Antonio Burgos Belinchón

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Antonio Burgos)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntonio Burgos Belinchón
Dades biogràfiques
Naixement 30 de maig de 1943 (74 anys)
Sevilla
Alma mater Universitat de Sevilla
Universitat de Madrid
Activitat professional
Ocupació Periodista i escriptor
Premis i reconeixements

IMDB: nm1405314
Modifica dades a Wikidata

Antonio Burgos Belinchón (Sevilla, 30 de maig de 1943), és un periodista i escriptor espanyol.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es va llicenciar en Filosofia i Lletres en la Universitat de Sevilla i en Filologia Romànica en la de Madrid. Va iniciar la seva trajectòria com a periodista en 1966, en ingressar en el diari ABC, on havia desenvolupat pràctiques com a alumne de la Escola Oficial de Periodisme. En aquella època va col·laborar també amb les revistes Hermano Lobo i La Codorniz, i esdevé corresponsal a Andalusia del diari Madrid i la revista Triunfo.[1]

Durant la dictadura, com a estudiant va col·laborar en activitats del Cercle "Jaime Balmes" i de les Joventuts Monàrquiques, participant després com a professional en la creació dels grups democràtics CP S.A. i Aliança Socialista d'Andalusia, integrats més tard en la Junta Democràtica d'Espanya i origen del Partit Andalusista, assenyalant-se en l'oposició andalusa contra la dictadura de Franco pels seus articles a "Madrid" i "Triunfo", així com pel seu llibre "Andalucía, Tercer Mundo?".

En 1977, ja com Redactor en Cap d' ABC, comença a publicar una columna diària. En 1984 és nomenat Subdirector de l'esmentat diari, càrrec que va ocupar fins a 1990. En aquest moment es trasllada a Diario 16 i més tard, en 1993 a El Mundo. Des de 2002 va escriure també a Hola! i a partir de setembre de 2004 va tornar i publicar una columna diària a ABC.

Des de 1983 va col·laborar a Protagonistas, el programa radiofònic de Luis del Olmo, i durant molts anys ho va fer a la tertúlia El Estado de la Nación, anmb Alfonso Ussía, Luis Sánchez Polack i Antonio Mingote. En 1993 el format es va adaptar a televisió i Antonio Burgos es va incorporar al programa de Telecinco Este país necesita un repaso, debat dirigit i presentat per José Luis Coll i que es va mantenir en pantalla fins a 1994.

El 9 de març de 2008 va pronunciar el Pregó de la Setmana Santa de Sevilla, de la qual és un gran apassionat i entès, encara que en nombroses ocasions l'hagi acusat d'un important grau d'antisemitisme[2] visible en la imatgeria dels passos, aspecte al que és més sensible a causa del seu origen jueu convers.[3][4]

Articulista controvertit[modifica | modifica el codi]

Antonio Burgos ha participat en diverses polèmiques sobre la homosexualitat. Des de diversos col·lectius LGBT ha estat qualificat reiterades vegades d'homòfob.[5] A les acusacions d'homofòbia se li han sumat unes altres de misogínia, anticatalanisme i antisocialista. Al setembre de 2009 va tornar a protagonitzar una polèmica en qualificar, en un article de to irònic, a les filles (menors d'edat) del President del Govern d'Espanya José Luis Rodríguez Zapatero com a "callos horrorosos" o "puñeteras niñas" des de les pàgines del diari ABC.[6] L'article en qüestió va ser posteriorment retirat de la web del periòdic. Els seus atacs al President del Govern en la figura de membres de la seva família van continuar en l'article "Desenjaulemos a Sonsoles" publicat en ABC el 21 d'abril de 2010, en el qual qualificava l'activitat lírica de l'esposa del president com "sus gorgoritos en el coro de la ópera" i afirmava que havia de sentir-se feliç per no haver de pensar "què va a posar per a sopar a les nenes quan tornin de l'institut".[7] També és controvertit pels seus reiterats insults a algunes dones. Es va referir a Montserrat Nebrera, parlamentària del Partit Popular en Catalunya com a "catalana de merda",[8][9] a Carme Chacón, Ministra de Defensa d'Espanya com a "animal de companyia",[10] a Bibiana Aído, titular del Ministeri d'Igualtat d'Espanya com "flamenquita d'Alcalá de los Gazules" o "ministra becària",[11] i va dir de Leire Pajín, secretària d'organització del PSOE, que té "cara de pel·lícula porno".[12] Aquests comentaris han estat condemnats per l'Observatori de la Imatge de les Dones de l'Institut de la Dona com a vexatoris. També ataca freqüentment les institucions, personalitats i cultura catalanes[13][14][15]

