Grausí

Aquest article tracta sobre la variant de la parla aragonesa. Si cerqueu allò relatiu a la localitat de Graus, vegeu «Graus».

Grausí

Epònim	Graus
Tipus	subdialecte
Dialecte de	aragonès
Ús
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques aragonès aragonès oriental aragonès ribagorçà aragonès baix-ribagorçà

El grausí és la parla local aragonesa que es parla a Graus (província d'Osca). És una de les varietats de l'aragonès baix-ribagorçà millor conegudes.

Fonètica

Tot i que predomina la diftongació de les Ĕ i Ŏ curtes llatines, com és habitual en l'aragonès, hi ha casos de no diftongació, com en altres localitats de Ribargorça Baixa occidental:

• ben (bien), pedra (piedra), den (diente), peu (piet)
• cova (cueva), bou (buei)

Com és normal en baix-ribagorçà els diftongs -ie- del sufix -iello s'han simplificat en -illo:

• ixartillo, armilla, no obstant es conserva maciello.

Veiem -o final però és fàcil que sigui recomposada, perquè es troba en casos on l'aragonès general no en té.

• aviento, aiguazo, espantallo, anyo
• mano

No obstant es perd en algun cas darrere -ll-, seguint una tendència comuna amb el català que no es troba gaire en aragonès:

• batall ("batallo"), corcoll ("corcollo").

La -y- de l'epèntesi antihiàtica es conserva a sayeta.

Encara que la F- inicial es conserva, hi ha molts castellanismes fonètics:

• abllá ("fablar"), iel, ígado ("figado"), ornillos ("forniellos").

Encara que la Ch- inicial es conserva, hi ha molts castellanismes fonètics:

• hueves ("chueus"), hodías ("chodías"), harra ("charra").

Hi ha pocs exemples de conservació de les oclusives sordes intervocàliques llatines:

• Crepa, batallá, batall, mallata, trucador /trucadó/.

La -x- es conserva bé, i, com és normal en ribagorçà, va acompanyada d'una i:

• un coixo baixaba por una baixada con un faixo de buixos

La x- inicial és acompanyada d'una i- inicial en probables derivats de paraules llatines amb prefix ex-, com en belsetà i gistaví:

• ixambre, ixolomá, ixafegá.

I també en belatro cas com ixada < ASCIATA.

La -ll- que ve dels grups -LY-, -C'L-, -G'L-, etcètera...es conserva en molts casos, però també trobem sovint castellanismes fonètics:

• vieha ("viella"), cohé ("cullir", "agafar"), conseho ("consello"), muertihuelo, cehas ("cellas").

La -it- que prové dels grups llatins -CT-, -ULT- no es conserva gaire, i abunden els castellanismes fonètics:

• mucho ("muito"), cochilla, escuchá ("escuitar").
• ocho ("ueito"), leche ("leit"), noches ("nueitz"), fecho, encara que hi ha l'exemple de fei (forma baixo-ribagorzana de feito).

Com que hi ha parelles de formes genuïnes i castellanitzades, hi ha casos de rearagonesització incorrecta amb xeada:

• dixá/dehá, treballá/trabahá
• muixar en comptes de mullar

Morfologia

Els articles coincideixen amb els del castellà en els darrers anys, però està documentat l'ús antic de lo, es i la. Pot contreure's amb la preposició por: pol camino, pola pllaza.

L'ús de tot es redueix a quan va darrere de l'infinitiu, en els altres casos es diu to, i pot utilitzar-se per a tots els gèneres i nombres:

• te lo voi a 'spllicá tot
• to la semana, to las cosas.

El pronom personal ellos de l'aragonès general és en grausí els, és analògic d'él.

Hi ha verbs que en grausí i en català són de la conjugació en -ir i en castellà en -er:

• cosí, atreví, generals en aragonés.
• tení, querí que contrasten amb l'aragonés general tener, querer.

Hi ha molts infinitius de la conjugació en -ar transformats en -iar:

• obriá, mezcliá, femiá, propulsiá

Hi ha falta de diftongació en les formes rizotòniques d'algun verb, per analogia, fet comú en baix-ribagorçà:

• Tos rogo, Mos recorda.

El diminutiu -et a vegades perd la -t final:

• barranquet, balsonet
• coralé, brazolé, banqué

Lèxic

El lèxic català representa fins a un 4 %:

• asquena, patamoll, filosa, sillón

Hi ha paraules típiques de Graus i els voltants:

• mirondiá, rafollada, susoído, torán

Cada vegada són més comuns els castellanismes, tant els fonètics com els lèxics.

Bibliografia

• (els) Maria Luisa Arnal Purroy: Ell parla de la Baja Ribargorça Occidental, Institució Fernando el Católico, 1998.

Enllaços externs

• Diccionario Grausín.
• Poemes en grausino de Luisón de Ferro