Antoine Busnois
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1430 (Gregorià)  Béthune |
| Mort | 6 novembre 1492 (Gregorià) (61/62 anys) Bruges |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, escriptor, poeta |
| Gènere | Música clàssica i música religiosa |
| Moviment | Música del Renaixement |
      | |
Antonie Busnois (?-1430 - Bruges, 1492) fou un compositor de l'escola borgonyona. Probablement va ser deixeble de Johannes Ockeghem a Tours. Cap al 1460 era a la cort de Borgonya. Més tard treballà a l'església de Sant Salvador de Bruges, amb el càrrec de rector cantoriae fins a l'any de la seva mort. La seva producció més important és de cançons profanes: més d'una seixantena que es conserven en un manuscrit provinent de la cort de Borgonya, possiblement copiat per ell mateix. Però també varen ser copiades en altres cançoners francoflamencs i en algunes de les antologies editades per Petrucci. La majoria tenen textos francesos, sovint d'ell mateix, són a tres veus i utilitzen estructures fixes, sobretot el rondó (una trentena). En l'apartat de música religiosa, es conserven misses, un credo, himnes, un magnificat i motet. Les misses utilitzen la tècnica del cantus firmus; una d'elles es basa en la cèlebre fanfara L'homme armé.
Obres[modifica]
Misses[modifica]
- Missa L'Homme armé;
- Missa O crux lignum;
- Patrem Vilayge.
Misses possiblement atribuïbles a Busnois[modifica]
- Missa L'Ardent desir;
- Missa L'homme armé (I);
- Missa L'homme armé (II);
- Missa L'homme armé (III);
- Missa L'homme armé (IV);
- Missa L'homme armé (V);
- Missa L'homme armé (VI) (l'atribució d'aquestes sis misses conservades a Nàpols es basa en similituds estilístiqes);
- Missa sine nomine;
- Missa Quant ce viendra.
Motets i magnificats[modifica]
- Ad coenam agni providi;
- Alleluia, verbum caro factum est;
- Anima mea liquefacta est / Stirps Jesse;
- Anthoni usque limina;
- Asperges me (lost);
- Conditor alme siderum;
- Gaude coelestis domina;
- In hydraulis;
- Lamentació per la mort de Guillaume Dufay, (probablement escrita en 1474, perduda);
- Magnificat sexti toni;
- Noel, noel;
- Regina caeli (I);
- Regina caeli (II);
- Victimae paschali laudes.
Magnificats i motets, possiblement atribuïbles a Busnois[modifica]
- Magnificat octavi toni;
- Magnificat secundi toni;
- Incomprehensibilia / Preter rerum ordinem.
Música profana[modifica]
- Acordes moy;
- Advegne que advenir pourra;
- Amours nous traicte / Je m'en vois;
- A qui vens tu tes coquilles;
- Au gré de mes iculx;
- A une dame;
- Au povre par necessité;
- A vous, sans autre;
- Bel acueil;
- Bone chére;
- Ce n'est pas moy;
- C'est bien maleur;
- C'est vous en qui;
- Con tutta gentileça;
- Corps digne / Dieu quel mariage;
- Cy dit benedicite;
- En soustenant;
- En tous les lieux;
- En voyant sa dame;
- Esaint-il merci;
- Faictes de moy;
- Faulx mesdisans;
- Fortuna desperata;
- (O) Fortune, trop tu es dure;
- Ha que ville;
- In myne zynn;
- Ja que lui ne;
- J'ay mayns de bien;
- J'ay pris amours tout au rebours;
- Je m'esbaïs de vous;
- Je ne demande aultre degré;
- Je ne demande lialté;
- Je ne puis vivre ainsi;
- Joye me fuit;
- Laissez dangier;
- L'autrier la pieça /En l'ombre du buissonet / Trop suis jonette;
- L'autrier que passa;
- Le corps s'en va;
- Le monde a tel;
- Ma damoiselle;
- Maintes femmes;
- Ma plus qu'assez;
- Ma tres souveraine princesse;
- M'a vostre cueur;
- Mon mignault / Gracieuse, playsant;
- Mon seul et sangle souvenir;
- On a grant mal / On est bien malade;
- Pour entretenir mes amours;
- Pucellotte;
- Quant j'ay au cueur;
- Quant vous me ferez;
- Quelque povre homme;
- Quelque povre homme;
- Resjois toy terre de France / Rex pacificus;
- Seule a par moy;
- Soudainementmon cueur;
- Terrible dame;
- Une filleresse / S'il y a compagnion / Vostre amour;
- Ung grand povtre homme;
- Ung plus que tous;
- Vostre beauté / Vous marchez;
- Vostre gracieuse acointance.
Obres d'atribució conflictiva[modifica]
- Amours, amours, amours;
- Amours fait moult / Il est de binne heure né /Tant que nostre argent dura;
- Cent mile escus;
- Et qui la dira;
- J'ay bien choisi;
- Il sera pour vous canbatu / L'homme armé;
- Je ne fay plus;
- Je suis venu;
- Le serviteur;
- Quant ce vendra;
- Sans avoir (‚S' amours vous fiu' or 'Malagrota');
- Se brief puis.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoine Busnois |
- Paula Higgins: "Antoine Busnoys", Grove Music Online ed. L. Macy (Accedit el 24 de juny de 2008), (accés per subscripció)Arxivat 2008-05-16 a Wayback Machine.
- Gustave Reese, Music in the Renaissance. New York, W.W. Norton & Co., 1954. ISBN 0-393-09530-4
- Harold Gleason and Warren Becker, Music in the Middle Ages and Renaissance (Music Literature Outlines Series I). Bloomington, Indiana. Frangipani Press, 1986. ISBN 0-89917-034-X
- Paula Higgins, ed. Antoine Busnoys: Method, Meaning, and Context in Late Medieval Music. Nova York: Oxford University Press, 1999. ISBN 0-19-816406-8