Ani DiFranco

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAni DiFranco
Ani Difranco Ancienne Belgique.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Angela Maria DiFranco Modifica el valor a Wikidata
23 setembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Buffalo (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióThe New School
Buffalo State College (en) Tradueix
Buffalo Academy for Visual and Performing Arts (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballComposició Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantautora, productora discogràfica, poeta, escriptora, guitarrista, artista de carrer, compositora, cantant, artista d'estudi Modifica el valor a Wikidata
Activitat1989 Modifica el valor a Wikidata –
GènereFolk rock Modifica el valor a Wikidata
VeuContralt Modifica el valor a Wikidata

InstrumentBaix elèctric, guitarra i veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficRighteous Babe Records Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webanidifranco.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0226459 Facebook: anidifranco Twitter: AniDiFranco Instagram: anidifranco Bandcamp: anidifranco Souncloud: anidifranco Spotify: 0AiTwNtYX8m4uhfU7rJ8RD iTunes: 3627568 Last fm: Ani+DiFranco Musicbrainz: a7bdc71f-697a-45d9-92b2-a01fbbe50272 Songkick: 521301 Discogs: 11442 Allmusic: mn0000046794 Deezer: 291047 Modifica el valor a Wikidata

Angela Maria DiFranco, més coneguda pel seu nom artístic Ani DiFranco (23 de setembre de 1970, Buffalo, Estat de Nova York) és una cantautora, guitarrista i poeta estatunidenca guanyadora d'un premi Grammy.[1] Tot i que el seu estil és classificat sovint com a folk, folk-rock o rock alternatiu, Ani DiFranco sempre ha fet ús de molts altres estils, tals com el jazz, el rap o el funk, i ha col·laborat amb músics de gèneres molt diversos.[2] És propietària del segell discogràfic independent Righteous Babe Records, que va crear l'any 1990 per publicar les seves pròpies cançons, essent una de les primeres artistes independents en tenir el seu propi segell discogràfic. Ha enregistrat més de vint àlbums i és considerada una icona del feminisme i la lluita política als Estats Units.[2] El 2019 va publicar un llibre de memòries, anomenat No Walls and the Recurring Dream.[3]

Biografia[modifica]

Va començar a tocar la guitarra des de petita, i va fer el seu primer concert, de versions dels Beatles, al costat del seu professor de guitarra, a l'edat de nou anys. Més tard va canviar temporalment la guitarra pel ballet, però als catorze anys va reprendre la música i va començar a escriure les seves pròpies cançons.[4] Quan va fer 15 anys, la seva mare es va mudar a Califòrnia, però ella va demanar quedar-se a Buffalo, vivint amb amics seus i tocant al circuit de música folk de la ciutat. Als 16 anys va marxar a la ciutat de Nova York, experiència que queda reflectida en la seva cançó "Emancipated minor".[2] Va estudiar art durant una breu temporada. A l'edat de 19 anys havia compost més de 100 cançons, moltes de les quals parlaven sobre relacions amoroses o desigualtats de gènere. L'any 1990, després d'esgotar ràpidament mig miler de còpies d'una maqueta que venia als seus concerts (que acabaria sent el seu primer àlbum, Ani DiFranco), decidí crear el seu propi segell discogràfic independent, Righteous Babe Records,[4] fet que la convertí en una de les primeres artistes en fer-se el seu propi segell discogràfic.[4][5] El 1991 va publicar el seu segon àlbum, Not So Soft, i va començar una gira per Estats Units amb el seu cotxe, tocant en qualsevol lloc que li fos possible.[6] El seu estil musical innovador, a mig camí entre el folk, el punk i el rock, la seva imatge personal distintiva - cap rapat, tatuatges, piercings -, i la gran quantitat de concerts realitzats i àlbums publicats en els primers anys van assegurar-li un públic fidel i esdevenir, a poc a poc, una artista de culte.[2][6] El 1992 va publicar Imperfectly i el 1993 Puddle Dive, àlbums que van ampliar la seva paleta musical,[7] alhora que donaven mostres de maduresa.[8] Paral·lelament, diversos grans segells discogràfics es van interessar per la seva música, però ella va rebutjar qualsevol oferta i va continuar endavant amb Righetous Babe Records, que anava creixent i convertint-se en un negoci rendible.[6] El 1994 va publicar Out of Range, un àlbum on el seu funk acústic és l'element distintiu i on la cantant mostra més la seva vulnerabilitat, en cançons com "You Had Time".[9]

