Aragonès d'Aragüés

Aragonès d'Aragüés
Aragüesino i Aragonés d'a Val d'Aragüés
Tipus	subdialecte
Dialecte de	aragonès
Ús
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües indoeuropees; llengües itàliques; llengües romàniques; llengües romàniques occidentals; llengües gal·loibèriques; llengües gal·loromàniques; llengües occitanoromàniques; aragonès; aragonès occidental

L'aragonès d'Aragüés o aragüesí és una varietat de l'aragonès que es parla a Aragüés del Puerto i Jasa. És paregut al cheso, i està millor conservat que l'aragonès veí d'Aísa, Esposa i Sinués.^[1]

Morfologia[modifica]

El sistema d'articles és lo, la, los, las com en cheso.

El passat indefinit té desinències amb –o com en tensí: pagomos, (paguemos), cantoz, (cantez),. A la tercera persona del plural és en –oron sol a la tercera conjugació: cantoron, però a la 2a i 3a persones coexisteixen la forma chesa –ieron amb la general -io(ro)n: salieron, partioron, riyeron, faborezión.

Als verbs irregulars amb –i a la primera persona del present, podem trobar aquesta –i en yo foi, però no en yo bó. Existeixen, com al Sobrarbe "perfectes forts": fízon, trújon.^[2]

Lèxic[modifica]

Són paraules diferents de les d'Aísa, Esposa i Sinués, (Vall d'Estarrún)

tachubo, charga, (barza a la Vall d'Estarrún), argüella, betiello.^[3]^[4]

Referències[modifica]

↑ (castellà) Manuel Alvar: Atlas lingüístico y etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja. Institución Fernando El Católico. Departamento de Geografía Lingüística, Institución Fernando el Católico de la Excma. Diputación Provincial de Zaragoza, 1983. Tomo I, Lamina 3, Mapa núm. 3.
↑ (aragonès) Francho Nagore et al.: Endize de bocables de l'aragonés. Instituto de Estudios Altoaragoneses, Uesca 1999.
↑ (castellà) Pascual González Guzmán: El habla viva del Valle de Aragüés. Monografías del instituto de estudios pirenaicos. Zaragoza, 1953, p 76.
↑ González Guzmán, Pascual. El habla viva del Valle de Aragüés. Saragossa: CSIC, 1953.

[1] (castellà) Manuel Alvar: Atlas lingüístico y etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja. Institución Fernando El Católico. Departamento de Geografía Lingüística, Institución Fernando el Católico de la Excma. Diputación Provincial de Zaragoza, 1983. Tomo I, Lamina 3, Mapa núm. 3.

[2] (aragonès) Francho Nagore et al.: Endize de bocables de l'aragonés. Instituto de Estudios Altoaragoneses, Uesca 1999.

[3] (castellà) Pascual González Guzmán: El habla viva del Valle de Aragüés. Monografías del instituto de estudios pirenaicos. Zaragoza, 1953, p 76.

[4] González Guzmán, Pascual. El habla viva del Valle de Aragüés. Saragossa: CSIC, 1953.

[1]

[2]

[3]

[4]