Anni Albers

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAnni Albers
Biografia
Naixement12 juny 1899
Berlín (Alemanya)
Mort9 maig 1994 (94 anys)
Orange (Connecticut)
FormacióBauhaus
Activitat
OcupacióDissenyadora, professora d'universitat, artista tèxtil, gravadora i textile designer (en) Tradueix
OcupadorBlack Mountain College
AlumnesSheila Hicks
Representada perDavid Zwirner Gallery (en) Tradueix i Artists Rights Society
Família
CònjugeJosef Albers (1925–1976)
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Anni Albers (Berlín, Alemanya, 12 de juny de 1899 - Orange (Connecticut), 9 de maig de 1994), de naixement Annieliese Fleischmann, va ser una dissenyadora tèxtil, teixidora, pintora i dissenyadora alemanya, professora de l'Escola de la Bauhaus.[1]

La Bauhaus de Dessau

Primers anys[modifica]

Va néixer a Berlin-Charlottenburg en una família acomodada d'origen jueu convertida al protestantisme. La seva mare, Toni Fleischmann-Ullstein, provenia d'una coneguda família jueva alemanya d'editors, els Ullstein, i el seu pare, Siegfried Fleischmann, era un important fabricant de mobles.[2]

Durant la seva època escolar Anni va rebre classes particulars d'art. En el llibre Ullsteinroman (la novel·la dels Ullstein) Sten Nadolny diu que Anni era la més perillosa per a la família Fleischmann, en el sentit de la més revolucionària, que a més era la més bonica i volia ser una artista bohèmia.

Quan tenia 17 anys va ingressar a l'estudi de pintura i arquitectura de Martin Brandenburgen a Berlín, on malgrat ser descoratjada de continuar per part d'Oskar Kokoschka, es va graduar en Educació artística. Posteriorment va intentar accedir a l'Escola Superior de Belles arts de Dresden, però no ho va aconseguir, i el 1919 va marxar i es va matricular a l'Escola Tèxtil de l'Escola Superior d'Art d'Hamburg.

Trajectòria professional[modifica]

A la Bauhaus[modifica]

El 1922 va entrar com a estudiant a l'Escola de la Bauhaus de Weimar, on va fer el curs preliminar amb Georg Muche i Johannes Itten. Les dones no podien accedir a algunes disciplines, per la qual cosa Anni no va poder entrar en el taller de vidre en el segon any i va haver d'optar pel de teixit a càrrec de Gunta Stölzl. El disseny tèxtil de la Bauhaus es va centrar més en el camp pràctic professional durant aquesta dècada i quan va concloure els seus estudis en el curs 1929/30, Annie ja havia demostrat sobradament el seu magisteri en aquest àrea. Per exemple, va crear un reeixit teixit insonor, reflector i rentable (fet principalment de cotó i cel·lofana) específicament per a un auditori musical.

El 1925 va contreure matrimoni amb l'artista i pedagog Josef Albers, que aquest mateix any, amb el canvi de seu a Dessau, va ser nomenat director dels cursos d'iniciació del centre, i de qui va prendre el cognom de casada. Anni va desenvolupar innovadors teixits combinant propietats de reflexió de la llum, absorció del so, durabilitat; diversos dels seus dissenys van ser publicats i li van encarregar la realització de diversos tapissos. Durant un temps va ser alumna de Paul Klee i després de la sortida de Gropius de la Bahaus, el matrimoni Albers es va traslladar als allotjaments del professorat al costat de Klee i Vasili Kandinski. En aquesta època Annie va començar a viatjar, començant per Itàlia i Espanya.

El 1931 va ser nomenada directora de l'àrea i fàbrica de teixit de l'escola, com a substituta de Gunta Stölzl, i seria una de les professores a la seu de Dessau i de les poques dones a càrrec d'un taller a la Bauhaus.

Als EUA[modifica]

Després de l'arribada d'Hitler al poder el 1933 i el tancament de la Bauhaus per la pressió del partit Nazi, Anni i el seu marit es van exiliar als Estats Units convidats per Philip Johnson per impartir classes a Carolina del Nord durant deu anys (de 1939 a 1949). Durant aquests anys Anni va participar en exposicions i va escriure articles sobre disseny. El 1949 es va convertir en la primera dissenyadora a realitzar una exposició monogràfica en el Museu d'Art Modern de Nova York.

Des de 1936 va viatjar nombroses vegades a Mèxic i a Sud-amèrica, gairebé sempre amb el seu marit, on va estudiar i va recollir materials i tècniques de treball, sobretot d'art precolombí, que van tenir gran influència en els seus treballs i dissenys posteriors.

Després de deixar la docència, el 1949 la parella es va mudar a Connecticut i Anni va treballar per lliure, dedicant-se a la seva pròpia fabricació i dissenys tèxtils, encara que també ho faria en certs períodes per a diverses firmes com Florence Knoll, entre d'altres. Durant la dècada dels 50 Anni va treballar en dissenys tèxtils fabricats en sèrie, creant la majoria dels seus teixits pictòrics, i va publicar articles i una col·lecció amb els seus escrits.

El 1963 en el Taller de litografia de l'Institut Tamarind, a Los Angeles, va ser convidada a experimentar amb les tècniques d'estampació, interessant-se per la litografia i el serigrafiat.

Exposicions (breu selecció)[modifica]

Reconeixements[modifica]

  • 1961. L'Institut Americà d'Arquitectes (AIA) la va concedir la Medalla d'Or pel seu treball artesanal.

Bibliografia (Selecció)[modifica]

  • Anni Albers: Sobre el diseño. Pellango Press, New Haven 1959, 1965, 2003
  • Anni Albers; Ignacio Bernal u. a.: Pre-Columbian Mexican miniatures. The Josef and Anni Albers collection. Praeger, New York, Washington 1970
  • Anni Albers: Bildweberei, Zeichnung, Druckgrafik. Ausstellungskatalog. Düsseldorf. Kunstmuseum; Berlin Bauhaus-Archiv, 1975

Referències[modifica]

  1. «Anni Albers, la mujer que tejió el arte, en el Guggenheim», 07-10-2017. [Consulta: 10 juny 2019].
  2. Bauhaus-Frauen – Meisterinnen in Kunst, Handwerk und Design, Ulrike Müller, ISBN 978-3-938045-36-7
  3. «Anni Albers | Introducción | Museo Guggenheim Bilbao» (en castellà). [Consulta: 10 juny 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anni Albers