Antoni Caparrós i Benedicto

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Caparrós i Benedicto
Dades biogràfiques
Naixement 1938
Torres de Berrellén, Aragó
Mort 29 de maig de 2001
Barcelona, Catalunya
Activitat professional
Ocupació Catedràtic de Psicologia i Rector de la Universitat de Barcelona
Ocupador Universitat de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

Antoni Caparrós i Benedicto (Torres de Berrellén, 1938 - Barcelona, 29 de maig de 2001) fou un psicòleg i professor universitari català d'origen espanyol.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Caparrós va néixer a Torres de Berrellén l'any 1939. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres i obtingué el diplomat en Psicologia, així com cursà estudis de postgrau a les Universitats de Munic, Turíngia i Viena. Va obtenir el seu doctorat l'any 1974. Val a dir que la seva tesi va estar dedicada a l'obra d'Erich Fromm. Antonio Caparrós s'havia interessat des dels seus inicis formatius pel marxisme i la psicoanàlisi. Posteriorment els seus estudis es van centrar en l'estudi dels diferents corrents i escoles psicològiques, així com en la successió històrica de les doctrines. Va utilitzar l'obra de Kuhn per analitzar la història de la psicologia i els seus paradigmes científics.

Fou catedràtic de Psicologia a la Universitat de Barcelona des del 1985, cap de departament de Psicologia bàsica i degà de la Facultat de Psicologia. Com a docent en la llavors recent llicenciatura de Psicologia, any 1972, va impartir matèries com Introducción a la Psicología i Historia de la Psicología. La darrera era una assignatura sense tradició docent i, per tant, Antonio Caparrós va anar recopilant el material necessari per poder impartir-la a la universitat i ràpidament s'hi va convertir en una autoritat.

L'any 1985, moment en què va obtenir la càtedra, va ser nomenat vicerector de la Universitat de Barcelona. Durant un llarg període va compaginar la seva activitat intel·lectual amb el seu vessant més acadèmic, fet que el va portar a ser rector de la mateixa universitat l'any 1994 fins a la seva mort,[2] i el 2001 fou elegit president de l'Institut Joan Lluís Vives. Durant el seu mandat es publicà Privilegi de creació de l'Estudi General de Medicina de Barcelona (1401) amb el facsímil i transcripció del privilegi. Va morir a Barcelona el 29 de maig de 2001.[3]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Antoni Caparrós i Benedicto». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Registre d'autoritat de Antonio Caparrós. CRAI. Universitat de Barcelona (Consulta: 11/10/2016)
  3. Martí Font, José María. «Muere el Rector de la UB, Antoni Caparrós»,El País Archivo, 30/05/2001, (Consulta: 03/10/2014)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anguera, Blanca. «La relación de Antonio Caparrós con el psicoanálisis: inicio y fin», Anuario de Psicología, Vol. 33, Núm. 2, 2002, pp. 225-230. Disponible a: Revistes Catalanes d'Accés Obert
  • Gabucio, F. «Recuerdo de Antonio Caparrós», Revista de Historia de la Psicología, 23, 2002, pp. 115-118.
  • Malapeira, Joan M. «La concepción universitaria de Antonio Caparrós a través sus discursos», Anuario de Psicología, Vol. 33, Núm. 2, 2002, pp. 169-189. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert
  • Siguan, Miguel. «Antonio Caparrós. Profesor y rector de la Universidad de Barcelona», Anuario de Psicología, Vol. 33,Núm. 2, 2002, pp. 159-167. Disponible a: Revistes Catalanes d'Accés Obert

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Maria Bricall i Masip
Senyal de la Universitat de Barcelona
Rector de la Universitat de Barcelona

19942001
Succeït per:
Joan Tugores i Ques