Antoni Benaiges i Nogués
 |
L'article o secció necessita millores de format. |
 |
La redacció d'aquest article no és pròpia d'una enciclopèdia. |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1903 Mont-roig del Camp (Baix Camp) |
| Mort | 25 juliol 1936 (32/33 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | mestre d'escola |
Antoni Benaiges i Nogués (Mont-roig del Camp, 1903 - Montes de la Pedraja, Província de Burgos, 25 de juliol de 1936). Va ser mestre nacional i propulsor de les tècniques Freinet. Fill de Jaume Benaiges Just i Teresa Nogués Sardà.[1] La seva mare era neboda d'Agustí Sardà Llaberia i cosina de la pedagoga Mercè Sardà Uribarri.
Es va treure el títol de magisteri l'any 1929 i els tres primers anys va treballar de mestre en diferents escoles de Madrid. En 1931, mentre feia de mestre al Grup Escolar Carmen Rojo de Madrid es va afiliar a l'Agrupació Socialista.[2] El 1932 torna a Catalunya, Vilanova i la Geltrú, com mestre interí de l'Escola Graduada de Nens, on començà a provar les tècniques Freinet. Començà a militar de manera destacada a la Federació Estatal de Treballadors de l'Ensenyança de l'UGT a Barcelona.[2] En 1934 li va ser assignada la plaça amb propietat a Bañuelos de Bureba, província de Burgos. Una escola abandonada, sense materials. El poble, petit i perdut, no tenia electricitat, ni aigua corrent, ni telèfon, ni carretera. L'escola es trobava en un vell edifici de pedra de dues plantes. El mestre vivia en la mateixa escola, on anaven els nens i nenes del poble dels sis als dotze anys.
La metodologia de treball de Freinet consistia a editar en l'escola petites publicacions o 'quaderns' a partir dels dibuixos i textos que realitzaven els nens i nenes de l'escola, que reflectien la seva manera de veure el món que els rodejava: sobre la família, les amistats, la població, els paisatges, les festes, excursions, els jocs, el folklore ... La impremta tenia un paper primordial a l'aula: era l'instrument que permetia materialitzar, captar, veure i tocar tot el que aprenia. A més l'intercanvi de quaderns entre centres era un element clau per conèixer la vida d'escolars que vivien en altres poblacions.
Els quaderns escolars de Bañuelos de Bureba van rebre el nom "Gestos" i el "Recreo". El Recreo era destinat a les criatures més petites, amb redaccions més breus, la lletra tipogràfica més grossa i els temes i les matèries eren més infantils. L'escola de Bañuelos de Bureba va publicar tretze quaderns: sis números de Gestos, tres de Recreo i quatre publicacions monogràfiques: El retratista, sobre l'arribada d'un fotògraf al poble; Somnis, que recollia de l'alumnat; el Folklore burgalès, fa un recull de diferents manifestacions populars de Burgos com són cançons, dites... I el titulat "El mar. Visió d'uns nens que no l'han vist mai."
Els nens i nenes de Bañuelos mai havien vist el mar i, a l'hivern de 1936, el seu mestre els va animar perquè l'imaginessin i el descrivissin. El resultat va ser un quadern monogràfic sobre la immensitat blava, 'El mar. Visió d'uns nens que no ho han vist mai.'. «El mar serà molt gran, molt ample i molt profund». Així és com s'imaginava el mar un dels nens d'aquest poblet de Burgos. Les descripcions es repetien: «El mar serà...», «El mar serà…».
El mestre Antoni Benaiges els va prometre que anirien a Mont-roig del Camp, a casa de la seva família, per veure'l per primera vegada i així poder dir: «El mar és… El mar és…». Però el somni d'aquelles criatures i la promesa del mestre van quedar truncats per sempre el 19 de juliol de 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil. Durant l'estiu de 1936 tenia previst viatjar amb el seu alumnat a visitar, per primera vegada, el mar. Benaiges va ser detingut a Briviesca al moment del triomf del cop d'estat que va iniciar la Guerra Civil Espanyola. El mestre va ser assassinat per falangistes el 25 de juliol de 1936 a les Muntanyes de la Pedraja (Burgos). Les seves restes van ser enterrades en la fossa comuna de les Muntanyes d'Oca (Burgos). Tot i les exhumacions fetes en aquelles muntanyes, contínua desaparegut.
