Antoni Coloma i Saa
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Antonio Coloma y Saa 1555 (Gregorià) Valladolid |
| Mort | 12 agost 1619 (63/64 anys) Palerm (Sicília) |
| Virrei de Sardenya | |
| 1584 – 1594 ← Gastó de Montcada i de Gralla | |
| Comtat d'Elda | |
| 1581 – 1619 ← Joan de Coloma i Cardona – Joan Coloma i Enríquez → | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Altres | |
| Títol | Comtat d'Elda |
| Fills | Joan Coloma i Enríquez |
| Pare | Joan de Coloma i Cardona |
| Germans | Carles Coloma i Ildefons de Coloma i de Melo |
Antoni Coloma i Saa (Valladolid, 1555? - Palerm, 1619),[1] II Comte d'Elda, fill de Joan Coloma i Cardona de qui va heretar el títol en 1581, fou militar al servei de Felip II de Castella.
Es va formar en les armes en companyia del seu pare que el va instruir en l'art del govern. Va participar en diverses batalles al voltant del Mediterrani en defensa de la Corona: Xipre, Tunísia i Navarino. De tornada a Espanya, es va casar amb la filla dels Comtes de Cocentaina Va morir aquesta sense descendència, tornant-se a casar amb Juana Enríquez de Mendoza en 1587[1] amb la qual va tenir tres fills: Isabel Coloma, Juan Coloma, hereu del títol, i Antonio Coloma, eclesiàstic que va arribar a ser arquebisbe de Madrid.
El seu aprenentatge a Itàlia li va permetre ser nomenat successivament Governador de Sàsser i Càller des que va heretar el títol fins a 1581. Felipe II li va concedir en 1587 la alcaidia del Castell d'Alacant, igual que l'havia posseït el seu pare. Més tard seria nomenat cavaller de l'Orde de Sant Jaume i Comanador militar d'Estepa.[1]
Durant deu anys (1584-1594) va estar destinat com Virrei de Sardenya,[1] on se li atribueix la creació de la Universitat de Càller.[2] Després va dirigir les galeres a Portugal.[1] En arribar l'expulsió dels moriscs en 1609, més de quatre cinquenes parts de la població del Comtat va ser deportada a Algèria en els propis navilis que governava Antoni Coloma, amb gran crebant de la seva hisenda. La situació econòmica li va obligar a iniciar un procés de repoblació establint les Cartes de poblament d'Elda i Petrer en 1611.
Va tornar a Portugal i després a Sicília amb l'Armada, on va morir.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Soler Salcedo, Juan Miguel. Nobleza Española. Grandezas Inmemoriales. 2a edició. Vision Libros, 2020, p. 213. ISBN 9788417755621. «8.1.3.(1º) Juana Enríquez de Mendoza (m. en 1623). Casó, en 1587, con Antonio Coloma y Sáa (n. en Valladolid; m. en Palermo el 12/VIII/1619), II conde de Elda, señor de Petres y Salinas; caballero de Santiago, comendador de Estepa en la orden, capitán general de las galeras de España, Portugal y Sicilia, castellano de Alicante, XL virrey de Cerdeña (1602).»
- ↑ Spanu, Luigi. Cagliari nel Seicento (en italià). Castello, 1999 [Consulta: 6 juny 2021]. «L'idea della fondazione dell'università risaliva al voto delle città di Cagliari e Sassari presentato nel parlamento del 1545; l'idea fu ripresa nel parlamento, radunato a Cagliari nel 1603, dal viceré Antonio Coloma.»
Bibliografia i fonts[modifica]
- Amat i Sempere, Lamberto. Elda. La seva antiguitat, la seva història. Edit. Ajuntament d'Elda - Universitat d'Alacant. Elda, 1983. Edic. facsímil de l'original de 1873.
- De Cadenes, J.A. i De Cádenas, V.. Elenco de Grandezas y títolos nobiliarios españoles. Edit. Instituto Salazar y Castro. Madrid, 1997.
- Giuseppe Manno. Storia di Sardegna, Nuoro, 1996, Collana Bibliotheca Sarda. Itàlia. ISBN 88-85098-46-0 (Llibre I-VII)), ISBN 88-85098-47-9 (Llibre VIII-X) i ISBN 88-85098-48-7 (Llibre XI-XIV)
- Navarro Pastor, Alberto. Història d'Elda (3 volums). Edit. Caixa d'Estalvis Provincial d'Alacant. Alacant, 1981.
- Segura Herrero, Gabriel i Poveda Poveda, Consolo. Catàleg de l'Arxiu Comtal d'Elda (I). Edit. Ajuntament d'Elda - Caja Murcia. Elda, 1999.