Andrònic Ducas (coemperador)
 Histàmenon d'or de Romà IV que mostra Miquel VII entre els seus germans Andrònic i Constanci.  | |||||
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1058 (Gregorià) | ||||
| Mort | Després de 1077 | ||||
| |||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | governant | ||||
| Família | |||||
| Família | Ducas | ||||
| Pares | Constantí X Ducas i Eudòxia Macrembolitissa | ||||
| Germans | Miquel VII Ducas, Constanci Ducas, Anna Ducena, Teodora Ducena Selvo, Zoè Ducena, Nicèfor Diògenes i Lleó Diògenes | ||||
Andrònic Ducas (grec medieval: Ἀνδρόνικος Δούκας, Andrónikos Dukas; nascut cap al 1057 i mort cap al 1077 o després del 1081) fou el tercer fill mascle de l'emperador romà d'Orient Constantí X Ducas (r. 1059-1067), així com un dels germans petits de l'emperador Miquel VII Ducas (r. 1071-1078). A diferència dels seus germans, no fou nomenat coemperador pel seu pare, sinó pel successor d'aquest últim, Romà IV Diògenes (r. 1068-1071). A banda d'això, fou un personatge poc significant que no tenia ni veu ni vot en l'administració de l'imperi.
Biografia[modifica]
Andrònic, nascut cap al 1057, era el tercer fill mascle de Constantí X Ducas i Eudòxia Macrembolitissa.[1][2] Fou educat per Miquel Psel·los. Encara es conserven diverses obres escrites pels erudits més destacats d'aquella època per a la seva instrucció: un tractat de geometria del mateix Psel·los i dos assajos de filosofia de Joan Ítal.[3][4]
Contràriament als dos germans seus que arribaren a l'edat adulta (un de gran, el futur Miquel VII Ducas, i un de petit, el porfirogènit Constanci Ducas), el seu pare no el feu coemperador. Per aquest motiu, fou l'únic dels tres que no fou associat a la breu regència d'Eudòxia a la mort del seu pare el 1067.[5][6] Romà IV Diògenes, que succeí a Constantí X en virtut del seu matrimoni amb Eudòxia, el reconegué per fi com a coemperador, tal vegada a instàncies d'Eudòxia. La decisió tenia un rerefons polític: tenir un eixam de coemperadors —entre els quals hi havia igualment els dos fills d'Eudòxia amb Romà— afeblia la posició dels fills de Constantí X en benefici de Romà. A més a més, quan sortí de Constantinoble per emprendre una campanya a Orient poc després de pujar al tron, Romà feu portar Andrònic amb ell, ben bé com si fos un ostatge.[5][7][4]
Andrònic romangué coemperador durant el regnat de Miquel VII i potser fins i tot passà per davant de Constanci en l'ordre de precedència. Curiosament, malgrat que sembla que no era gaire competent i que la seva funció era purament simbòlica, figura en algunes llistes posteriors com a emperador romà, entre Romà i Miquel.[5] Es desconeix la data de la seva mort. Demétrios Polemis la situa després del 1081,[1] mentre que Thomas Conley l'avança a principis del 1077, adduint que les fonts no en diuen res en el seu relat de l'atac de Nicèfor Botaniates contra Constantinoble d'aquell any.[4]
Segons una monodia composta per Psel·los en record d'Andrònic, el coemperador deixà una vídua que també morí al cap de poc temps. No tingué descendència.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Polemis, 1968, p. 46.
- ↑ Kajdan, 1991, «Doukas» (A. Kajdan i A. Cutler).
- ↑ Polemis, 1968, p. 47 i 48.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Dahan i Rosier-Catach, 1998, «The Alleged 'Synopsis' of Aristotle's Rhetoric by John Italos and Its Place in the Byzantine Reception of Aristotle» (T. M. Conley).
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Polemis, 1968, p. 47.
- ↑ Garland, 1999, p. 171.
- ↑ Garland, 1999, p. 173, 174 i 176.
- ↑ Polemis, 1968, p. 48.
Bibliografia[modifica]
- Dahan, G.; Rosier-Catach, I. La rhétorique d'Aristote: traditions et commentaires de l'Antiquité au XVIIe siècle (en anglès i francès). Vrin, 1998. ISBN 2-7116-1307-0.
- Garland, L. Byzantine Empresses: Women and Power in Byzantium AD 527–1204 (en anglès). Routledge, 2002. ISBN 0-203-02481-8.
- Kajdan, A. The Oxford Dictionary of Byzantium (en anglès). Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-504652-8.
- Polemis, D. I. The Doukai: A Contribution to Byzantine Prosopography (en anglès). Athlone Press, 1968. OCLC 299868377.