Amadeu Francesch Vidal

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAmadeu Francesch Vidal
Amadeu Francesch Vidal.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 16 de juliol de 1955
Montbrió del Camp
Mort 1 de juny de 2016 (60 anys)
Modifica dades a Wikidata

Amadeu Francesch Vidal (Montbrió del Camp, Baix Camp, 16 de juliol de 1955 - 1 de juny de 2016) fou un científic català, doctorat en Ciències biològiques per la Universitat de Barcelona (UB). Es va dedicar a la recuperació, millora i conservació de les races de gallines autòctones de Catalunya.[1]

Biografia[modifica]

Amadeu Francesch va estudiar a Barcelona, on es va llicenciar en Ciències biològiques, a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona l'any 1982. Després d'haver finalitzat la llicenciatura, va elaborar la tesina que va dirigir Antoni Prevosti Pelegrín. El títol de la tesina va ser "Respuesta a la selección artificial en diferentes temperaturas del carácter microquetas interocelares en Drosophila melanogaster" i la va acabar l'any 1984.[2]

L'any 1985 va aconseguir una beca de la diputació de Tarragona, gràcies a la qual va començar a treballar al Mas Bover de Constantí (Tarragona) per a col·laborar en els treballs sobre races de gallines autòctones. Si bé el seu treball el va iniciar com a becari al costat del veterinari Antoni Jordà a la Unitat de Genètica Avícola de l'IRTA, l'Amadeu aviat va passar a formar part de la Unitat com a investigador fins que des de l'any 2008 es va convertir en el Director del Subprograma de Genètica Avícola com a responsable principal del programa de recuperació i millora de les races de gallines catalanes.[3]

Mentre estava treballant, va elaborar la seva tesi doctoral que va presentar l'any 1991, "Estudio de dos poblaciones autóctonas catalanas de Gallus domesticus: caracterización genético-etnológica",[4] tesi gràcies a la qual va obtenir el títol de Doctor en Ciències Biològiques per la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Els directors de la seva tesi van ser Isidro Sierra Alfranca i Fernando Orozco Piñán. En la seva tesi l'Amadeu hi resumia els resultats del seu treball de caracterització genètica i productiva, de carn i ous, de les races Penedesenca i l'Empordanesa, base per a les accions de millora que va emprendre posteriorment; a més de ser en si mateixa un complet tractat sobre la genètica del color del plomatge en les gallines. Tot i que a la seva tesi l'Amadeu no va incloure la raça de gallines Prat, aquesta també era objecte d'estudi del programa de recuperació i millora de les races de gallines catalanes.

L'impuls a les races avícoles autòctones[modifica]

Per tal de portar a terme els objectius del seu programa va proposar-se potenciar la productivitat d'aquestes gallines amb la finalitat d'obtenir, a un cost assequible, productes tradicionals i de qualitat diferenciada que satisfessin els productors i els consumidors. Per aquesta raó va ser membre molt actiu des de la seva fundació de la Societat Espanyola de Recursos Genètics Animals (SERGA), per a la qual va ser de gran ajuda batallant incansablement amb les institucions oficials durant anys difícils en què gairebé ningú oferia comprensió, ni per suposat suport, a aquesta filosofia i objectius, sorprenent-se que un grup d'investigadors i professors acudissin a ells amb propostes pejorativament qualificades com a "ecologistes".[5]

