Aragonès panticut

Aragonès panticut
Panticuto
Tipus	subdialecte
Dialecte de	aragonès
Ús
Autòcton de	Aragó
Estat	Espanya
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües indoeuropees; llengües itàliques; llengües romàniques; llengües italooccidentals; llengües romàniques occidentals; llengües gal·loibèriques; llengües gal·loromàniques; llengües occitanoromàniques; aragonès; aragonès central; aragonès centre-occidental; tensí

L'aragonès panticut o pandicut^[1] és la forma de l'aragonès tensí parlada a la vila de Panticosa, a l'Alto Gállego que pertany al bloc central de l'aragonès.^[2]

La població local el fa servir de manera quotidiana, i és la variant del tensí millor conservada.^[1] És un dels primers dialectes en estar descrits, gràcies a la publicació, el 1986, de el llibre L'aragonès de Panticosa. Gramàtica, basat en la tesi de llicenciatura de Francho Nagore. Els seus trets genuïns són l'article en la seva variant intervocàlica ro, ra, ros, ras (també documentat en Ballibió, Sobrepuerto i Sobremonte), els participis amb la -t- intervocàlica conservada i la conservació de les consonants sordes intervocàliques -P-, - t-, -K-.

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 Nagore Laín, Francho. Gramática de la lengua aragonesa (en castellà). volum 1. Librería General, 1977, p. 17. ISBN 9788470780400.
↑ Conte Cazcarro, Anchel. El Aragonés: identidad y problemática de una lengua (en castellà). 2a ed.. Librería General, 1977, p. 82. ISBN 9788470780226.

Bibliografia[modifica]

Nagore Laín, Francho (1986). El aragonés de Panticosa. Gramática. Colección de Estudios Altoaragoneses. Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses. ISBN 84-398-7908-3.

Enllaços externs[modifica]

[gram-1] 1,0 ^1,1 Nagore Laín, Francho. Gramática de la lengua aragonesa (en castellà). volum 1. Librería General, 1977, p. 17. ISBN 9788470780400.

[2] Conte Cazcarro, Anchel. El Aragonés: identidad y problemática de una lengua (en castellà). 2a ed.. Librería General, 1977, p. 82. ISBN 9788470780226.

[1]

[2]