Antoni Blanch i Xiró

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Blanch i Xiró
Biografia
Naixement 1929
Barcelona
Mort 27 desembre 2013 (83/84 anys)
Barcelona
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Humanista
Orde religiós Companyia de Jesús
Modifica les dades a Wikidata

Antoni Blanch i Xiró (Barcelona, 1929 - Barcelona, 27 de desembre de 2013) va ser un jesuïta i humanista català, home de cultura i literat, membre del Centre d'Estudis de Cristianisme i Justícia i de la Universitat Internacional de la Pau. Fou professor emèrit de literatura comparada i degà de la Universitat Pontifícia de Comillas (Madrid), motiu pel qual va viure molts anys a Madrid.[1] Es va llicenciar en filosofia al Heythorp College de Londres, en teologia al Collège d'Eegenhover de Lovaina, i es va doctorar a la Sorbona de París amb una tesi sobre la poesia espanyola.[2]

Durant quaranta anys va ser professor de literatura comparada a la Universitat Pontifícia de Comillas de Madrid, on també seria degà. Després de la seva etapa a Madrid el 2001 es va jubilar i va tornar a Catalunya per a dirigir el centre Borja de Sant Cugat del Vallès entre l'any 2007 i el 2010, i durant aquest període va fer de superior d'aquella comunitat.[3]

El jesuïta havia exercit també com a crític literari especialitzat en la literatura espanyola del segle XIX, la francesa del XVIII i l'obra de Dostoievski. Escrigué en diverses publicacions, com la revista 'Razón y fe' i 'Revista latinoamericana de cultura'. També formà part del consell de redacció del Diari de Sant Cugat. Va escriure nombrosos llibres sobre literatura comparada.[4]

Bibliografia[modifica]

  • L'home imaginari: Una antropologia literària. Madrid: PPC i Universidad Pontificia de Comillas, 1995.
  • L'esperit de la lletra. Acostament creient a la Literatura. Madrid: PPC, 2002.
  • De Ramon Llull a T. S. Elliott. Barcelona: Proa, 2007.
  • Diccionari de la Bíblia. Bilbao: Sal Terrae i Mensajero, 2013.

Va escriure dos quaderns de Cristianisme i Justícia:

  • Nostàlgia d'una Justícia Major. Quadern 132. Barcelona: Cristianisme i Justícia, febrer 2005.

Aquí Blanch ens presenta les vides de Bertol Brecht i Albert Camus com a testimonis de recerca de qualitat humana i de sentit.

  • Lleó Tolstoi, un profeta polític i evangèlic. Quadern 183. Barcelona: Cristianisme i Justícia, 2014.[1]

En el quadern de 2014 ens parla de la figura revolucionària i espiritual d'aquest escritor rus.

Referències[modifica]

  1. «Mor el jesuïta i humanista Antoni Blanch». Europa Press, 28-12-2013 [Consulta: 7 gener 2014].
  2. «Mor el jesuïta Antoni Blanch als 89 anys». ARA, 28-12-2013 [Consulta: 7 gener 2014].
  3. «Mor el jesuïta i literat Antoni Blanch». Catalunya Religió, 28-12-2013 [Consulta: 7 gener 2014].
  4. «Mor el jesuïta i humanista Antoni Blanch, que va dirigir el Centre Borja». Cugat.cat, 29-12-2013 [Consulta: 7 gener 2014].