Annie Russell Maunder

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAnnie Russell Maunder
Maunder.jpg
Retrat d'Annie de Scott Dill Russell
Dades biogràfiques
Naixement Annie de Scott Dill Russell
14 d'abril de 1868
Strabane
Mort 15 de setembre de 1947 (79 anys)
Londres
Residència Londres
Nacionalitat Irlanda Irlanda
Educació Girton College
Alma mater Girton College
Es coneix per fotografia d'eclipsis
Activitat professional
Ocupació Astronomia
Ocupador Observatori Reial de Greenwich
Dades familiars
Cònjuge Edward Walter Maunder
Pares Hessy Nesbitt Dill i William Andrew Russell
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Annie Russell Maunder, nascuda com Annie de Scott Dill Russell (Strabane, 14 abril 1868 – Londres, 15 setembre 1947), fou una astrònoma i matemàtica irlandesa.[1] Els seus pares van ser Hessy Nesbitt Dill i William Andrew Russell, ministre de l'Església presbiteriana a Strabane fins a 1882.[2][3]

Formació[modifica]

Annie va cursar la secundària al Ladies Collegiate School de Belfast, escola que l'any 1887 es convertiria en el Victoria College.[2] En aquest període va guanyar diversos premis i beques d'estudi.[4] L'any 1889 es va graduar en matemàtiques a la Universitat de Cambridge (Girton College). Tot i així, no va rebre el títol de graduació, ja que a Anglaterra en aquella època les dones no tenien reconegudes les titulacions universitàries.[1][5]

Recerca astronòmica[modifica]

 Fotografia del sol feta per Annie de Scott Dill Maunder el 14 de juliol de 1905
Fotografia del sol feta per Annie de Scott Dill Maunder el 14 de juliol de 1905

L'any 1891 Annie va acceptar una feina en el departament solar del Royal Greenwich Observatory[6] a canvi d'un salari de 4 lliures mensuals. Aquest departament va ser creat l'any 1873 amb l'objectiu de fotografiar el sol.[2] Annie va ser batejada amb el malnom de Lady Computer,[6] un àlies despectiu que en l'àmbit científic de l'època es reservava per als adolescents i per a les dones sense formació universitària.[I]

En aquesta època Annie va començar a col·laborar amb l'astrònom anglès Edward Walter Maunder, amb qui va passar molt de temps fotografiant el sol. El 1884, un màxim d'activitat solar va originar un gran nombre de taques solars i ambdós varen tenir l'oportunitat d'imprimir, desenvolupar i analitzar un gran nombre de plaques fotogràfiques.[7][8]

El matrimoni Maunder[modifica]

El 28 de desembre de 1895 Annie i Edward es van casar.[6] D'aquesta manera, Annie de Scott Dill Russell es va convertir en la senyora Annie Russell Maunder. Annie i Edward no van tenir fills, tot i que Edward en tenia cinc[9] fruit d'un matrimoni anterior.[II]

En casar-se, Annie va haver de renunciar a la feina en el Royal Greenwich Observatory a causa de les restriccions imposades a les dones casades que treballaven en el servei públic.[8] No obstant això, els dos membres de la parella Maunder van continuar col·laborant.

Fites assolides[modifica]

 Eclipsi solar, 22 de gener de 1898
Eclipsi solar, 22 de gener de 1898

El matrimoni Maunder va organitzar moltes expedicions per observar eclipsis solars.[8] El 1897 Annie va rebre una subvenció del Girton College gràcies a la qual va poder adquirir una càmera d'enfocament curt, amb una lent d'1,5 polzades, que ella va començar a portar a les expedicions. Aquesta càmera es va emprar per a fotografiar la corona solar exterior del sol des de l'Índia en un eclipsi de l'any 1898.[10] Annie va ser considerada una experta en la fotografia d'eclipsis.

Una de les seves aportacions més conegudes va ser mostrar la correlació directa entre el nombre de taques solars, el geomagnetisme i el clima de la Terra.[11][12]  

Junt amb el seu marit Edward varen identificar un període entre 1645 i 1715 durant el qual les taques solars gairebé van desaparèixer. Avui en dia aquest període es coneix com el mínim de Maunder.[13] A més, també varen relacionar aquest període amb l'anomenada Petita Edat de Gel.[14]     

Treball posterior[modifica]

El 1892, va ser cofundadora de la British Astronomical Association[15] i durant molts anys va ser directora de la revista de la BAA.[16]

El 1908, Annie va escriure un llibre, El cel i la seva història,[17] en col·laboració amb el seu marit, però el llibre va ser publicat sota el nom d'Edward Maunder com a autor principal. El llibre conté fotografies fetes per Annie del Sol i de la Via Làctia.

Annie va tornar al Royal Greenwich Observatory com a voluntària durant la Primera Guerra mundial i hi treballà des de 1915 fins a 1920.[16] Moltes de les seves observacions van ser publicades en revistes populars sota el nom del seu marit abans que no fossin reconeguts definitivament els seus mèrits.

