Antoine Kombouaré

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoine Kombouaré
Entraînement RC Lens - 31 décembre 2014 54.jpg
Kombouaré el 2014
Biografia
Naixement (fr) Antoine Krilone Kombouaré
16 de novembre de 1963 (1963-11-16) (56 anys)
Nouméa, Nova Caledònia
Alçada 1.85 m
Activitat
Ocupació Futbolista i entrenador de futbol
Esport futbol
Posició a l'equip Defensa
Equip actual Dijon (entrenador)
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1982–1990 FC Nantes 177 (4)
1990–1995 Paris Saint-Germain FC 106 (3)
1995–1996 Sion 25 (7)
1996–1998 Aberdeen 44 (3)
Equips entrenats
1999–2003 PSG Reserves
2003–2004 RC Strasbourg
2005–2009 Valenciennes
2009–2011 Paris Saint-Germain FC
2012–2013 Al-Hilal
2013–2016 Lens
2016–2018 Guingamp
2019 Dijon
2019– Toulouse FC
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Antoine Kombouaré (Nouméa, 16 de novembre de 1963) és un entrenador i exfutbolista francès. L'octubre del 2019 es va fer càrrec del Toulouse FC, de la League 1.

Trajectòria com a jugador[modifica]

Com a futbolista, Kombouaré jugava de defensa. Va debutar amb l'FC Nantes el 1982 i va ser traspassat al París Saint-Germain vuit anys després. Al club francès va ser especialment conegut per marcar gols de cap en moments decisius, com en la Copa de la UEFA contra el Reial Madrid[1] o en la Lliga de Campions enfront del FC Barcelona. Aquesta circumstància li va valer el sobrenom de "Casque d'Or" (casc d'or). Amb l'equip de la capital va guanyar una Lliga francesa, dues Copes de França i una Copa de la Lliga.[2][3] Va passar els seus últims anys de carrera a l'estranger, concretament una temporada a l'FC Sion i dos a l'Aberdeen.[4] Va penjar definitivament les botes a l'RC Paris.

Trajectòria com a entrenador[modifica]

Inicis

Com a tècnic, es va iniciar en les categories inferiors del París Saint-Germain abans de començar a entrenar en el futbol professional. Encara que es va rumorejar que podia passar a entrenar el primer equip parisenc, l'arribada de Vahid Halilhodžić li va tancar el pas.[5]

RC Strasbourg

Així, Kombouaré va començar la seva carrera com a entrenador portant les regnes del RC Estrasburg durant poc més d'una temporada (2003-2004).[6] En la primera d'elles, va aconseguir un destacable 13è lloc; però en la segona va ser víctima dels mals resultats, i es va veure perjudicat pel traspàs de Danijel Ljuboja. Va ser destituït l'octubre de 2004, menys d'un any després de la seva arribada al club, en no aconseguir cap victòria en les 8 primeres jornades.[7]

Valenciennes FC

Després va entrenar al Valenciennes Football Club durant quatre campanyes, el va ascendir a la Ligue 1 més de 13 anys després (a més de guanyar el premi de millor entrenador de la Ligue 2) i el va mantenir tres temporades en la màxima categoria, demostrant les seves capacitats amb un pressupost limitat.[8][9][10]

París Saint-Germain

Llavors es va traslladar a la banqueta del Parc dels Prínceps, després de la marxa del seu excompany Paul Le Guen el 2009, signant un contracte per tres temporades.[11] En la seva primera campanya el París Saint-Germain no va brillar en la Lliga, però va guanyar una Copa de França; i en la següent va portar l'equip francès al quart lloc a la Ligue 1 2010-11 i va tornar a aconseguir la final de la Copa, però aquesta vegada va perdre davant el Lille.[12][13][14] L'estiu d'aquell any, van augmentar les expectatives sobre l'equip, ja que va realitzar una gran inversió en fitxatges de la mà dels seus nous propietaris de Qatar.[15] Kombouaré va ser substituït per Carlo Ancelotti en acabar el 2011, en una decisió controvertida per part del club, en la qual van pesar més les eliminacions en la Copa de la Lliga i en l'Europa League que la bona marxa a la Ligue 1 (el PSG era líder al final de la primera volta).[16] L'equip no va millorar amb el canvi de tècnic: sumaria 39 punts en la segona volta pels 40 de la primera i conclouria la temporada com a subcampió de la Lliga francesa.

Al-Hilal

Posteriorment, va tenir una breu experiència al capdavant de l'Al-Hilal FC de l'Aràbia Saudita.[17]

RC Lens

La temporada 2013-14, es va fer càrrec del RC Lens[18] i va aconseguir l'ascens a la Ligue 1 com a subcampió de la categoria de plata, després d'haver estat 33 de les 38 jornades del campionat en llocs d'ascens.[19] Una vegada en la màxima categoria, el Lens acabaria la primera volta de la Ligue 1 2014-15 en 16è lloc, empatat a 19 punts amb el 17è i amb el 18è (primer equip en llocs de descens). No obstant això, l'equip va defallir totalment en la segona part del torneig, sumant només 7 punts en 15 partits, la qual cosa el va enfonsar en la classificació, condemnant-lo a tornar a la Ligue 2.[20] La temporada 2015-16, el Lens va acabar com 6è classificat en la categoria de plata, per la qual cosa no va poder tornar a l'elit.