Francesc Escribano, Sergi Bernal, Queralt Solé i Francisco Ferrandiz van publicar el llibre "Desenterrant el silenci: Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar" narrava la història del mestre. A principis de 2020 es dona a conèixer que la història del mestre tindrà adaptació al cinema amb una pel·lícula que dirigirà Marcel Barrena, responsable dels èxits "Món petit" (2011) i "100 metros" (2016).
El 19 de desembre de 1939, tres anys després del seu afusellament, la Comissió Depuradora del Magisteri Nacional de Primera Ensenyança de Burgos resol la «separació definitiva» d'Antoni Benaiges de la seva plaça de mestre. Aquesta mena d'expedients van ser una pràctica habitual durant la postguerra. Fos viva o morta, tota persona que no combregava amb els principis del Moviment no tenia lloc a la «nueva España» i se l'havia de depurar.
Antoni Benaiges, pròleg del quadern sobre El mar
Y la fantasía de unos niños que suben y bajan
la loma sólo la loma, la ingrata loma, disparose
hacia Lejanía [sic] para hundirse en la vastitud
líquida, misteriosa, sublime... También ellos, los
niños, saben del mar sin haberlo visto nunca.
EL MAR SERÀ...
Els nens i nenes de Bañuelos mai no havien vist el mar i, el gener de 1936, el mestre els va animar a imaginar-lo i a descriure'l. El resultat va ser el quadern "El mar". "Visió d'uns nens que no ho han vist mai".
“El mar serà molt gran, molt ample i molt fondo”. Així és com s'imaginava el mar un nen d'aquest poblet de Burgos, i així és com va quedar recollit en el quadernet escolar que va escriure juntament amb els seus companys de classe. Les descripcions es repetien: “El mar serà... El mar serà...”. Benaiges els va prometre que a l'estiu anirien a Mont-roig del Camp, a casa la seva família, per veure'l per primer cop i poder dir: “El mar és... El mar és...”.
Però el somni d'aquelles criatures va quedar truncat per sempre el 19 de juliol del 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil.
GESTOS I RECREO, ELS QUADERNS DE BAÑUELOS
Una de les primeres coses que va fer Benaiges en arribar a Bañuelos va encarregar de la impremta per impulsar un quadern escolar, que democràticament van batejar amb el nom de Gestos. Més endavant n'adquiriren una altra destinada a les criatures més petites i al quadern l'anomenarien Recreo, amb redaccions més curtes, a lletra tipogràfica més gran i els temes i les matèries més infantils.
L'escola de Bañuelos de Bureba va publicar tretze quaderns: sis números de Gestos, tres de Recreo quatre publicacions monogràfiques. El retratista; sobre l'arribada d'un fotògraf al poble; Sueños, que recollia els somnis de l'alumnat; Folklore burgalès, un recull de diferents manifestacions del folklore de Burgos com són cançons, dites... I el quadern més poètic, màgic i simbòlic de la tasca que feia a Bañuelos, el titulat El mar. Visió d'uns nens que no ho han vist mai..
Per poder sufragar les despeses de les impressions, Benaiges va impulsar una campanya de subscripcions entre el veïnat, professionals de l'educació i familiars seus.
ELS QUADERNS PAS A PAS
En els quaderns hi participava tota la classe per fer de cronistes del seu món: una forta nevada, l'arribada d'uns gitanos, la descoberta del gramòfon que els havia portat el mestre o la visita d'un retratista. També parlaven de la seva vida, expressant les seves pors, desitjos, anhels…
Cada alumne escrivia un text relacionat amb un tema concret o de temàtica lliure. Després de llegir-los, l'assemblea escollia els escrits i aquests es preparaven per a ser impresos. Es copiaven un a un a la pissarra i de manera conjunta es corregia la sintaxi i l'ortografia. Després es componien sobre la premsa.