Un altre centre d'interés del seu treball va ser l'origen de les constel·lacions.[18] El seu últim paper (1936) era una revisió de la data estimada en què se situava l'origen de les constel·lacions i que Annie va resituar en el 2900 aC.[16]

Reconeixement[modifica]

 Imatge del crater lunar Maunder
Imatge del cràter lunar Maunder

El 1916, es va convertir en la primera dona elegida membre de la Royal Astronomical Society de Londres, vint anys després d'haver estat proposada com a tal el 1896.[16]

La Unió Astronòmica Internacional va batejar un cràter de la Lluna i un altre a Mart amb el nom de Maunder.[16]

La historiadora Marilyn Bailey Ogilvie en un dels seus articles[19] dedicat a les dones britàniques astrònomes de finals del segle XIX i principis del XX, i centrat en la figura d'Annie Russell Maunder, proposa per a la pràctica científica de totes aquelles dones la categoria d'amateur per obligació, ja que a diferència dels seus companys homes no van poder triar l'astronomia com a professió. Algunes d'aquelles dones es van professionalitzar quan van tenir-ne l'oportunitat, però una majoria d'elles, en ser excloses de la ciència professional, van emprar el seu talent per a promoure la importància de la ciència amateur.

Notes[modifica]

I. ^  El malnom computer pretenia ubicar la persona anomenada d'aquesta manera en el lloc més baix de la jerarquia científica. A més, se suposava que els anomenats "computers" eren els i les que feien els treballs més tediosos en els laboratoris i aquells i aquelles que rebien les pitjors pagues.[20]

II. ^  La seva primera esposa, Edith Hannah Bustin (1852-1888), va morir de tuberculosi[21]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Bailey Ogilvie, M. (2000). Obligatory amateurs: Annie Maunder (1868–1947) and British women astronomers at the dawn of professional astronomy. The British Journal for the History of Science, 33(01), 67-84.
  2. 2,0 2,1 2,2 Bruck, M. T. (1994). Alice Everett and Annie Russell Maunder torch bearing women astronomers. Irish Astronomical Journal, 21, 281.
  3. Ogilvie, M. B. (2014). Maunder, Annie Scott Dill Russell. Biographical Encyclopedia of Astronomers, 1418-1420.
  4. Bailey Ogilvie, M. (2000). Obligatory amateurs: Annie Maunder (1868–1947) and British women astronomers at the dawn of professional astronomy. The British Journal for the History of Science, 33(01), 67-84.
  5. «Women in Science» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2015].
  6. 6,0 6,1 6,2 Bruck, M. T. (1995). Lady computers at Greenwich in the early 1890s. Quarterly journal of the Royal astronomical society, 36, 83.
  7. Maunder, E. W. (1890). note on the Sun-spots of 1889. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 50, 361.
  8. 8,0 8,1 8,2 Hockey, T., Trimble, V., Williams, T. R., Bracher, K., Jarrell, R. A., Marché II, J. D., ... & Bolt, M. Marilyn Bailey Ogilvie.
  9. Bruck, M. T., & Grew, S. (1996). The Family Background of Annie SD Maunder (nee Russell). Irish Astronomical Journal, 23, 55.
  10. Brück, M. (2009). Sunspots and Corona. In Women in Early British and Irish Astronomy (pp. 221-233). Springer Netherlands.
  11. Wei, W. Maunder and the Connection of Sunspot Behavior and Geomagnetism: Resolving “the Fifty Years' Outstanding Difficulty”.
  12. Shindell, D. T., Schmidt, G. A., Mann, M. E., Rind, D., & Waple, A. (2001). Solar forcing of regional climate change during the Maunder Minimum. Science, 294(5549), 2149-2152.
  13. Eddy, J. A. (1976). The maunder minimum.
  14. NASA Earth Observatory Glossary: "Little Age of Ice"
  15. SOON, Willie; YASKELL, Steven H. The Maunder minimum and the variable Sun-Earth connection. World Scientific, 2003.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 «ANNIE SCOTT DILL MAUNDER (1868–1947)| Solar Scientist» (en anglès). [Consulta: 11 desembre 2005].
  17. MAUNDER, Russell; MAUNDER, Edward Walter. The heavens and their story.London, CH Kelly [1910], 1910, vol. 1.
  18. Kinder, A. (2002). A meeting of the BAA, 1893 April 26. Journal of the British Astronomical Association, 112, 243-244.
  19. BAILEY OGILVIE, Marilyn. Obligatory amateurs: Annie Maunder (1868–1947) and British women astronomers at the dawn of professional astronomy. The British Journal for the History of Science, 2000, vol. 33, no 01, p. 67-84.
  20. «ANNIE SCOTT DILL MAUNDER (1868–1947)| Solar Scientist» (en anglès). [Consulta: 11 de desembre de 2005].
  21. Kinder A. J., J. Brit. Astron. Assoc., 118, 21 (2008)

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Annie Maunder, Edward Walter Maunder: The Heavens and their Story. 1909.
  • EVERSHED, M. (1948). MAUNDER, ANNIE, SCOTT, DILL-OBITUARY. MONTHLY NOTICES OF THE ROYAL ASTRONOMICAL SOCIETY, 108(1), 48-49. pdf
  • Soon, W. W. H., & Yaskell, S. H. (2004). Book review: The Maunder Minimum and the Variable Sun-Earth Connection/World Scientific Publishing, ISBN 981-238-274-7. Astronomy Now, 18(12), 22.

Enllaços externs[modifica]