüència més completa de zones vegetals d'altura de tota la Sibèria Central: estepa, bosc-estepa, bosc mixt, vegetació subalpina i vegetació alpina. També és un hàbitat de gran importància per a la conservació d'algunes espècies en perill d'extinció, en particular el lleopard de les neus.[4]

El gran refugi de vida natural de Sijote-Alín fou creat pe preservar la seva vida salvatge. L'any 2001, la Unesco va inscriure Sijote-Alin com Reserva de la Biosfera. Tres són els elements d'aquest lloc natural, Patrimoni de la Humanitat:

Codi Nom Lloc Coordenades Superfície Imatge
768-001 Reserva natural d'Altai (Altaisky Zapovednik) i zona de protecció del llac Telétskoye República de l'Altai 51° 29′ 50″ N, 87° 42′ 40″ E / 51.49722°N,87.71111°E / 51.49722; 87.71111 965753 Ha
Reserva d'altai
768-002 Reserva natural de Katun (Katunsky Zapovédnik) i zona de protecció al voltant de la muntanya Belukha República de l'Altai 49° 40′ 00″ N, 86° 00′ 00″ E / 49.66667°N,86.00000°E / 49.66667; 86.00000 392800 Ha
Reserva natural de Katun
768-003 Altiplà d'Ukok República de l'Altai 49° 22′ 00″ N, 87° 30′ 00″ E / 49.36667°N,87.50000°E / 49.36667; 87.50000 252904 Ha
Zona d'Ukok

La reserva cobreix una àrea de 16,175 km².[5]

Troballes[modifica | modifica el codi]

Genet, objecte de feltre Pazyryk, c. 300 a. C.

S'han descobert molts túmuls funeraris de l'Edat de Bronze a l'àrea que han estat relacionats amb la cultura Pazyryk i que guarden un gran semblança amb la dels pobles escites de l'oest.[6] El terme kurgán és el més habitual per descriure tals enterraments en forma de túmul allargat. Les excavacions en el lloc continuen aportant interessants troballes arqueològiques [7]entre els quals destaca especialment el conegut com la Dama de Gel, excavada per l'arqueòloga russa Natalia Polosmak.[8][9] Tres mòmies tatuades (c. 300 aC) van ser extretes del permagel de l'altiplà durant la segona meitat del segle XX.[10]

La Dama de Gel i altres troballes arqueològiques estaven situats en una molt disputada franja de terra entre Rússia i la Xina.[11] Els residents de la República de l'Altai exigeixen el retorn dels objectes desenterrats des de la seva actual ubicació a Novossibirsk.[12]

Mòmia de la Dama de Gel de Sibèria.

Transport[modifica | modifica el codi]

L'altiplà d'Ukok està connectada amb la resta del món per accidentades carreteres de terra que travessen els ports de muntanya d'Ukok (frontera Rússia-Kazakhstan), Ulan-Daba (frontera Rússia-Mongòlia), Teplyi Kluch (a 2907 m d'altitud) i Kalgutinsky. Es pot accedir a aquests ports des del poble de Kosh-Agach que és fàcilment accessible gràcies a l'autovia M52, coneguda com a tram Chuysky.

Més al sud, passat Kosh-Agach, el camí es torna impracticable per a mitjans normals de transport i solo es pot seguir amb tot terrenys. Però fins i tot aquests poden quedar-se atrapats en el fang dels pantans de la vall del riu Kalguty, especialment en els dies assolellats en els quals el sòl gelat comença a descongelar-se. Durant la major part de l'any aquests passos estan coberts de neu i són proclius als devessalls. Durant el curt estiu canvia el tipus de devessall doncs tots els pendents es veuen exposades a la solifluxió.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Golden Mountains of Altai» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 10 abril 2015].
  2. «Protect Snow Leopard Habitat / Siberia». forests.org. [Consulta: 31 juliol 2007].(en anglès)
  3. «Altai: Saving the Pearl of Siberia». [Consulta: 30 novembre 2006].(en anglès)
  4. Informació sobre la reserva d'Altai a la pàgina de la UNESCO
  5. «Greater Altai – Altai Krai, Republic of Altai, Tyva (Tuva), and Novosibirsk - Crossroads». [Consulta: 30 novembre 2006].
  6. Bahn, Paul G. The Atlas of World Geology. Nueva York: Checkmark Books, 2000, p. 128. ISBN 0-8160-4051-6. (en anglès)
  7. «Golden Mountains of Altai». UNESCO. [Consulta: 31 juliol 2007].(en anglès)
  8. «Ice Mummies: Siberian Ice Maiden». PBS - NOVA. [Consulta: 31 juliol 2007].
  9. «Prehistoric Art - Early Nomads of the Altaic Region». The Hermitage Museum. [Consulta: 31 juliol 2007]. (en anglès)
  10. «Bronze collect at Novosibirsk State University - including Pazyryk». [Consulta: 30 novembre 2006].(en anglès)
  11. Leigh Fenly. «Archaeology News», December 8 2004. [Consulta: 27 novembre 2007].(en anglès)
  12. «Minor nationality of Russia demands the return of "Princess of Ukok"». Pravda, 2 febrer 1 2005. [Consulta: 27 novembre 2007].(en anglès)
  • S.I. Rudenko, Kul'tura naseleniia Gornogo Altaia v skifskoe vremia ("El poblament de l'Alt Altái en temps de Escitia")Moscou i Leningrad, 1953, traduït a l'anglès com Frozen Tombs of Sibèria: The Pazyryk Burials of Iron Age Horsemen, M.W. Thompson, tr. (University of Califòrnia Press, Berkeley) 1970. ISBN 0-520-01395-6 (en rus)(en anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Altiplà d'Ukok Modifica l'enllaç a Wikidata