Any sense estiu
L'any sense estiu, també conegut com l'any de pobresa, va ser el 1816. Les anormalitats del clima van propiciar un estiu fred, cosa que va provocar la destrucció de les collites al nord d'Europa, al nord-est dels Estats Units i a l'est del Canadà.
Actualment se sap que les alteracions del clima van ocórrer a causa de les erupcions volcàniques del mont Tambora entre el 5 d'abril i el 15 d'abril de 1815 a l'illa de Sumbawa, situada a les Índies Orientals Holandeses (l'actual Indonèsia). L'esmentat volcà va emetre a l'atmosfera un milió i mig de tones mètriques de pols. Com és normal després d'una forta erupció volcànica, les temperatures mundials van descendir a causa de la reducció de la llum del Sol.
Descripció[modifica]
Les inusuals alteracions del clima de 1816 van tenir un gran efecte al nord d'Europa, al nord-est dels Estats Units i a l'est del Canadà. Normalment, la fi de la primavera i l'estiu del nord-est dels Estats Units són relativament estables: les temperatures com a mitjana se situen entre 20 i 25 °C, i rarament cauen per davall de 5 °C, essent la neu d'estiu una extrema raresa.
Al maig de 1816, no obstant, la rosada blanca va cremar la majoria de les collites que s'havien plantat, i el mes de juny dues grans tempestes de neu van provocar nombroses víctimes mortals. Al juliol i agost, es van gelar llacs i rius en un lloc tan al sud com Pennsilvània. Les ràpides oscil·lacions de la temperatura eren comunes, passant en qüestió d'hores de temperatures normals d'estiu (tan altes com 35 °C) a temperatures pròximes al punt de congelació. Tot i que els grangers del sud de Nova Anglaterra sí que van poder recollir part de llurs collites, els preus van patir fortes pujades. La civada, per exemple, quasi va multiplicar per vuit el seu preu.
Efectes[modifica]
Europa, que encara s'estava recuperant de les Guerres napoleòniques, va patir les escassetats de menjar. Es van saquejar magatzems de gra al Regne Unit i a França. La violència va ser encara pitjor a Suïssa, on la fam va forçar el govern a declarar l'emergència nacional.
En general, la temperatura mitjana durant l'estiu del 1816 va ser uns 2 °C inferior al centre i oest d'Europa, mentre que a Barcelona la mitjana estival va davallar 4 °C.[1]
Els alts nivells de cendra en l'atmosfera van produir espectaculars ocasos durant aquest període, un tret que J. M. W. Turner va plasmar en les seves pintures. Un fenomen semblant es va observar el 1883, després de l'erupció del Krakatoa.
Causes[modifica]
En el moment de produir-se els fets, ningú en coneixia l'origen. Un boc emissari va ser Benjamin Franklin, els experiments del qual sobre la llum i l'electricitat van ser considerats culpables de l'alteració del temps.
El 1920, el meteoròleg nord-americà William Humphreys va ser el primer a determinar la causa de l'any sense estiu, després de llegir un tractat escrit per Benjamin Franklin sobre l'estiu de 1783. En aquest tractat, Benjamin Franklin culpava de l'estiu extraordinàriament fresc a la pols volcànica provinent de l'erupció del volcà Laki, a Islàndia.
Altres anys freds[modifica]
- Un episodi comparable tingué lloc els anys 535 i 536.
- La Petita Edat de Gel, que durà aproximadament de 1650 a 1850.
- 1915 i 1922 han estat els anys més freds des que es conserven les dades climatològiques.
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Any sense estiu  |
- Eighteen Hundred and Froze To Death (anglès)