Per arrodonir la feina calia il·lustrar els textos. Si parlaven de la nevada, es feien dibuixos del poble nevat i de nou l'assemblea n'escollia un, que del paper acabava al linòleum. Gràcies a les gúbies es realitzava el gravat que s'unia al text compost i, quan s'imprimia, es creava una pàgina del quadern de vida que es distribuiria entre alumnes, persones subscriptores i, escoles d'altres poblacions a partir de l'intercanvi de quaderns.
LA MORT DEL MESTRE
Antoni Benaiges va ser detingut el 19 de juliol a la Casa del Pueblo de Briviesca, prop de Bañuelos. Hi ha testimonis que asseguren que el van torturar, li van arrencar les dents i el van passejar mig despullat en un cotxe descapotat per Briviesca per humiliar-lo públicament. Després el van dur a La Pedraja, a ell i a molta altra gent, on va ser afusellat el 25 de juliol i enterrat en una fossa comuna.
Però no n'hi havia prou amb matar-lo. També s'havia d'esborrar la seva memòria. El 19 de desembre de 1939, tres anys després del seu afusellament la Comissió Depuradora del Magisteri Nacional de Primera Ensenyança de Burgos resol la «separació definitiva» d'Antoni Benaiges de la seva plaça de mestre. Aquesta mena d'expedients, en els quals s'humiliava encara més els vençuts varen ser una pràctica habitual en la postguerra. Fos viva o morta, tota persona que no combregava amb els principis del “Moviment” no tenia lloc a la «nueva España» i se l'havia de depurar.
LA PERSECUCIÓ DELS LLIBRETS
El 20 de juliol de 1936 Bañuelos va rebre un visita que la gent del poble no oblidaria. A mitja tarda va córrer la veu que pel camí de Briviesca baixaven uns homes armats, deien que eren de Falange Española. Van anar directament a l'escola i mentre uns feien preguntes relacionades amb les amistats del mestre, altres amuntegaven davant l'edifici tot allò que consideraven subversiu: llibres, materials escolars, impremtes, treballs d'alumnes i la col·lecció dels quaderns que quedava com a arxiu. Dos anys de treball intens, dos anys de somnis i perspectives il·lusionants eren reduïts a cendres en pocs minuts.
Algú va poder salvar del foc les redaccions manuscrites o va amagar un parell d'exemplars dels quaderns que ara es conserven com a veritables tresors, però la majoria de famílies se'n varen desfer ràpidament per por a les represàlies. El testimoni d'aquella col·lecció de quaderns editats a l'escola de Bañuelos de Bureba es conserva a Mont-roig del Camp, en mans de la família Benaiges, que s'havia subscrit a la publicació i els rebia regularment.
La fossa de La Pedraja[modifica]
L'any 2010, les agrupacions de Familiars de les Persones Assassinades en els Montes de la Pedraja va localitzar casquets de bala i restes humanes en una muntanya prop del municipi burgalès de Villafranca Montes de Oca. Mesos després, la Societat de Ciències Aranzadi va exhumar aquella fossa, on hi va trobar les restes de 104 persones assassinades entre juliol i octubre de 1936 a mans dels feixistes.
Als Montes de la Pedraja es calcula que hi ha més de 400 persones assassinades dels municipis dels voltants. Entre ells Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar als nens i nenes de Bañuelos de Bureba.
Referències[modifica]
- ↑ «LES ESCOLES A MONT-ROIG: EMILI SOLER I AGUSTÍ SARDÀ... FINS 1936». Ressò mont-rogenc. [Consulta: 18 setembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 «ANTONI BENAIGES, EL MESTRE QUE VA PROMETRE EL MAR DOSSIER DE PREMSA. Juliol 2018». Museu Marítim de Barcelona i Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 setembre 2018].
Bibliografia[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Francesc Escribano, Sergi Bernal, Queralt Solé i Francisco Ferrandiz (2013). Desenterrant el silenci: Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar. Ed. Blume, Barcelona, 2013.
- Alberto Bougleux i Sergi Bernal, El Retratista, Documental, Ed. Blume, Barcelona, 2014.
- [CAT] Sebastián Gertrudix i Sergi Bernal, "Els vaig prometre el mar" Ed.Gregal, Barcelona, 2018.
- [CAST] Sebastián Gertrudix i Sergi Bernal, "El mar serà..." Ed.Gregal, Barcelona, 2018.