Per desenvolupar el seu treball l'Amadeu va haver de transcendir la seva especialitat original i adquirir molt variats coneixements i tècniques, des de la inseminació artificial a l'anàlisi sensorial dels aliments, sense oblidar els aspectes econòmics ni els legals.[6] En aquesta mateixa línia va desenvolupar el seu treball posterior. Ha dirigit diferents projectes i treballs d'investigació referents a la conservació, caracterització i millora genètica de les races catalanes Penedesenca,[7] Empordanesa i Prat. Va col·laborar generosament amb les associacions de criadors d'aquestes races catalanes: l'Associació de criadors de la raça de gallines penedesenca, l'Associació de criadors de gallines de la raça empordanesa i l'Associació de criadors de la raça de pollastre i capó del Prat i també en iniciatives similars sorgides a Aragó, Castella i Lleó, País Basc, Balears o Alacant; per a tots els interessats en aquest camp era una referència imprescindible. Així doncs, com assessor científic ha col·laborat en la recuperació, definició i caracterització d'altres races de gallines espanyoles, entre les quals destaquen la Sobrarbe, la Mallorquina, l'Euskal Oiloa, l'Eivissenca i la Menorca.[8]

Va dirigir diverses tesis doctorals[9] i és autor de nombroses i variades publicacions científiques i de divulgació sobre races de gallines, treballs que tracten la caracterització morfològica, genètica i productiva de les mateixes. Molt conegut és especialment el seu llibre Gallinas de Raza (actualment esgotat), del que estava preparant una tercera edició ampliada per a la primavera del 2016.[10]

Considerava també important la tasca de divulgació de tota la seva tasca científica i per això mai va descuidar difondre els seus coneixements en altres àmbits, en particular a la revista Arte Avícola, que va ajudar a crear, seguida durant 20 anys per molts entusiastes aficionats a les aus de races pures, o actuant com a jutge en múltiples exposicions tant nacionals com internacionals. En aquest sentit va presidir l'Associació de Jutges Avícoles i Cunícules de Catalunya.[11]

La seva obra ha estat important i el seu mèrit és més gran per haver-se dedicat, amb recursos sempre limitats i sense perdre mai la il·lusió, a treballar en un camp avui més aviat postergat per la comunitat científica de la genètica.[12]

AVIRAUT[modifica]

L'Amadeu Francesch no tan sols considerava important la divulgació de la seva tasca científica, sinó que també considerava transcendental que les races recuperades i millorades tinguessin continuïtat fora del centre on es va dur a terme aquesta tasca i que fossin accessibles per a tots aquells que s'interessessin per la seva criança ja fossin en el marc de les associacions de criadors de cada raça o fora d'elles. Amb aquest objectiu va néixer AVIRAUT.[13]

AVIRAUT és una petita empresa que es dedica a reproduir i subministrar races de gallines autòctones de Catalunya. Va néixer l'any 2000 impulsada per l'Amadeu Francesch amb l'objectiu de traslladar al mercat els treballs de recuperació i millora genètica que va realitzar els anys 80 i 90 al centre Mas Bover amb l'objectiu d'obtenir uns pollastres que donessin una carn de qualitat i amb una bona adaptació al medi. Aquests treballs realitzats a la Unitat de Genètica Avícola de l'IRTA a Mas de Bover van permetre recuperar tres races autòctones de gallines catalanes i millorar-les genèticament: la Penedesenca, l'Empordanesa i la Prat.[14]

En aquesta empresa es reprodueixen tant els tipus millorats, que són els que es proporcionen als criadors i que, al final del cicle, arribaran al consumidor final, i els tipus tradicionals dels que es va partir, que no tenen un interès tan productiu com de preservació del patrimoni català. No obstant això existeix un conjunt no petit de criadors que fa servir aquests tipus tradicionals per a producció domèstica d'ous, que en les races penedesenca i empordanesa tenen la particularitat de tenir la closca d'un color marró vermellós molt fosc, que els fa atractius.[15]

Llibres[modifica]

Capítols del llibre[modifica]

Llibres multiautor[modifica]

Llibres sencers[modifica]

  • VV.AA. Catalans de pèl i ploma. Races domèstiques autòctones de Catalunya (en català). Bellatera (Barcelona): Lynx Edicions, 2006, p. 256. ISBN 9788496553026. 

