Antoni Munné-Jordà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Munné-Jordà
Dades biogràfiques
Naixement 26 de novembre de 1948 (1948-11-26) (68 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Gènere novel·la
Nom de ploma Antoni Munné-Jordà
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Antoni Munné-Jordà[1] (Barcelona 1948) és escriptor i llicenciat en història de l’art. Dirigeix  la col·lecció “porpra i plata” de Pagès editors. La seva trajectòria laboral ha anat lligada a la revista Serra d’Or de la qual ha estat corrector i redactor. És un dels referents de la literatura de ciència-ficció a Catalunya i un gran coneixedor i divulgador d’aquest gènere.[2]

La seva obra de ciència-ficció inclou dues trilogies.[3] La primera està composta per Damunt un blanc  així com el del paper (1978), Ofici de torsimany (1985) i Demà serà un altre dia (1987), que tenen un context científic i estan escrites sota els lemes de l’espai, el temps i el moviment, respectivament. La segona trilogia és més fantàstica i versa sobre la història de Vilanova en el temps: La paciència del mar (1994), que se situa a l’actualitat, L'única mort (1999), que se situa en temps dels ibers, i Poso el comptaquilòmetres a zero (2008), que se situa d’aquí a 10.000 anys.

La seva darrera novel·la Michelíada (2015), guardonada[4] amb el Premi Ictineu, agafa la Ilíada com a patró, pren de l'Ulisses de Joyce l'ús d'un registre diferent per a cada capítol, utilitza per a cada personatge o col·lectiu una variant dialectal del català i, per si amb això no n'hi hagués prou, fa inventari dels temes que atén la ciència-ficció actual: la crisi de les ideologies i les religions, el poder de les corporacions de comunicació de masses, el medi ambient i el transhumanisme.[5]

Ha publicat dues antologies canòniques: Narracions de ciència-ficció. Antologia (1985) i Futurs imperfectes: antologia de contes de ciència-ficció (2013).

És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i ha estat cofundador i president de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia.

Obra publicada[6][modifica | modifica el codi]

Narrativa
  • 1985: Ofici de torsimany. Palma: Editorial Moll
  • 1987: Demà serà un altre dia. Barcelona: La Magrana.
  • 1994: La paciència del mar. Picanya: Ed. del Bullent.
  • 1994: Llibre de tot. Lleida: Pagès.
  • 1999: Entre Sant Peters i Sant Pau. Barcelona: Edi-Liber. Finalista del premi Sant Jordi.[7]
  • 2000: L'única mort. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.
  • 2000: Veus de boira des del pont. Barcelona: Proa - Columna. Finalista del premi Sant Jordi.[8]
  • 2008: Poso el comptaquilòmetres a zero. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.
  • 2015: Michelíada. Barcelona: Males Herbes.
  • 2015: Ell i l'altre (Dietari d'anada i tornada). Lleida: Pagès.
Narrativa breu
  • 1978: Damunt un blanc així com el del paper. Mataró: Robrenyo.
  • 2003: Tresgressions. Lleida: Pagès.
  • 2008: El mirall venecià Lleida. Pagès.
  • 2016: Deu relats ecofuturistes. [amb altres autors]. Barcelona: Males Herbes.
Narrativa infantil i juvenil
  • 1995: Terrossos de sucre. Barcelona: Abadia de Montserrat. (Il·lustr. Marta Balaguer)
  • 1995: La Laia dels titelles. Barcelona: Abadia de Montserrat. (Il·lustr. Marta Vila-Puig)
  • 1996: El fontaner de Vilanova. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament.
  • 2013: Aquell dia de 1714. Barcelona: Abadia de Montserrat. (Il·lustr. Òscar Julve)
Crítica literària o assaig
  • 1995: "Temps obert" de Manuel de Pedrolo entre les dues cultures. Tàrrega: Ajuntament, 1995.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Admin. «Munné i Jordà, Antoni». www.lletrescatalanes.cat. [Consulta: 13 novembre 2016].
  2. «Antoni Munné-Jordà | enciclopèdia.cat». www.enciclopedia.cat. [Consulta: 13 novembre 2016].
  3. Font-Agustí, Jordi «Antoni Munné-Jordà, el savi Martir». Catarsi, 05-11-2016, pàg. 4-7.
  4. «Munné-Jordà, Premi Ictineu 2016». Les Rades Grises, 05-11-2016. [Consulta: 13 novembre 2016].
  5. «Antoni Munné-Jordà: “Seria pitjor prescindir del petroli que apropiar-se’n”». Núvol.
  6. «Antoni Munné-Jordà». www.escriptors.cat. [Consulta: 13 novembre 2016].
  7. «Antoni Munné-Jordà». www.escriptors.cat. [Consulta: 13 novembre 2016].
  8. «Antoni Munné-Jordà». www.escriptors.cat. [Consulta: 13 novembre 2016].