André Parrot
 (1961)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) André Charles Ulrich Parrot 15 febrer 1901 Désandans (França) |
| Mort | 24 agost 1980 (79 anys) 5è districte de París (França) |
| President-Director del Museu del Louvre | |
| 1968 – 1972 ← cap valor – Pierre Quoniam → | |
| Director de museu | |
| 1968 – 1972 | |
| Dades personals | |
| Religió | Luteranisme |
| Formació | Escola del Louvre Facultat de Teologia Protestant Facultat d'Art de París |
| Activitat | |
| Ocupació | conservador (1937–1968), professor d'universitat (1937–1968), Sacerdot luterà, arqueòleg, assiriòleg, historiador de l'art, antropòleg |
| Ocupador | Facultat de Teologia Protestant (1950–1955) Escola del Louvre (1937–1968) Museu del Louvre (1933–1972) Escola bíblica i arqueològica francesa de Jerusalem (1926–1927) |
| Membre de | |
| Professors | René Dussaud i Édouard Dhorme |
| Alumnes | Henri de Contenson i Pierre Amiet |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Família | |
| Cònjuge | Marie-Louise Girod (1960–1980) |
Premis | |
André Parrot (Désandans, 15 de febrer de 1901 - París,24 agost de 1980, París) va ser un arqueòleg francès especialitzat en l'Antic Orient Pròxim. Va estar al càrrec de diverses excavacions al Líban, l'Iraq i Síria, i el seu treball més conegut va ser el realitzat a la ciutat de Mari, Síria, on va dirigir unes importants excavacions entre els anys 1935 a 1975.[1]
Biografia[modifica]
Parrot va néixer el 1901 a Désandans al departament francès de Doubs. Va ser nomenat conservador en cap del Museu Nacional el 1946, i es va convertir en director del Museu del Louvre de 1958 a 1962.[2] Fou comandant de la Legió d'Honor i membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres.[3] Es va casar amb Marie-Louise Girod el 1960, i va morir a París el 1980.
Obres literàries[modifica]
Alguns dels seus llibres són considerats clàssics de l'Assiriologia.
- Mari, une ville perdue, 1936.
- Archéologie mésopotamienne, 1946-53.
- Sumer, 1960.
- Assur, 1961.
- Abraham et son temps, 1962.
- Le Trésor d'Ur, 1968.
- L'Art de Sumer, 1970.
- Les fouilles de Mari, 1970-71.
- Mari, capitale fabuloise, 1974.
- L'archéologie, 1976.
- L'aventure archéologique, 1979.
Referències[modifica]
- ↑ «André Parrot» (en castellà). Biografías y Vidas. [Consulta: 9 gener 2017].
- ↑ Thiollet, 2005, p. 256.
- ↑ «André Perrot (1901-1980)» (en francès). bnf.fr. [Consulta: 9 gener 2017].
Bibliografia[modifica]
- Thiolet, Jean-Pierre. «André Parrot». A: H & D. Je m'appelle BYblos (en francès).
- Arqueòlegs francesos
- Historiadors de l'art francesos
- Membres de l'Académie des inscriptions et belles-lettres
- Comandants de la Legió d'Honor
- Alumnes de la Facultat d'Art de París
- Alumnes de l'Escola del Louvre
- Grans oficials de la Legió d'Honor
- Comanadors de les Arts i les Lletres
- Morts a París
- Persones del Doubs
- Doctors honoris causa per la Universitat d'Utrecht