Anna Amàlia de Brunsvic-Wolfenbüttel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAnna Amàlia de Brunsvic-Wolfenbüttel
Heinsius Anna Amalia@Goethe-Museum Frankfurt a.M.20170819.jpg
Nom original (de) Anna Amalia von Braunschweig-Wolfenbüttel
Biografia
Naixement 24 octubre 1739
Wolfenbüttel
Mort 10 abril 1807 (67 anys)
Weimar
Lloc d'enterrament St. Peter und Paul Tradueix
Coat of arms of Lower Saxony.svg  Ducat de Saxònia 

Activitat
Ocupació Compositora i salonnière
Gènere artístic Òpera
Altres
Títol Duc
Família Brunsvic-Bevern
Cònjuge Ernest August II de Saxònia-Weimar-Eisenach
Fills Carles August de Saxònia-Weimar-Eisenach
Prince Frederick Ferdinand Constantin of Saxe-Weimar-Eisenach Tradueix
Pares Carles I de Brunsvic-WolfenbüttelFelipa Carlota de Prússia
Germans Leopold of Brunswick-Wolfenbüttel Tradueix, Charles William Ferdinand, Duke of Brunswick-Wolfenbüttel Tradueix, Frederick Augustus, Prince of Brunswick-Wolfenbüttel-Oels Tradueix, Albrecht Heinrich von Braunschweig Tradueix, Wilhelm Adolf von Braunschweig-Wolfenbüttel Tradueix, Duchess Sophie Caroline Marie of Brunswick-Wolfenbüttel Tradueix, Elisabet de Brunsvic-Wolfenbüttel i Auguste Dorothea von Braunschweig-Wolfenbüttel Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Anna Amàlia de Brunsvic-Wolfenbüttel (en alemany Anna Amalia von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Wolfenbüttel el 24 d'octubre de 1739 i va morir a Weimar el 10 d'abril de 1807. Era filla del duc Carles I (1713-1780) i de Felipa Carlota de Prússia (1716-1801), germana del rei Frederic II de Prússia.

Matrimoni i fills[modifica]

El 1756, quan tenia 19 anys, es va casar amb Ernest August II de Saxònia-Weimar-Eisenach (1737-1758), fill del duc Ernest August I (1688-1748) i de Sofia Carlota de Brandenburg-Bayreuth, els quals tenien al seu servei el músic Johann Sebastian Bach. Aquest fet devia contribuir al fet que Anna Amàlia, una dona culta i intel·ligent, tingués una sòlida formació musical: arribà a ser una compositora i pianista remarcable. El matrimoni va tenir dos fills:

Havent mort el seu marit el 1758, abans del naixement del seu segon fill, ella es va haver de fer càrrec no solament de la tutela i educació dels seus fills sinó també de la regència del ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach. Va procurar per als seus fills una educació de caràcter liberal i humanista amb preceptors tals com Wieland, Goetz o Knebel.

El 1775, va deixar el poder al seu fill Carles August en complir aquest els 18 anys, després d'haver-se casat amb la princesa Lluïsa de Hessen-Darmstadt.

A Weimar, ella va relacionar-se amb els músics i escriptors més reconeguts de la seva època: Seckendorf, Herder, Lichtenberg i sobretot Johann Wolfgang von Goethe, del qual ella en musicà el poema Erwin und Elmire.

A Weimar, Anna Amàlia creà un teatre d'afeccionats dirigit per Goethe, en què es feien tota classe de representacions, i en destacaven les d'òpera. I en aquestes últimes en fou protagonista principal la cantant Corona Schröter (1751-1802), que representà els rols d'Ifigènia i Erlkönig, i d'altres, la qual cosa dona mostres de l'altura d'aquest teatre d'afeccionats.

Discografia[modifica]

  • Erwin und Elmire par le Thüringischer Kummerorchester Weimar sous la direction de Martin Hoff (Deutsche Shallplatten 1099-2).

Bibliografia[modifica]

  • Amalia, Herzogin von Weimar de W. Bode (3 volums – Berlín 1908).
  • Herzogin Anna Amalia de O. Heuschde (Munic, 1947).
  • Dictionnaire biographique des musiciens de Théodore Baker-Nicolas Sloninmsky (Ed. Robert Laffont).
  • Berger, Joachim: Anna Amalia von Sachsen-Weimar-Eisenach (1739–1807). Denk- und Handlungsräume einer 'aufgeklärten' Herzogin, Heidelberg 2003, ISBN 3-8253-1516-9.
  • Berger, Joachim / Berger, Leonie: Anna Amalia von Weimar. Eine Biographie, München 2006, ISBN 978-3-406-54967-0.
  • Ghibellino, Ettore: J. W. Goethe und Anna Amalia – eine verbotene Liebe? Weimar 2007, 293 S., ISBN 978-3-936177-88-6.
  • Salentin, Ursula: Anna Amalia: Wegbereiterin der Weimarer Klassik, Köln u.ö. 1996 (3. Aufl. 2001). Taschenbuchausgabe: München 2007, ISBN 3-492-24657-5.
  • Seemann, Anette: Anna Amalia. Herzogin von Weimar. Insel, Frankfurt 2007, ISBN 978-3-458-17345-8.
  • Weber, Christiane: Anna Amalia – Mäzenin von Kultur und Wissenschaft, Weimarer Taschenbuch Verlag, Weimar 2008, 128 S., mit zahlr. Abb, ISBN 978-3-939964-04-9.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Amàlia de Brunsvic-Wolfenbüttel Modifica l'enllaç a Wikidata