Antoni Xaudiera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Xaudiera
Biografia
Naixement27 novembre 1785 Modifica el valor a Wikidata
Banyoles (Pla de l'Estany) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 octubre 1859 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, Orde de la Mercè i organista Modifica el valor a Wikidata

Antoni Xaudiera Bell-lloch (Banyoles, 27 de novembre del 1785 - Girona, 28 d'octubre del 1859) [1] va ser un religiós mercedari, organista i compositor.

Biografia[modifica]

Era fill de Josep Xaudiera i d'Isabel Bell-lloch. Ja de molt jove, amb setze anys es presentà infructuosament a l'oposició per la plaça d'organista de Sant Pere de Figueres. El 1804 entrà a l'orde mercedari, al convent de Girona, on rebé tant estudis de teologia, com de composició musical i d'orgue. Durant la Guerra del Francès s'integrà a la "Compañía de eclesiásticos regulares" [2] que defensà el baluard de la Mercè de Girona; la caiguda de la ciutat el 1809 el portà a l'empresonament [3] i l'exili a França, d'on no en tornà fins al 1814. Xaudiera s'establí a Barcelona, fou organista d'anomenada [4] del convent de la Mercè [5] i romangué en aquest càrrec fins al 1835, quan l'exlaustració general dels monjos i religiosos dissolgué la comunitat i el convertí en pensionista [6] de l'Estat. Tornà a Girona, i el 1843 [7] esdevingué titular de l'orgue de la catedral, plaça que retingué de per vida.

Com a compositor, deixà dues salmòdies per a orgue, diverses misses per veu i instruments i altres obres de música sacra. Part del seu fons documental es conserva a l'Arxiu Comarcal de l'Urgell [8] (15 composicions, amb uns versos per a orgue, cinc minuets, tres rondós...), a l'arxiu de l'església de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar[9] i al de Sant Esteve d'Olot.

Obres[modifica]

Selecció [10]

  • Càntic per a orquestra
  • Lamentacions per a tres veus
  • Late el pecho Dios clemente, per a veu i orquestra
  • Missa a tres veus
  • 2 Misses per a quatre veus
  • Missa de difunts, a quatre veus
  • Missa per a cinc veus
  • 2 Misses per a orquestra completa (1833)
  • Rosari per a 4 veus i orgue
  • 2 Salmòdies per a orgue (entre 1809 i 1815)
  • Stabat Mater a quatre veus (entre 1809 i 1815)
  • Te Deum a quatre veus

Referències[modifica]

  1. Carmaniu, Xavier «Gironins del segle xix. Antoni Xaudiera». Diari de Girona - Dominical, 22-10-2006, pàg. 20.
  2. Grahit y Papéll, Emilio. «La Cruzada Gerundense (VI). Día 11 de Junio de 1809 (2ª parte)». A: Reseña histórica de los Sitios de Gerona en 1808 y 1809. Gerona: Imprenta y librería de Paciano Torres, 1895. 
  3. Zaragoza i Pascual, Ernest. Recuperació dels convents gironins després de la guerra del francès. vol. XL, 1999, p. 285. 
  4. "...el cèlebre organista..." (Fernàndez, Magda; Hernàndez, Xavier; Suàrez, Alícia; Tatger, Mercè; Vidal, Mercè. Passat i present de Barcelona: materials per l'estudi del medi urbà. vol. II. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1985, p. 76 (col. Pau Vila, 5). ISBN 8475281621. )
  5. Barraquer y Roviralta, Cayetano. Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. vol. II. Barcelona: Imp. Francisco J. Altés y Alabart, 1915, p. 527. 
  6. Zaragoza i Pasqual, Ernest «Els exclaustrats a Girona al 1854». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, núm. 44, 2003, pàg. 275-288.
  7. Galdon Arrue, Monti. La música a la catedral de Girona durant la primera meitat del segle XIX [tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2003. 
  8. Niubó Sala, Olga «El fons musical Ramon Florensa de l'Arxiu Comarcal de l'Urgell». Urtx, núm. 25, 2011, pàg. 410.
  9. «Obres de Xaudiera, a l'Inventari de Fons Musicals de Catalunya». [Consulta: 12 gener del 2016].
  10. Garí y Siumell, José Antonio. Biblioteca mercedaria de escritores de la celeste, real y militar orden de la Merced.... Barcelona: Imp. Herederos de la Viuda Pla, 1875, p. 329-330.