Vés al contingut

Aracne

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeAracne

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraLes Metamorfosis Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióteixidora Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaFàlanx Modifica el valor a Wikidata
PareÍdmon Modifica el valor a Wikidata
FillsCloster (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansFàlanx Modifica el valor a Wikidata
Project Gutenberg: 5211
Diego Velázquez, Les filadores, que representa el mite d'Aracne, 1644-1648, museu del Prado

Aracne (grec antic: Aράχνη), nascuda a Lidia i filla del tintorer Idmó, era, segons la mitologia grega una teixidora de gran anomenada, famosa per la seva habilitat al teler. Un dia va exhibir un tapís tan ben elaborat que tant ella, que era molt orgullosa, com tothom que el veia opinava que la seva destresa superava fins i tot la de la deessa Atena. Aquesta, incrèdula, baixà a la terra a veure el tapís en persona. Primer va adoptar la figura d'una velleta que va recomanar a Aracne que no fos tan orgullosa, ja que a Grècia el pecat de supèrbia, en grec hibris, es considerava gravíssim. La noia va desoir els seus consells, i Atena va recuperar la seva forma veritable. Aleshores les dues van iniciar un concurs a veure qui feia el millor tapís. Atena va representar al seu tapís els dotze déus de l'Olimp en tota llur majestat, i perquè servís d'advertència a la seva rival, va posar als extrems de la tela quatre episodis que mostraven què els passava als mortals quan gosaven desafiar els déus. Aracne va representar els amors dels Olímpics, però indicant aquells no gaire gloriosos: Zeus amb Europa, Zeus i Dànae, i d'altres. La seva feina va ser perfecta, però Atena, irritada, va trencar el tapís d'Aracne i li va donar un cop amb la llançadora. La noia, embogida, es va suïcidar penjant-se d'un arbre. Però Atena, adonant-se que s'havia deixat dur per la gelosia, va decidir convertir-la en aranya, de manera que tant ella com els seus descendents podrien teixir i teixir per sempre, però una obra que ningú mai no admiri. Suides li atribueix un germà, Fàlanx.[1] El poeta Ovidi inclou aquest mite a la seva gran obra mitològica Les Metamorfosis.[2]

Referències

[modifica]
  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 46. ISBN 9788496061972. 
  2. Ovidi. Les Metamorfosis. VI, 5 a 145