Antoni Xaudiera
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 novembre 1785  Banyoles (Pla de l'Estany) |
| Mort | 28 octubre 1859 (73 anys) Girona |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, Orde de la Mercè, organista |
Antoni Xaudiera Bell-lloch (Banyoles, 27 de novembre del 1785 - Girona, 28 d'octubre del 1859)[1] va ser un religiós mercedari, organista i compositor.
Biografia
[modifica]Era fill de Josep Xaudiera i d'Isabel Bell-lloch. Ja de molt jove, amb setze anys es presentà infructuosament a l'oposició per la plaça d'organista de Sant Pere de Figueres. El 1804 entrà a l'orde mercedari, al convent de Girona, on rebé tant estudis de teologia, com de composició musical i d'orgue. Durant la Guerra del Francès s'integrà a la "Compañía de eclesiásticos regulares"[2] que defensà el baluard de la Mercè de Girona; la caiguda de la ciutat el 1809 el portà a l'empresonament[3] i l'exili a França, d'on no en tornà fins al 1814. Xaudiera s'establí a Barcelona, fou organista d'anomenada[4] del convent de la Mercè[5] i romangué en aquest càrrec fins al 1835, quan l'exlaustració general dels monjos i religiosos dissolgué la comunitat i el convertí en pensionista[6] de l'Estat. Tornà a Girona, i el 1843[7] esdevingué titular de l'orgue de la catedral, plaça que retingué de per vida.
Com a compositor, deixà dues salmòdies per a orgue, diverses misses per veu i instruments i altres obres de música sacra. El seu repertori compositiu conservat es localitza als fons musicals Ramon Florensa (TagF)de l'Arxiu Comarcal de l'Urgell[8] (15 composicions, amb uns versos per a orgue, cinc minuets, tres rondós...); fons de les esglésies parroquials de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar (CMar) i Sant Esteve d'Olot (SEO), i fons de la catedral de Girona (GiC).[9]
Obres
[modifica]Selecció[10]
- Càntic per a orquestra
- Lamentacions per a tres veus
- Late el pecho Dios clemente, per a veu i orquestra
- Missa a tres veus
- 2 Misses per a quatre veus
- Missa de difunts, a quatre veus
- Missa per a cinc veus
- 2 Misses per a orquestra completa (1833)
- Rosari per a 4 veus i orgue
- 2 Salmòdies per a orgue (entre 1809 i 1815)
- Stabat Mater a quatre veus (entre 1809 i 1815)
- Te Deum a quatre veus
Referències
[modifica]- ↑ Carmaniu, Xavier «Gironins del segle xix. Antoni Xaudiera». Diari de Girona - Dominical, 22-10-2006, pàg. 20.[Enllaç no actiu]
- ↑ Grahit y Papéll, Emilio. «La Cruzada Gerundense (VI). Día 11 de Junio de 1809 (2ª parte)». A: Reseña histórica de los Sitios de Gerona en 1808 y 1809. Girona: Imprenta y librería de Paciano Torres, 1895.
- ↑ Zaragoza i Pascual, Ernest. Recuperació dels convents gironins després de la guerra del francès. vol. XL, 1999, p. 285.
- ↑ "...el cèlebre organista..." (Fernàndez, Magda; Hernàndez, Xavier; Suàrez, Alícia; Tatger, Mercè; Vidal, Mercè. Passat i present de Barcelona: materials per l'estudi del medi urbà. vol. II. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1985, p. 76 (col. Pau Vila, 5). ISBN 8475281621.)
- ↑ Barraquer y Roviralta, Cayetano. Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. vol. II. Barcelona: Imp. Francisco J. Altés y Alabart, 1915, p. 527.[Enllaç no actiu]
- ↑ Zaragoza i Pasqual, Ernest «Els exclaustrats a Girona al 1854». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, núm. 44, 2003, pàg. 275-288.
- ↑ Galdon Arrue, Monti. La música a la catedral de Girona durant la primera meitat del segle xix [tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2003.[Enllaç no actiu]
- ↑ Niubó Sala, Olga «El fons musical Ramon Florensa de l'Arxiu Comarcal de l'Urgell». Urtx, núm. 25, 2011, pàg. 410.
- ↑ «Obres de Xaudiera a l'IFMuC. Base de dades dels fons musicals de Catalunya».
- ↑ Garí y Siumell, José Antonio. Biblioteca mercedaria de escritores de la celeste, real y militar orden de la Merced.... Barcelona: Imp. Herederos de la Viuda Pla, 1875, p. 329-330.