Antoine de Lonhy
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XV  |
| Mort | 1490 (Gregorià) Ducat de Savoia |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Autun Barcelona Tolosa Avigliana |
| Ocupació | pintor, il·luminador, vitraller |
| Activitat | (Floruit: segle XV ) |
Antoine de Lonhy també conegut com a Antoni Llonye,[a] (documentat el 1446 a Borgonya – mort vers el 1490 al ducat de Savoia) fou un pintor, vidrier i miniaturista francès força itinerant, molt actiu al Piemont. També se'l va conèixer com a Mestre de Saluces i Mestre de la Trinitat de Torí.
La identificació d'aquest dos "mestres inidentificats" com un de sol correspon a Charles Sterling;[2] posteriorment, François Avril va demostrar, el 1989, que es tractava d'Antoine de Lonhy, artista conegut a Borgonya i, especialment, a Tolosa i Barcelona.[3]
Biografia[modifica]
Hi ha constància que va estar a Borgonya, on probablement es va formar, durant la dècada de 1440, on va contactar amb Nicolau Rolin, client habitual de Jan van Eyck i Van der Weyden. Va ser l'il·luminador del mapamundi espiritual encarregat per Jean Germain per lliurar-lo a Felip el Bo, el 1449.[4]
El 1460 estava a Barcelona, on va signar el 13 de juny un contracte per realitzar els vitralls de la rosassa de la basílica de Santa Maria del Mar. A la documentació hi figura com "pintor de Tolosa de Llenguadoc", ciutat on havia treballat per a l'arquebisbe Bernard de Rosier. El 24 d'octubre de 1461 hi consta residint a Tolosa, i el 4 de maig de 1462 ja havia realitzat els vitralls del Santa Maria del Mar i el retaule de la Mare de Déu, sant Agustí i sant Nicolau de Tolentino per al convent de Miralles. En aquesta data hi consta com a residint a Savoia, després d'estar a Barcelona. [4]
El 1466 va treballar a Chambéry per al duc Amadeu IX de Savoia, on va estar fins al 1480. Corresponen a aquest període obres com Plany per la mort de Crist de la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne (c.1465), la Trinitat del Museu Civico d'Arte Antica, les il·luminacions atribuïdes com a Mestre de Saluces, com el Breve dicendorum compendium de la biblioteca Nazionale de Torí i el retaule de la Presentació al temple que es conserva a Greenville.[5]
Obra[modifica]
A Catalunya[modifica]
_-_Santa_Maria_del_Mar_-_Barcelona_2014.JPG)
- 1460- Vitralls per la rosassa de la basílica de Santa Maria del Mar, Barcelona.[6]
- 1460-1462- Retaule de la Mare de Déu, sant Agustí i sant Nicolau de Tolentino per al monestir agustí de Miralles, ara dividida entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya, on es conserva el cos principal del retaule, i el Museu del Castell de Peralada (dos compartiments de la predel·la)[7]
A Europa[modifica]
- 1454- Fragments de frescos de la capella de Santa Caterina a la basílica de la Daurada, Tolosa de Llenguadoc, Musée des Augustins
- 1465-1470- Trinitat. Pintura al tremp i or sobre fusta transferit a llenç. Torí, Museu Civico d'Arte Antica.[8]
- 1462-1470- Sant Mateu, Sant Pere, Jaume el Major, Jaume el Menor, Sant Simó, Sant Andreu. Pintura al tremp i or sobre fusta. Torí, Museu Civico d'Arte Antica[9]
- 1480- Pietà. Fresc. Torí, Museu Civico d'Arte Antica.[10]
- Fragments d'un retaule de l'església de Battagliotti a Avigliana. Torí, Galeria Savoia
- c. 1480- Presentació del Nen al temple. Retaule. Universitat Bob Jones, Greenville, Carolina del Sud[11]
- Santa Anna, la Verge i el Nen. Retaule. Catedral de Torí.[12]
- c.1480- Sant Vicent Ferrer predicant, taula separada d'un retaule desaparegut. Museu de Cluny[13]
- c.1480- Mort de la Verge. Col·lecció privada de Balbo Bertone, en préstec al Museu Civico d'Arte Antica, Torí.[14][15]
Manuscrits[modifica]
- 1446-1454 - Llibre d'hores d'ús de Chalon-sur-Saône, Manuscrit il·luminat. Torí, Museu Civico d'Arte Antica[16]
- 1477ca. - Breve dicendorum compendium. Manuscrit il·luminat. Torí, Biblioteca Nazionale
- 1470ca. - Llibre d'hores d'ús de Roma. Manuscrit il·luminat. Baltimore, Walters Art Museum
- 1465 ca.- Índex d'Hores de Saluces. 34 miniatures a Londres, British Library.[17]
-
Santa Anna, la Mare de Déu i el Nen, a la catedral de Torí -
Trinitat al Museu de Torí -
Pietà al Museu de Torí -
Sant Vicent Ferrer, al Museu de Cluny -
Mort de la Verge, col. privada
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Spanish Artists from the Fourth to the Twentieth Century: A Critical Dictionary» (en anglès). The Frick Collection, 2013.