El 23 de gener de 2017, davant la mort de Bimba Bosé a causa d'un càncer de mama, Antonio Burgos va realitzar una polèmica declaració a la xarxa social Twitter que va aixecar multitud de reaccions en contra seva relacionant la mort de Bimba i el laïcisme.[16]

Obres[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Palabra en el vacío (1962)

Novel·la i narració[modifica | modifica el codi]

  • El contador de sombras (1970)
  • Toque de gloria, toque de agonía (1971)
  • El contrabandista de pájaros, premi Ciudad de Marbella (1973)
  • Las cabañuelas de agosto, premi Ateneo de Sevilla (1982).
  • Las lágrimas de San Pedro (1984)
  • Mirando al mar soñé (1997)
  • Reloj no marques las horas (1998)
  • Curro Romero, la esencia (2000).
  • Jazmines en el ojal (2001)
  • Juanito Valderrama: Mi España querida (2002)

Assaig i articles[modifica | modifica el codi]

  • Andalucía ¿tercer mundo? (1971).
  • Folklore de las cofradías de Sevilla (1972)
  • La Feria de Sevilla (1972)
  • Topical Spanish (1973).
  • La Romería del Rocío (1974)
  • Guía secreta de Sevilla (1974)
  • Libelo contra Madrid (1979)
  • El Coliseo, 50 años después de la Exposición Iberoamericana (1979)
  • Sevilla tuvo que ser (1980)
  • Rafael de León, poemas y canciones, biografía y antología (1980).
  • Las cuarenta Sevillas (1990)
  • Sevilla en cien recuadros, artículos (1990)
  • Discursos entre Sevilla y Cádiz (1991)
  • Un millón de gracias (1993)
  • Diccionario secreto de la Semana Santa (1999)
  • Artículos de lujo: Sevilla en cien recuadros (2003)
  • Gatos sin fronteras ensayo (2003)
  • Alegatos de los gatos ensayo (2004)
  • Retratos de la vieja dama: mis mejores artículos sobre Sevilla (2007)
  • Rocìo, ay, mi Rocío (2007)
  • Los días del gozo (2008)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Biografia a periodistadigital.com
  2. En l'article "Los judíos de los pasos", publicat al diari El Mundo edició d'Andalusia l'1 de 'abril de 2004, Antonio Burgós afirma en diverses ocasions que "siempre me ha sorprendido el antisemitismo de las figuras de los pasos de la Semana Santa" i que "tengo a gala a gala venir de judío por los cuatro costados de mi sangre"
  3. Artículo "Kefiya y judíos de Semana Santa", publicado en El Mundo edición de Andalucía julio de 2006: "en León, como en Zamora o en Sevilla, los judíos de los pasos son los que tienen la cara de más mala leche del mundo"; "como tengo mis cuatro apellidos sefarditones probados en la Real Maestranza del Judaísmo, siempre he pedido que se revisen urgentemente las caras de mala leche de los judíos de los pasos"
  4. Artículo "¿Y la moda del pañuelo palestino?", publicado en diario ABC en enero de 2009: "Si por ellos fuera, en los pasos de Semana Santa pondrían a los judíos con mayor cara de mala leche todavía que la que lucen desde tiempo inmemorial"
  5. Article digital d'Antonio Burgos
  6. Antonio Burgos sobre dos adolescentes
  7. "Desenjaulemos a Sonsoles" d'Antonio Burgos en ABC.
  8. [1]
  9. Article de Burgos en ABC on utilitza el terme "catalana de merda".
  10. [2]
  11. [3]
  12. [4].
  13. Columna d'Opinió Los Reyes Magos no hablan catalán, l'ABC, 07/01/09
  14. Crítica a Montserrat Nebrera i al conjunt dels catalans, 14/01/08
  15. Crítica a Mònica López, per dona, jove i catalana, 12/07/08
  16. El polémico tuit de Antonio Burgos tras la muerte de Bimba Bosé, Levante-EMV, 25 de gener de 2017

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Burgos Belinchón
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Antonio Burgos Belinchón


Premis i fites
Precedit per:
José Manuel Caballero Bonald
Toda la noche oyeron pasar pájaros
Premi Ateneo de Sevilla
1982
Succeït per:
Mercedes Salisachs
El volumen de la ausencia
Precedit per:
Raúl del Pozo
Réquiem por el maestro de los epitafios
Premi César González-Ruano
2006
Succeït per:
Ignacio Camacho
Umbrales