Antoine-Elie Elwart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antoine Elwart)
Infotaula de personaAntoine-Elie Elwart

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Antoine Elwart Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Antoine-Aimable-Élie Elwart Modifica el valor a Wikidata
19 novembre 1808 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort14 octubre 1877 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
18è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Père-Lachaise Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, musicòleg, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrançois-Joseph Fétis, Jean-François Lesueur i Hector Berlioz Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEugène Anthiome, François Anatole Laurent de Rillé, Émile Prudent, Edmond Hocmelle, Aimé Maillart, Georges Bousquet, Theodor Louis Gouvy, Jean-Baptiste Weckerlin, Olivier Métra, Adolphe Blanc, Oscar Comettant i Victor Frédéric Verrimst Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: fe72a148-2381-4877-954e-c06c2b98f0ad Lieder.net: 29287 IMSLP: Category:Elwart,_Antoine Allmusic: mn0001696731 Find a Grave: 190985598 Modifica el valor a Wikidata

Antoine-Elie Elwart (francès: Antoine Elwart) (París, 19 de novembre de 1808 - 18è districte de París, 14 d'octubre de 1877) fou un compositor i musicòleg francès.

Fou nen de cor de l'església de Saint Eustaque, i després en el conservatori, tenint per mestres a Anton Reicha, Jean-François Lesueur i François-Joseph Fétis, fundant el 1828 els Concerts d'emulació. El 1831 assolí el segon gran premi i el 1834 el primer, i des de 1832 fou professor adjunt d'harmonia, on tingué entre altres alumnes a la neerlandesa Hermina Maria Dijk, Jean-Grégoire Pénavaire,[1] Charles Casimir Manry, Laurent de Rillé[2] i el compositor i pianista català Andreu Avel·li Valentí,[3] Olivier Métra i Édouard Colonne,[4] càrrec que desenvolupà en propietat des de 1840 fins a 1871, en què abandonà l'ensenyança.

També havia dirigit els Concerts de Santa Cecília i els de la sala del carrer de La Vivienne. Dotat d'una fecunditat extraordinària, va escriure nombroses misses, motets, oratoris i diversos Tedèum, salves cantates, himnes, simfonies, quartets, trios i les òperes Les catalans, La reina de Saba i Les chercheurs de d'or.

A més se li deuen: Théorie musicale (París, 1830), Duprez, sa vie artistique (París, 1838), Petit manual d'harmonie (París, 1839), Le chanteur accompagnateur (París, 1844) Traité de contrapoint et de la fugue, Essai sut la transposition, L'harmonie musicale (poema, París 1853), Etudes elémentaires de musique, amb la col·laboració de Burnet i Damour; Solfége du jeune àge, Le contrapoint et la fugue appliqués au style idéal, Essai sur la composition chorale, Histoire des concerts populaires de musique classique (París, 1864), i nombrosos articles en l'Encyclopédie du dix-neuvième siècle, en la Gazette musicale, de París, i altres revistes.

Curiositats[modifica]

Pels concerts i conferències que donava tot sovint a París, tenia com a il·lustrador al violinista sevillà Palatín y Garfia el qual havia contractat l'any 1872, just acabar la guerra francoprussiana.[5]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoine-Elie Elwart
  1. * Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 43, pàg. 233. (ISBN 84-239-4543-X)
  2. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 29, pàg. 1115 (ISBN 84 239-4529-4)
  3. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 66, pàg. 214-15
  4. *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 14, pàg. 338. (ISBN 84-239-4514-6)
  5. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 41, pàg. 120 (ISBN 84-239-4541-3)