- ↑ « Études savoyardes II : le maître de la Trinité de Turin », L'Œil, n° 215, p. 21.
- ↑ Avril, François «Le maître des Heures de Saluces, Antoine de Lonhy» (en francès). Revue de l'Art, vol. 85, 1, 1989, pp. 9-34. [Consulta: 12 març 2016].
- ↑ 4,0 4,1 Ruiz Quesada, 2003, p. 328.
- ↑ Ruiz Quesada, 2003, p. 330.
- ↑ J. Ainaud i de Lasarte, J. Villa-Grau, M. A. Escudero i Ribot, Els vitralls medievals de l'església de Santa Maria del Mar à Barcelona (Corpus vitrearum Medii Aevi, Espanya 6, Catalunya 1), Barcelone, 1985.
- ↑ Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Editat pel MNAC, 2004.pàgina 132. ISBN 84-8043-136-9
- ↑ «Fitxa de l'obra: Trinità» (en italià). Museo Civico d'Arte Antica, 2012. [Consulta: 12 març 2016].
- ↑ «Fitxa de l'obra: Apostoli Matteo, Pietro, Simone, Giacomo Maggiore, Giacomo Minore e Andrea» (en italià). Museo Civico d'Arte Antica, 2012. [Consulta: 12 març 2016].
- ↑ «Fitxa de l'obra: La Pietà» (en italià). Museo Civico d'Arte Antica, 2012. [Consulta: 12 març 2016].
- ↑ «A divine light: northern Renaissance paintings from Bob Jones University Museum & Gallery» (en anglès). codart, 2011. [Consulta: 13 març 2016].
- ↑ «La Sant’Anna con la Vergine e il Bambino di Antoine de Lonhy» (en italià). Associazione Professionale Cattolica, 2010. [Consulta: 12 març 2016].
- ↑ Lagabrielle, Sophie. «Un panneau d'Antoine de Lonhy pour le musée de Cluny» (en francès). Afición, 2013. [Consulta: 13 març 2016].
- ↑ «Fitxa de l'obra: Morte della Virgine» (en italià). Museo Civico d'Arte Antica, 2014. [Consulta: 12 març 2016].
- ↑ Bonino, Mauro. «Recuperi e Restauri – Nuove Opere di Antoine De Lonhy» (en italià). Civico20 news, 25-06-2014. [Consulta: 13 març 2016].
- ↑ «Fitxa de l'obra:Llibre d'hores d'ús» (en italià). Museo Civico d'Arte Antica, 2012. [Consulta: 12 març 2016].
- ↑ C. Gardet, Les Heures d'Aimée de Saluces, vicomtesse de Polignac, et de Catherine d'Urfé sa fille. Aspects internationaux et évolution dans la peinture des États de Savoie au XVe siècle, Annecy, 1985.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoine de Lonhy |
- Ruiz Quesada, Francesc. «Antoine de Lonhy». A: La pintura gòtica hispanoflamenca. Bartolomé Bermejo i la seva època, 2003, p. 328-333 [Consulta: 11 març 2016].
- SUREDA i PONS, Joan (Coord.)ː Pintura III. Darreres manifestacions. Barcelonaː Enciclopèdia Catalana, 2006 [Col. L'art gòtic a Catalunya] ISBN 8441208964 p. 206 i s.