Amploia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAmploia
Sprattus sprattus Modifica el valor a Wikidata
Sprattus sprattus.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Sprattus sprattus1.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN198583 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreClupeiformes
FamíliaClupeidae
GènereSprattus
EspècieSprattus sprattus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Clupanodon phalerica (Risso, 1827)
  • Clupea latulus (Cuvier, 1829)
  • Clupea papalina (Bonaparte, 1846)
  • Clupea schoneveldii (Krøyer, 1846)
  • Clupea sprattus (Linnaeus, 1758)
  • Clupea sprattus balticus (Schneider, 1908)
  • Clupea sulinae (Antipa, 1904)
  • Meletta vulgaris (Valenciennes, 1847)
  • Spratella pumila (Valenciennes, 1847)
  • Spratella serdinka (Nikolskii, 1923)
  • Spratella sprattus baltica (Schneider, 1908)
  • Sprattus sprattus balticus (Schneider, 1908)
  • Sprattus sprattus phalerica (Risso, 1827)
  • Sprattus sprattus phalericus (Risso, 1827)
  • Sprattus sprattus sprattus (Linnaeus, 1758)
  • Spratus spratus (Linnaeus, 1758)
Subespècies
  • S. sprattus balticus (Schneider, 1908)
  • S. sprattus sprattus (Linnaeus, 1758)

L’amploia, la meleta o la patoia –la forma juvenil[1]– (Sprattus sprattus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids i semblant a la sardina[2] que habita des de la mar del Nord i la mar Bàltica[3] fins al Marroc, la Mediterrània,[4] la mar Adriàtica[5][6] i la mar Negra.[7][8] És objecte de pesca per tal com la seua carn és apreciada per la indústria conservera per a elaborar farina de peix i aliments per a visons. És menys emprada per al consum humà però, tot i així, és venuda fresca, fumada, en conserva i congelada per a ésser fregida i rostida a la graella.[9][10] Hi ha informes d'enverinament per ciguatera.

Morfologia[modifica]

Pot arribar a fer 16 cm de llargària màxima, comuna de 8 a 12 cm.[2] Té el cos comprimit i recobert d'escates petites que es desprenen fàcilment. Té entre 13 i 21 radis tous a l'aleta dorsal i 12-23 a l'anal. El dors és de color blau-verdós fosc, els flancs grisencs i el ventre platejat. L'aleta dorsal és situada darrere el centre del cos.[8][11] L'aparellament ocorre a l'estiu i cada femella fa una posta de 6.000-14.000 ous pelàgics a 10-20 m de fondària.[12][13] Es reprodueix durant tot l'any, però sobretot de maig a juny a la mar Negra) i de desembre a abril a la Mediterrània.[2]

Ecologia[modifica]

És un peix marí i d'aigua salabrosa, pelàgic-nerític, oceanòdrom[14] i de clima temperat (66°N-30°N, 11°W-42°E) que viu entre 10-150 m de fondària.[8][15] Mena una vida pelàgica i forma grans moles.[9] La seua esperança de vida és de sis anys.[16] Menja crustacis planctònics.[17] És depredat per Clupea harengus, el bacallà (Gadus morhua),[18] Merlangius merlangus, el peix carboner (Pollachius virens) -a Escòcia-, el lluç (Merluccius merluccius),[19] el bonítol (Sarda sarda),[20] Chelidonichthys gurnardus, la mòllera fosca (Trisopterus luscus) -a Portugal-, Chelidonichthys lucernus –a Portugal–, Myxine glutinosa, la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) –a Escòcia–, la foca comuna (Phoca vitulina), la rajada vestida (Leucoraja naevus), la clavellada (Raja clavata), la rajada dolça (Raja montagui), Loligo forbesi –a Irlanda–[21] i el dofí mular (Tursiops truncatus), a Escòcia.[22][23][24]

Referències[modifica]

  1. «patoia». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Amploia». Catàleg de peixos de la Costa Brava. Museu de la Pesca. [Consulta: 25 maig 2020].
  3. Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  4. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66
  5. Ticina, V., O. Vidjak i I. Kacic, 2000. Feeding adult sprat, Sprattus sprattus, during spawning season in the Adriatic Sea. Ital. J. Zool. 67:307-311
  6. Sinovcic, G., M. Franicevic, B. Zorica i V. Cikes-Kec, 2004. Length-weight and length-length relationships for 10 pelagic fish species from the Adriatic Sea (Croatia). J. Appl. Ichthyol. 20(2):156-158
  7. Aslanova, N.E., 1954. Black sea sprat. Tr. Vses. Nauch. Issled. Morsk. Rybn. Khoz. 28:75-101
  8. 8,0 8,1 8,2 FishBase (anglès)
  9. 9,0 9,1 «Pàgina no disponible». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. Flintegård, H., 1987.
  11. Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303. ISBN 92-5-102340-9
  12. Arbault, S. i N. Boutin, 1968. Ichtyoplancton. Oeufs et larves de poissons téléostéens dans le golfe de Gascogne en 1964. Rev. Trav. Off. Scient. Tech. Pêches Maritim. 32(4):413-476
  13. Torstensen, E., 1985. Fecundity of sprat from the Norwegian coast. ICES C.M. 1985/H:56. 8 p.
  14. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  15. Muus, B.J. i P. Dahlstrøm, 1989. Havfisk og Fiskeri i Nordvesteuropa. GEC Gads Forlag, København, 244 p.
  16. Chugunova, N.I., 1959. Age and growth studies in fish. A systematic guide for ichthyologists. Israel Program for Scientific Translations. Izdatel'stvo Akademii Nauk SSSR, Moscou. 132 p.
  17. Last, J.M., 1987. The food of immature sprat [Sprattus sprattus (L.)] and herring (Clupea harengus) in coastal waters of the North Sea. J. Cons. Int. Explor. Mer. 44(1):73-79
  18. Alshuth, S. i E. Ebeling, 1989. A survey of the diet and diseases of Gadus morhua L. around Helgoland in the German bight. ICES, C.M. 1989/G:49, Demersal Fish Committee, Ref. MEQC, 10 p.
  19. Guichet, R., 1995. The diet of European hake (Merluccius merluccius) in the northen part of the bay of Biscay. ICES J. Mar. Sci. 52:21-31
  20. Yoshida, H.O., 1980. Synopsis of biological data on bonitos of the genus Sarda. NOAA Tech. Rep. NMFS Circ. 432. FAO Fish. Synop. Núm. 118. 50 p.
  21. Collins, M.A., S. De Grave, C. Lordan, G.M. Burnell i P.G. Rodhouse, 1994. Diet of the squid Loligo forbesi Steenstrup (Cephalopoda: Loliginidae) in Irish waters. ICES J. Mar. Sci. 51:337-344
  22. Santos, M.B., G.J. Pierce, R.J.I.A.P. Patterson, H.M. Ross i E. Mente, 2001. Stomach contents of bottlenose dolphins (Tursiops truncatus) in Scottish waters. J. Mar. Ass. U.K. 81:873-878
  23. FishBase (anglès)
  24. Daan, N., B. Johnson, J.R. Larsen i H. Sparholt, 1993. Analysis of the ray (Raja spec.) samples collected during the 1991 International Stomach Sampling Project. ICES C.M. 1993/G:15. 17 p.

Bibliografia[modifica]