Aramayoïta

Aramayoïta
Cristalls d'aramayoïta
Fórmula química	Ag(Sb,Bi)S₂
Localitat tipus	mina Ánimas, Chocaya-Animas, Districte d'Atocha-Quechisla, Sud Chichas, Departament de Potosí, Bolívia
Classificació
Categoria	sulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.	2.HA.25
Nickel-Strunz 9a ed.	2.HA.25
Nickel-Strunz 8a ed.	II/B.12
Dana	3.7.4.1
Heys	5.2.16
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,74Å; b = 8,84Å; c = 8,32Å; α = 100,7°; β = 90°; γ = 103,9°
Grup puntual	1 - pinacoide
Color	negre ferro
Macles	sí
Exfoliació	perfecta en {010}; pobre en {001}
Tenacitat	sèctil
Duresa	2,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negra
Diafanitat	opaca
Densitat	5,602 g/cm³ (mesurada); 5,624 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	visible
Impureses comunes	Cu, Fe
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1926
Símbol	Ary
Referències

L'aramayoïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de Felix Avelino Aramayo (1846-1929), antic director general de la companyia "Aramayo de Minas" en Bolívia.

Característiques

L'aramayoïta és una sulfosal de fórmula química Ag(Sb,Bi)S₂. És isostructural amb la baumstarkita. Cristal·litza en el sistema triclínic en plaques primes paral·leles a (010), mostrant estries al llarg de {100} i {001}. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Presenta una lluïssor metàl·lica i mostra una transparència opaca. És un mineral anisotròpic amb un pleocroisme visible.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aramayoïta pertany a «02.HA: sulfosals de l'arquetip SnS, amb coure, argent i ferro (sense plom)» juntament amb els següents minerals: calcostibita, emplectita, miargirita, berthierita, garavel·lita, clerita i baumstarkita.

Formació i jaciments

És un mineral rar, que es troba en minerals d'estany i argent hidrotermals. Sol trobar-se associada a altres minerals com: tetraedrita, miargirita, estannita, pirita o quars. Va ser descoberta l'any 1926 a la mina Ánimas, al districte d'Atocha-Quechisla (Sud Chichas, Bolívia). També ha estat trobada a altres països sud-americans com Argentina, Perú i Xile, als Estats Units, a Europa (Àustria, Eslovàquia, França, Polònia i Rússia) a l'Àsia (Xina, Japó i Tadjikistan).