Grausí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la variant de la parla aragonesa. Si cerqueu allò relatiu a la localitat de Graus, vegeu «Graus».
Infotaula de llenguaGrausí
EpònimGraus Modifica el valor a Wikidata
Tipussubdialecte Modifica el valor a Wikidata
Dialecte dearagonès Modifica el valor a Wikidata
Ús
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
aragonès
aragonès oriental
aragonès ribagorçà
aragonès baix-ribagorçà Modifica el valor a Wikidata

El grausí és la parla local aragonesa que es parla a Graus (província d'Osca). És una de les varietats de l'aragonès baix-ribagorçà millor conegudes.

Fonètica[modifica]

Tot i que predomina la diftongació de les Ĕ i Ŏ curtes llatines, com és habitual en l'aragonès, hi ha casos de no diftongació, com en altres localitats de Ribargorça Baixa occidental:

  • ben (bien), pedra (piedra), den (diente), peu (piet)
  • cova (cueva), bou (buei)

Com és normal en baix-ribagorçà els diftongs -ie- del sufix -iello s'han simplificat en -illo:

  • ixartillo, armilla, no obstant es conserva maciello.

Veiem -o final però és fàcil que sigui recomposada, perquè es troba en casos on l'aragonès general no en té.

  • aviento, aiguazo, espantallo, anyo
  • mano

No obstant es perd en algun cas darrere -ll-, seguint una tendència comuna amb el català que no es troba gaire en aragonès:

  • batall ("batallo"), corcoll ("corcollo").

La -y- de l'epèntesi antihiàtica es conserva a sayeta.

Encara que la F- inicial es conserva, hi ha molts castellanismes fonètics:

  • abllá ("fablar"), iel, ígado ("figado"), ornillos ("forniellos").

Encara que la Ch- inicial es conserva, hi ha molts castellanismes fonètics:

  • hueves ("chueus"), hodías ("chodías"), harra ("charra").

Hi ha pocs exemples de conservació de les oclusives sordes intervocàliques llatines:

  • Crepa, batallá, batall, mallata, trucador /trucadó/.

La -x- es conserva bé, i, com és normal en ribagorçà, va acompanyada d'una i:

  • un coixo baixaba por una baixada con un faixo de buixos

La x- inicial és acompanyada d'una i- inicial en probables derivats de paraules llatines amb prefix ex-,[1] com en belsetà i gistaví:

  • ixambre, ixolomá, ixafegá.

I també en belatro cas com ixada < ASCIATA.

La -ll- que ve dels grups -LY-, -C'L-, -G'L-, etcètera...es conserva en molts casos, però també trobem sovint castellanismes fonètics:

  • vieha ("viella"), cohé ("cullir", "agafar"), conseho ("consello"), muertihuelo, cehas ("cellas").

La -it- que prové dels grups llatins -CT-, -ULT- no es conserva gaire, i abunden els castellanismes fonètics:

  • mucho ("muito"), cochilla, escuchá ("escuitar").
  • ocho ("ueito"), leche ("leit"), noches ("nueitz"), fecho, encara que hi ha l'exemple de fei (forma baixo-ribagorzana de feito).

Com que hi ha parelles de formes genuïnes i castellanitzades, hi ha casos de rearagonesització incorrecta amb xeada:

  • dixá/dehá, treballá/trabahá
  • muixar en comptes de mullar

Morfologia[modifica]

Els articles coincideixen amb els del castellà en els darrers anys, però està documentat l'ús antic de lo, es i la. Pot contreure's amb la preposició por: pol camino, pola pllaza.

L'ús de tot es redueix a quan va darrere de l'infinitiu, en els altres casos es diu to, i pot utilitzar-se per a tots els gèneres i nombres:

  • te lo voi a 'spllicá tot
  • to la semana, to las cosas.

El pronom personal ellos de l'aragonès general és en grausí els, és analògic d'él.

Hi ha verbs que en grausí i en català són de la conjugació en -ir i en castellà en -er:

  • cosí, atreví, generals en aragonés.
  • tení, querí que contrasten amb l'aragonés general tener, querer.

Hi ha molts infinitius de la conjugació en -ar transformats en -iar:

  • obriá, mezcliá, femiá, propulsiá

Hi ha falta de diftongació en les formes rizotòniques d'algun verb, per analogia, fet comú en baix-ribagorçà:

  • Tos rogo, Mos recorda.

El diminutiu -et a vegades perd la -t final:

  • barranquet, balsonet
  • coralé, brazolé, banqué

Lèxic[modifica]

El lèxic català representa fins a un 4 %:

Hi ha paraules típiques de Graus i els voltants:

  • mirondiá, rafollada, susoído, torán

Cada vegada són més comuns els castellanismes, tant els fonètics com els lèxics.

Referències[modifica]

  1. (es) Maria Luisa Arnal Purroy El segmento (s) en el habla de la Baja Ribagorza occidental aspectos fonéticos y fonológicos. Archivo de filología aragonesa, ISSN 0210-5624, Vol. 46-47, 1991, pp. 71-92

Bibliografia[modifica]

  • (els) Maria Luisa Arnal Purroy: Ell parla de la Baja Ribargorça Occidental, Institució Fernando el Católico, 1998.

Enllaços externs[modifica]