Calcostibita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralCalcostibita
Chalcostibite-Siderite-4jg17a.jpg
Calcostibita sobre siderita provinent de Sant Pons, Val d'Ubaye, Monts Barcelonette, França
Fórmula química CuSbS2
Localitat tipus Graf Jost-Christian mine
Classificació
Categoria sulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed. 2.HA.05
Nickel-Strunz 9a ed. 2.HA.05
Nickel-Strunz 8a ed. II/E.04
Dana 3.7.5.1
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Color gris plom a negre, a vegades irisacions
Exfoliació {001} bona
Fractura semiconcoide a desigual
Duresa 3,5
Lluïssor metàl·lica
Color de la ratlla negra
Densitat 4,8 a 5,0
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i publicat abans de 1959
Referències [1][2]
Modifica dades a Wikidata

La calcostibita (del grec khalkos, coure, i stibi, negre d'antimoni) és un mineral que pertany a les sulfosals. Va ser descoberta l'any 1835 a Harz, Alemanya. A Espanya també va ser coneguda amb el nom de güejarita, rebent el nom del municipi granadí de Güéjar Sierra.

Característiques[modifica]

El seu aspecte cristal·lí és variat: dón comuns els cristalls prismàtics més o menys allargats i ben desenvolupats. També pot formar masses granulars i agregats lamel·lars. És un mineral molt pesant, dur, de fractura subconcoide i perfecta exfoliació. És opaca, de lluentor metàl·lica i color gris plom que sovint apareix recobert per una pàtina d'alteració de color verd-blavós. En l'estructura de la calcostibita, poden entrar altres elements com el plom (Pb), el ferro (Fe), el zinc (Zn) o el bismut (Bi).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calcostibita pertany a "02.HA: Sulfosals de l'arquetip SnS, Amb Cu, Ag, Fe (sense Pb)" juntament amb els següents minerals: emplectita, miargirita, berthierita, garavellita, clerita, aramayoïta i baumstarkita.

Formació i jaciments[modifica]

Es tracta d'un mineral hidrotermal associat a altres sulfurs i sulfosals d'antimoni i coure. Acostuma a trobar-se associada a: jamesonita, calcopirita, pirita, tetraedrita, estibina, andorita, estannita, dadsonita, siderita, barita i quars.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calcostibita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Calcostibita» (en castellà). Granada natural. [Consulta: 16 abril 2014].
  2. «Chalcostibite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2014].