Catalans de pèl i ploma és el primer catàleg complet de les races autòctones i omple la necessitat d'una obra divulgativa que informi de la seva història, de la seva situació actual i dels coneixements científics que hi ha d'elles. Inclou fitxers descriptius, il·lustracions en blanc i negre i en color, informació històrica i sobre la situació actual, així com totes les dades de les actuacions i les mesures que s'estan duent a terme per a la salvaguarda d'aquest patrimoni. Aquest llibre va guanyar el Premi del llibre Agrari de l'any 2006 a la Fira agrària de Sant Miquel de Lleida.[16]

  • Francesch Vidal, Amadeu. Gallinas de raza (en castellà). 2a ampliada i renovada. Valls (Tarragona): Arte Avícola Publicaciones, 2006, p. 530. ISBN 84-605-8155-1. 

En aquest llibre es presenta el que no existia a Espanya fins aleshores, un llibre propi amb els estàndards de races de gallines. És un catàleg de més de 125 espècies, tant nacionals com estrangeres, amb la seva corresponent fotografia del mascle i la femella a tot color. Inclou informació sobre l'origen, estàndard de la raça, varietats, morfologia, etc. S'hi han inclòs les races més conegudes a nivell mundial i reconegudes per l'Entesa Europea d'Avicultura, així com altres que no ho estan. És un manual bàsic de consulta, una guia de selecció morfològica per als criadors, útil també a l'hora de comprar aus, i un llibre de text per als jutges que en les exposicions valoren els exemplars aportats pels criadors.

  • Francesch Vidal, Amadeu. Gallinas enanas de raza (en castellà). Valls (Tarragona): Arte Avícola Publicaciones, 2002, p. 398. ISBN 84-95684-40-3. 

Referències[modifica]

  1. «Les aus més properes». Presència (suplement de diversos diaris), 29 desembre 2006 - 4 gener 2007. [Consulta: 8 agost 2016].
  2. «Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya» (en espanyol). Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya. [Consulta: 13 juny 2016].
  3. «Memòria 09 (pàgina 7)» (en català). IRTA. [Consulta: 22 juny 2016].
  4. «Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya» (en català). Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya. [Consulta: 21 juny 2016].
  5. «Compareixença de les associacions catalanes d’avicultura perquè informin de la situació actual de les races autòctones de Catalunya i de la funció social dels criadors d’espècies (tram. 357-00380/05) (p. 4)». Diari de sessions del Parlament de Catalunya. Comissió d'Agricultura, Ramaderia i Pesca., 19-11-1998. [Consulta: 9 agost 2016].
  6. «Dialnet». Fundació Dialnet - Universitat de la Rioja. [Consulta: 8 agost 2016].
  7. «Mor el Doctor Amadeu Francesch, recuperador de la raça de gallines penedesenca» (en català). rtvvilafranca.cat, 07-06-2016. [Consulta: 8 juny 2016].
  8. «Dossier: aviram autòcton» (en català). Revista Presencia, de la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya, 2006 – 2007. [Consulta: 18 juny 2016].
  9. «Caracterización comparada de las gallinas baleares». Universitat de Còrdova, 12-06-2012. [Consulta: 8 agost 2016].
  10. «Tercera edición "Gallinas de Raza"». Fincas Casarejo, 13-01-2016. [Consulta: 8 agost 2016].
  11. «Jueces nacionales de aves de corral» (en espanyol). FESACOCUR. [Consulta: 11 juny 2016].
  12. «Hasta siempre, Amadeu» (en espanyol). AviAlter (Ricardo Cepero Briz, Jesús Ciria Ciria, Isidro Sierra Alfranca), 05-06-2016. [Consulta: 6 juny 2016].
  13. «AVIRAUT S.L.». Associació de criadors de la raça de gallines penedesenca. [Consulta: 8 agost 2016].
  14. «AVIRAUT S.L.». PROultry.com. [Consulta: 8 agost 2016].
  15. «De la investigación al mercado». Diari de Tarragona, 05-04-2015. [Consulta: 8 agost 2016].
  16. «Fira agrària de Sant Miquel» (en català). La Fira de Lleida. [Consulta: 11 juny 2016].