Anna Pàvlova
  | |
| Nom original | (ru) Анна Павловна (Матвеевна) Павлова |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 12 febrer 1881 Sant Petersburg (Rússia) |
| Mort | 23 gener 1931 (49 anys) la Haia (Països Baixos) |
| Causa de mort | càncer de pàncrees |
| Sepultura | Crematori de Golders Green |
| Religió | Cristianisme ortodox |
| Formació | Acadèmia Vagànova de Ballet |
| Activitat | |
| Ocupació | ballarina de ballet, editora, coreògrafa, actora de cinema mut |
| Activitat | 1899 - |
| Família | |
| Cònjuge | Victor Dandré |
| Premis | |
Signatura  | |
   
 | |
Anna Matfeievna Pavlova (en rus: А́нна Матве́евна Па́влова) (Sant Petersburg, 12 de febrer de 1881 (?) – L'Haia 23 de gener de 1931) va ser una famosa ballarina de ballet russa que va debutar el 1901.[1]
Biografia
[modifica]Va nàixer a Sant Petersburg al si d'una humil família. Sa mare era bugadera a la casa d'un banquer jueu, Lazar Poliakov (1843-1914). Segons certes fonts i rumors Poliakov hauria sigut son veritable pare.[2] S'ignora la data de naixement i el nom del pare.[3] Segons els seus records, son pare va morir quan tenia dos anys. En els seus records, mai no va parlar gaire de la seua herència paterna.
El seu anhel per al ballet s'ha despertat quan amb sa mare va assistir a una representació de La Bella Dorment de Txaikovski en una coreografia de Marius Petipa.[2]
El 1889, quan tenia probablement vuit anys va ser rebutjada per l'Escola Imperial de Ballet per no tenir l'edat mínima. Dos anys més tard, hi va ser admesa. Va estudiar amb Ekaterina Vazem (1848-1937),[4] N. G. Legat, P. A. Gerdt i Enrico Cecchetti.[5] Hi va romandre fins als setze anys. Gerdt, Johansson i Sokolova van ser els seus mestres en ballet clàssic. Després va ballar al Teatre Mariïnski.
De 1901 al 1913 va recórrer Europa amb els ballets de Serguei Diàguilev.[1] Dos anys més tard va formar la seua pròpia companyia.[5] Unia aptituds com a coreògrafa amb grans dots d'actriu. No va aportar innovacions creadores: sobreeixí essencialment en la interpretació dels ballets romàntics.
Pàvlova va canviar per sempre l'ideal de les ballarines. Pels anys 1890, hom esperava de les ballarines del Teatre Mariïnski que excel·liren tècnicament. Això significava normalment tenir un cos poderós, musculós i compacte. Pàvlova era prima, d'aparença delicada i etèria, perfecta per als papers romàntics com el ballet Giselle (1841) d'Adolphe Adam (1803-1856). Els seus peus eren extremadament arquejats; tant és així que va reforçar les sabates de punta afegint-hi un tros de cuir dur en les soles per suportar i aplanar el cos de la sabata. En aquell temps, molts van notar aquest «engany», de manera que Pàvlova va retocar totes les seues fotos per ocultar la plataforma del boxy. Però, finalment, aquesta va esdevenir la sabata pointe moderna, ja que funciona menys dolorosament i més fàcilment per al peu arquejat.
La seua peça de dansa més famosa era La mort del cigne, amb una coreografia feta expressament per a ella per Michel Fokine, amb la música d' «El cigne» de l'obra El carnaval dels animals de Camille Saint-Saëns.[5] Altres interpretacions en les quals va destacar van ser El llac dels cignes, Giselle, Les Sílfides i Coppélia.[6]
Va morir de pleuresia a La Haia, Països Baixos, poc abans de complir els cinquanta anys, mentre estava de gira.[7] Els metges li havien aconsellat descansar i abandonar la dansa, però no va poder.[8] El seu darrer desig fou ser amortallada amb el vestit que duia per a ballar La mort del cigne. Les seues últimes paraules van ser: «Toqueu aquell últim compàs molt suaument». L'endemà de la seua mort l'orquestra de Sant Petersburg, va tocar La Mort del cigne amb un sol projector que il·luminava l'escenari buit.[8] Va ser incinerada, els serveis fúnebres es van fer en l'església Ortodoxa Russa de Londres i va ser enterrada al cementeri Golders Green. L'any 2001 les seues restes van ser traslladades al cementiri de Novodévitxi de Moscou, d'acord amb la seua voluntat i després d'una considerable controvèrsia.[9]
Pavlova, una darreria epònima
[modifica]La darreria pavlova, feta de merenga amb fruita i nata muntada hauria sigut anomenada en honor seu,[10] si bé aquesta etimologia roman discutida. Tant Nova Zelanda com Austràlia en reclamen el crèdit.[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Anna Matfejevna Pavlova». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Sadurní, J.M/ «Anna Pavlova, la gran dama rusa del ballet» (en castellà). Historia – National Geogrpahic, 12-02-2022.
- ↑ Smith, Bonnie G. «Pavlova, Anna». A: The Oxford encyclopedia of women in world history. Oxford: Oxford University Press, 2008. ISBN 978-0-19-514890-9.
- ↑ «Ekaterina Vazem» (en anglès). The Oxford Dictionary of Dance. [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Pavlova, Anna» (en italià). Enciclopedia Treccani. Treccani. [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ Kent, Allegra «The Swan» (en anglès). The New York Times Magazine, 1-1931. Arxivat de l'original el 2012-06-29 [Consulta: 21 febrer 2021].
- ↑ «Anna Pavlova Dies at Height of Fame». The New York Times, 23-01-1931. Arxivat de l'original el 4 de maig 2012 [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ 8,0 8,1 «Anna Pavlova, St Pétersbourg» (en francès). [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ Gentleman, Amelia «Anger as Pavlova's ashes leave London for Moscow» (en anglès). The Guardian, 07-03-2001. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Ayto, John. «pavlova». A: The diner's dictionary : word origins of food & drink (en anglès). 2a edició 2013. Oxford: Oxford University Press, 2012. ISBN 978-0-19-174443-3.
- ↑ Leach, H. M.. The pavlova story : a slice of New Zealand's culinary history. Dunedin, N.Z.: Otago University Press, 2008. ISBN 978-1-877372-57-5.
Bibliografia
[modifica]- Franks, Ed A. H.. Pavlova: 1881-1931 A Biography (en anglès). Nova York: The Macmillan Company, 1956, p. 144.
- Planells, Martine. Anna Pavlova: l'incomparable (en francès). Roma: Gremese, 2019, p. 173. ISBN 978-2-36677-222-7.
