Antonieta Aguiló i Sellarés
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 novembre 1817  Girona |
| Mort | 10 març 1892 (74 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Soprano |
Antònia Aguiló i Sellarés, coneguda com a Antonieta Aguiló-Donatutti i de vegades Antonietta pel costum de l'època d'italianitzar els noms, (Girona, 10 de novembre de 1817 - Barcelona, 10 de març de 1892)[1][2][3][4] fou una soprano catalana.
Filla del mallorquí Joan Aguiló i Fuster i de Ventura Sellarés i Ferrer.[2] Mor a Barcelona a l'edat de 74 anys al carrer Claris, 7.[4]
Apareixia sovint en els mateixos cartells que Caterina Mas i Porcell actuant en els segons papers. Havia estudiat al Conservatori del Liceu. Tot i que la seva carrera no va ser gaire llarga, Aguiló va destacar com a representant catalana entremig de l'univers musical italià que havia conquerit Barcelona.
El seu nom apareix com a cantant d'una companyia d'òpera a Palma els anys 1833[1] i 1834, i més tard italiana al Teatre de Barcelona per a la temporada 1837-1838[5] i posteriorment al Liceu Filodramàtic de Barcelona el 1838,[6] com intèrpret del rol principal de l'òpera Il conte d'Essex de Saverio Mercadante. Va participar en altres òperes, com ara Zelmira de Rossini, La Caritea de Mercadante i Zampa de Hérold. Com a confirmació de la seva qualitat, sabem que a l'òpera Uggero il danese de Mercadante es va afegir una escena per tal d'allargar el paper d'Alpaide, massa curt per a una cantant de la talla de l'Aguiló. A diferència de Caterina Mas, Antonieta Aguiló rebia de tant en tant crítiques menys positives, sobretot en referència a la seva mímica. Segons va escriure el crític Aben-Abulema al Diario de Barcelona el 28 de maig de 1839, Antonieta Aguiló tenia una "voz regular y buen método de canto, y no le falta gusto, pero a las veces se echa de menos en ella un poco de entusiasmo y de energía, tal vez por un descuido involuntario, tal vez por economizar la sensibilidad de su corazón”.[7] Va cantar també a la companyia d'òpera el Teatro Real de Madrid,[8] apareixent el juny de 1851 com a "cantant disponible".[9] En la cronologia del Liceu torna a aparèixer en les temporades del Liceu 1851-1852 i 1854-1855.
Es va casar amb el músic italià Pietro Donatutti, per la qual cosa apareix sovint amb el cognom del seu marit. Probablement es van casar abans de 1837, any probable del naixement de la seva filla Carolina. L'any 1840 apareix ja casada amb aquest cognom a la Revista de Girona. El marit es esmentat com a "mestre al cèmbal" i ella com a prima donna.[10] Pietro Donatutti fou també tenor,[11] professor de cant i director de cors del Liceu.[12] Com a tal apareix ja en la inauguració de la primera temporada del Gran Teatre, la temporada 1847-1848.[13] Van tenir una filla que també va cantar al Liceu, la mezzosoprano Carolina Donatutti i Aguiló, nascuda cap al 1837,[14] que va ser l'esposa del guitarrista, compositor i director d'orquestra barceloní Josep Viñas i Diaz. Ambdós, filla i gendre, apareixen juntament amb Antonieta Aguiló en una companyia lírica italiana al Almanac del Diari de Barcelona de 1860: Josep Viñas com a director d'orquestra, Antonieta Aguiló com a seconda donna comprimària i Carolina Donatutti com a seconda donna mezzosoprano.[15]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Malgrat que s'ha indicat que havia nascut el 1822, el seu nom apareix el 1833 com a cantant d'una companyia d'òpera a la qual també hi participava el seu marit Pietro Donatutti com apuntador (no sabem si aleshores ja estaven casats). Diario Balear, 10 setembre 1833, pàgina 4.
- ↑ 2,0 2,1 A.D.G. Girona. Arxiu Catedral. Baptismes (1800-1823). Pàg.171.
- ↑ «Ha fallecido ... Antonia Aguiló y Sellarés viuda de Donatutti...». El Diluvio : diario político de avisos, noticias y decretos: No. 74 (14 marzo 1892) Ed. mañana, 14-03-1892, pàg. 2255.
- ↑ 4,0 4,1 Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Registre de Defuncios. Registre núm. 2171. Jutjat "Universidad"..
- ↑ «Teatro Barcelona». El guardia nacional, 23-03-1837, pàg. 4.
- ↑ Radigales i Babí, Jaume. Els orígens del Gran Teatre del Liceu. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998, p. 223. ISBN 84-8415-002-X.
- ↑ Sanmartí Esteban, Clara. «Antonieta Aguiló». Diccionari Biogràfic de Dones. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 14 març 2015].
- ↑ «Teatros de Madrid - Teatro Real». Repertorio general o índice alfabético de los principales habitantes de Madrid, con sus domicilios, 1851, pàg. 172. «Segunda donna y comprimaria»
- ↑ «Artistas disponibles». Correo de los teatros [Madrid], 29-06-1851, pàg. 4.
- ↑ Claudio Girbal, Enrique «El teatro en Gerona (apuntes para su historia)». Revista de Girona, Volum 17, any XVIII, número V, 01-05-1893, pàg. 2-3.
- ↑ «Teatro». Diario balear, 03-04-1833, pàg. 4.
- ↑ «Gran Teatro del Liceo». El Fomento, 16-04-1848, pàg. 3.
- ↑ «1847-48» (PDF). Òperes representades al Liceu 1847-1936, pàg. 88.
- ↑ Carolina Donatutti i Aguiló va morir el 3 de novembre de 1901 als 64 anys. Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, número de registre12.931 de 1901.
- ↑ «Compañía lírica italiana». Almanaque del Diario de Barcelona para el año 1860 (bisiesto) [Barcelona], 1859, pàg. 69.
Bibliografia[modifica]
- Alié, Roger (1999). «El Gran Llibre del Liceu». En: X. Avinoa (Dir.) Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Volum 12. Barcelona: Edicions 62.
- Peña y Goñi, A. (2003). La ópera española y la música dramática en España en el s. XIX. Apuntes históricos. Edición facsímil. Madrid: ICCMU, Colección Retornos.
- Radigales i Babí, J. (1998). Els orígens del Gran Teatre del Liceu (1837-1847). Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
- Sanmartí Esteban, Clara (en premsa). «Compositores i Intèrprets». En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds.). Catalanes del IX al xix. Vic: Eumo.