EA Guingamp

El 30 de maig de 2016, es va convertir en el nou tècnic de l'EA Guingamp de la Ligue 1.[21] Va tenir un bon inici al capdavant de l'equip bretó, ja que es va situar com a líder de la Ligue 1 2016-17 en la 3a jornada i va concloure la primera volta del torneig com a 5è classificat.[22][23] La segona part del campionat no va ser tan positiva i finalment el Guingamp va acabar en la 10a posició.[24] En la seva segona temporada, l'equip va aconseguir uns resultats lleugerament pitjors, ja que gairebé sempre va ocupar posicions temperades en la classificació al llarg de la Ligue 1 2017-18, però així i tot va obtenir una còmoda permanència en l'elit. El 21 d'agost de 2018, va renovar el seu contracte amb el club per un any més.[25] No obstant això, el Guingamp va completar un nefast inici de temporada, situant-se com a cuer de la Ligue 1 després de sumar 7 punts en les 12 primeres jornades, situació que va provocar l'acomiadament de Kombouaré el 6 de novembre de 2018.[26]

Dijon FCO

El 10 de gener de 2019, va ser presentat com a nou entrenador del Dijon FCO.[27]

Clubs i estadístiques[modifica]

Com a jugador[modifica]

Equip Temporada Div. Clas. Gols Copa de França Gols Copa de la lliga Gols Competicions europees Gols
FC Nantes 1984-85 D1 2n. 18 0 1/4 f. - - - - -
FC Nantes 1985-86 D1 2n. 23 0 1/32 f. - C3.1/4 f. 0 - -
FC Nantes 1986-87 D1 12n. 35 2 1/32 f. - C3.1/32 f. 0 - -
FC Nantes 1987-88 D1 10º 31 1 1/16 f. - - - - -
FC Nantes 1988-89 D1 35 1 1/8 f. - - - - -
FC Nantes 1989-90 D1 35 0 1/8 f. - - - - -
Toulon 1990-91 D1 17 0 - - - - - -
París SG 1990-91 D1 20 0 1/8 f. 0 - - - -
París SG 1991-92 D1 3r. 32 2 1/16 f. 0 - - - -
París SG 1992-93 D1 2n. 19 0 Campió 0 - - Copa UEFA 1/2 f. 2
París SG 1993-94 D1 Campió 9 0 1/4 f 0 - - Copa de Campions d'Europa 1/2 f. 0
París SG 1994-95 D1 3r. 26 1 Campió 0 Campió 0 Copa de Campions d'Europa 1/2 f. 0
FC Sion Suïssa 95-96 25 7 0 - - - - -
FC Sion Suïssa 96-97 4 1 0 - - - - -
Aberdeen Escòcia 96-97 30 3 0 - - - - -
Aberdeen Escòcia 97-98 - - - - - - - -
RC Paris 98-99 Nacional 24 4 0 - - - - -

Referències[modifica]

  1. «Top 5 des remontées de clubs français en Coupes d'Europe». L'Équipe, 25-08-2015.
  2. Valente, Alejandro «En Francia, el Paris SG también vence en la final» (PDF). El Mundo Deportivo.
  3. «El PSG, campeón de Copa de Francia». El País, 14-05-1995.
  4. «Kombouaré, al Sion» (PDF). El Mundo Deportivo.
  5. «Deux clubs en suspens». Libération, 19-12-2002.
  6. «Strasbourg en butte à son passé». Libération, 17-10-2003.
  7. «Strasbourg sack coach Kombouare». ESPN, 04-10-2004.
  8. «Valenciennes : Kombouaré nouvel entraîneur». football365.fr, 10-05-2005.
  9. «Valenciennes assure sa montée en L1». Le Monde, 29-04-2006.
  10. «Kombouaré :«C'est que du bonheur»». L'Équipe, 31-05-2009.
  11. «PSG oficializa a Kombouaré» (PDF). El Mundo Deportivo.
  12. «El PSG se lleva su octava Copa de Francia en la prórroga». Marca, 01-05-2010.
  13. «El Mónaco desciende a la Ligue 2». Marca, 29-05-2011.
  14. «El Lille gana la Copa en el último suspiro». El País, 14-05-2011.
  15. «PSG/Bazin: «QSI va donner les moyens d'être champion de France»». Le Parisien, 30-06-2011.
  16. «Ancelotti, nuevo técnico del PSG; Kombouare, destituido». AS, 30-12-2011.
  17. «Antoine Kombouaré limogé du club saoudien d'Al-Hilal après seulement sept mois». La Voix du Nord, 31-01-2013.
  18. «Antoine Kombouaré nouvel entraîneur du RC Lens». La Voix du Nord, 25-06-2013.
  19. «Lens et Caen en Ligue 1 !». L'Équipe, 16-05-2014.
  20. «Lens mathématiquement relégué en Ligue 2». L'Équipe, 02-05-2015.
  21. «Antoine Kombouaré, nuevo entrenador del Guingamp». Marca, 30-05-2016.
  22. «Ligue 1 (3e journée) : Guingamp leader provisoire, Nice et Lille se neutralisent». L'Équipe, 27-08-2016.
  23. «GUINGAMP TOUJOURS PLUS HAUT». L'Équipe, 22-12-2016.
  24. «Ligue 1 : Monaco termine en beauté, Lille s'offre Nantes, Lyon et Nice se neutralisent». France Football, 21-05-2017.
  25. «Antoine Kombouaré prolonge à Guingamp jusqu'en 2020». L'Équipe, 21-08-2018.
  26. «El Guingamp, colista de la liga francesa, despide a su entrenador». Sport, 06-11-2018.
  27. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Dijon

Enllaços externs[modifica]