Discografia[modifica]

Àlbums d'estudi[modifica]

Amb Utah Phillips[modifica]

Directes[modifica]

  • 1994 – An Acoustic Evening With
  • 1994 – Women in (E)motion (publicació alemanya)
  • 1997 – Living in Clip
  • 2002 – So Much Shouting, So Much Laughter
  • 2004 – Atlanta – 10.9.03
  • 2004 – Sacramento – 10.25.03
  • 2004 – Portland – 4.7.04
  • 2005 – Boston – 11.16.03
  • 2005 – Chicago – 1.17.04
  • 2005 – Madison – 1.25.04
  • 2005 – Rome – 11.15.04
  • 2006 – Carnegie Hall – 4.6.02
  • 2007 – Boston – 11.10.06
  • 2008 – Hamburg – 10.18.07
  • 2009 – Saratoga, CA – 9.18.06
  • 2009 – Chicago – 9.22.07
  • 2010 – Live at Bull Moose Music (ed. limitada)
  • 2012 – Buffalo – April 22, 2012
  • 2013 – London – October 29, 2008
  • 2014 – Ridgefield, CT – November 18, 2009
  • 2014 – Harrisburg, PA – January 23, 2008
  • 2015 – New York, NY – March 30, 1995
  • 2016 – Glenside, PA – November 11, 2012
  • 2016 – Melbourne, FL – January 19, 2016
  • 2018 – Charlottesville, VA 5.12.18
  • 2019 – Woodstock, NY 6-16-2019
  • 2020 – Keene, NH 11-16-2019
  • 2021 – Revolutionary Love: Live at Big Blue

Recopilatoris[modifica]

EPs[modifica]

  • 1996 – More Joy, Less Shame
  • 1999 – Little Plastic Remixes
  • 2000 – Swing Set
  • 2016 – Play God

Videos[modifica]

  • 2002 – Render: Spanning Time with Ani DiFranco
  • 2004 – Trust
  • 2008 – Live at Babeville

Concerts a Catalunya[modifica]

Ha actuat a Catalunya diverses vegades, sobretot a Barcelona:[10]

Referències[modifica]

  1. «Evolve». Arxivat de l'original el 2008-04-19. [Consulta: 27 gener 2011].(anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ani DiFranco». Biography.com.(anglès)
  3. «Ani DiFranco Details Memoir, ‘No Walls and the Recurring Dream’». Rolling Stone, 08-11-2018. [Consulta: 5 juny 2020].(anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 «Ani DiFranco: Biography». Billboard.com. Arxivat de l'original el 2016-09-23. [Consulta: 20 gener 2017].(anglès)
  5. «Ani Biography». Righteous Babe Records.(anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 «Ani DiFranco - Biographhy». allmusic.com.(anglès)
  7. «Ani Difranco - Imperfeclty». Allmusic. [Consulta: 5 juny 2020].(anglès)
  8. «Ani Difranco - Puddle Dive». Allmusic. [Consulta: 5 juny 2020].(anglès)
  9. «Out of Range: AllMusic Review by Darryl Cater». Allmusic. [Consulta: 27 juny 2021].(anglès)
  10. «Ani DiFranco past concerts in Spain».(anglès)
  11. «Doctor Music Festival (Escalarre). 1997». La Vanguardia.(castellà)
  12. «Ani DiFranco (Cruïlla 2017)». [Consulta: 5 juny 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ani DiFranco