Andreu Ivars i Cardona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAndreu Ivars i Cardona
Biografia
Naixement1885 modifica
Benissa (Marina Alta) modifica
Mort1936 modifica (50/51 anys)
Gata de Gorgos (Marina Alta) modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Activitat
OcupacióHistoriador modifica
Orde religiósOrde Franciscà modifica

Andreu Ivars i Cardona (Benissa, Marina Alta, 1885 - Gata de Gorgos, Marina Alta, 1936) fou un historiador i sacerdot franciscà valencià.

Ingressà en l'orde franciscà al convent de Sant Esperit (Gilet, Camp de Morvedre) en 1900. Féu la professió l'any següent i en 1909 rebé l'ordenació sacerdotal. Degut a les seues aptituds per a l'estudi fou enviat a l'Ateneu Pontifici Antonianum de Roma, on estudià patrologia i història de l'Església; al mateix temps féu estudis de paleografia i diplomàtica en l'Escola Pública de l'Arxiu Vaticà. En 1913 fou destinat al centre d'investigació històrica que l'Orde tenia en Quaracchi (Florència), on romangué un any.

En 1914 faltà Jaume Sala, de la seua mateixa província i un dels fundadors de la revista Archivo Ibero-Americano (AIA). Ivars el substituí com a representant de la província franciscana de València, i a partir de llavors fou col·laborador seu, en 1919 vicedirector i, des de 1928, director. Estigué uns anys incorporat a la seua província, on desenvolupà les tasques de Mestre i Lector dels Estudiants, Cronista i Definidor provincial. De 1920 a 1936 residí a Madrid, dedicat de ple a la investigació històrica i a la divulgació dels seus estudis, principalment en l'esmentada revista AIA, però també en altres de caràcter històric. El seu prestigi en el camp de la investigació històrica s'estengué fins i tot més enllà de l'Estat espanyol. Els seus nombrosos articles i els seus llibres, escrits en castellà o en valencià, tractaven en especial sobre temes d'història o de cultura, tant de la família franciscana com de la societat valenciana.[1] L'autor medieval valencià al qual dedicà més investigacions fou Francesc Eiximenis.[2]

El 20 de juliol de 1936, just després d'iniciar-se la guerra civil espanyola, les milícies republicanes calaren foc al Col·legi Cardenal Cisneros, seu de la revista AIA, i feren presoners els seus religiosos. El P. Ivars hi era absent de la casa en aquella circumstància. Allà cremaren la biblioteca, l'arxiu i tot allò que s'havia arreplegat en anys d'estudi i investigació. Ell anà primer al Sanatori "Villa Luz", d'on era capellà, després a casa d'uns amics, fins que considerà prudent anar-se amb la seua família. Quan es dirigia a Benissa, fou reconegut i detingut a Dénia (Marina Alta). L'endemà al matí, 8 de setembre de 1936, aparegué el seu cadàver prop de Gata de Gorgos (Marina Alta); l'havien afusellat. Està en curs la causa de la seua beatificació.[3]

Obres[modifica]

  • Dos creuades valenciano-mallorquines a les costes de Berberia. València. Imprenta de Olmos y Luján. 1921. CXXI+175. Obra premiada als Jocs Florals de València de 1919.
  • El escritor Fr. Francisco Eximénez en Valencia (1383-1408). Benissa. Ajuntament de Benissa (Comissió de Cultura). 1989. 239 pp. (Reedició) (castellà)

Referències[modifica]

  1. La majoria dels seus treballs que estan enumerats més avant apareixen en Brines, Lluís. La Filosofia social i política de Francesc Eiximenis. Sevilla. Ed. Nova Edició. 2004. Pp. 604, 609, 637-8.
  2. Destaca entre elles el llibre El escritor Fr. Francisco Eximénez en Valencia (1383-1408). Benissa. Ajuntament de Benissa (Comissió de Cultura). 1989. 239 pp. És un recull d'articles a l'AIA sobre Francesc Eiximenis i la seua estada a València (1382-1408), reeditat en 1989.
  3. Archivo Ibero-Americano 49 (1989) 51-77.

Enllaços externs[modifica]