Antonio Ruberti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntonio Ruberti

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 gener 1927 Modifica el valor a Wikidata
Aversa (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 setembre 2000 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
  Vicepresident de la Comissió Europea
gener de 1993 – 22 de gener de 1995
← diversos polítics
  Comissari Europeu de Ciència, recerca i desenvolupament tecnològic
gener de 1993 – 22 de gener de 1995
Dades personals
FormacióUniversitat de Nàpols Frederic II Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióenginyer i professor universitari
OcupadorUniversitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
PartitPSI
Premis

Antonio Ruberti (Aversa, Itàlia 1927 - Roma 2000) fou un enginyer, polític i professor universitari italià que fou Vicepresident de la Comissió Europea entre 1992 i 1995 sota la Comissió Delors III.

Va néixer el 24 de gener de 1927 a la ciutat d'Aversa, població situada a la província de Caserta. Va estudiar enginyeria a la Universitat de Nàpols, i posteriorment fou professor de la Universitat de Roma La Sapienza, de la qual fou rector entre 1976 i 1987.

Morí a la seva residència de Roma el 4 de setembre de l'any 2000.

Activitat política[modifica]

Membre del Partit Socialista Italià (PSI), el juliol de 1987 fou nomenat ministre sense cartera encarregat de la coordinació de la Recerca Científica sota la direcció de Giovanni Goria. Posteriorment participà en els governs de Ciriaco De Mita (abril 1988 - juliol 1989) com a Ministre d'Universitats i Recerca Científica i en dos governs successius de Giulio Andreotti (juliol 1989 - abril 1991 i abril 1991 - abril 1992).

L'any 1992 fou escollit diputat al Parlament d'Itàlia pel PSI, dimitint del seu càrrec el gener de 1993 per ser nomenat Vicepresident de la Comissió Europea i Comissari Europeu de Ciència, recerca i desenvolupament tecnològic en la Comissió presidida per Jacques Delors. Des d'aquesta posició va iniciar els programes Sòcrates i Leonardo Da Vinci.

En finalitzar el seu mandat de comissari el gener de 1995 fou escollit novament diputat al Parlament del seu país, des del qual presidí la Comissió Política de Relacions amb la Unió Europea.

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Frans Andriessen, Martin Bangemann, Leon Brittan, Henning Christophersen, Manuel Marín i Filippo Maria Pandolfi
Vicepresident de la Comissió Europea
19931995
Succeït per:
Leon Brittan i Manuel Marín
Precedit per:
Filippo Maria Pandolfi
Comissari Europeu de Ciència, Recerca i Desenvolupament Tecnològic
19931995
Succeït per:
Édith Cresson