Calcostibita
 Calcostibita | |
|---|---|
 Calcostibita sobre siderita provinent de Sant Pons, a Monts Barcelonette, França  | |
| Fórmula química | CuSbS₂ |
| Epònim | coure i antimoni |
| Localitat tipus | mina Graf Jost-Christian, Wolfsberg, Stolberg, Harz, Saxònia-Anhalt, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.04 |
| Dana | 3.7.5.1 |
| Heys | 5.1.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,02Å; b = 14,49Å; c = 3,79Å |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | gris plom, gris ferro, negre; a vegades irisacions |
| Macles | maclat en {104}, amb pla composicional en {104} |
| Exfoliació | perfecta en {010}; bona en {001} i {100}. |
| Fractura | subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 a 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negra |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,9 a 5 g/cm³ (mesurada); 5,011 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | Pb, Fe, Zn |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1835 |
| Símbol | Ccsb |
| Referències | [1][2] |
La calcostibita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany i dona nom al grup de la calcostibita. És una sulfosal que va ser descoberta l'any 1835 a Harz, Alemanya. Rep el nom del grec khalkos, coure, i stibi, negre d'antimoni. A Espanya també va ser coneguda amb el nom de güejarita, rebent el nom del municipi granadí de Güéjar Sierra.
Característiques[modifica]
El seu aspecte cristal·lí és variat: són comuns els cristalls prismàtics més o menys allargats i ben desenvolupats. També pot formar masses granulars i agregats lamel·lars. És un mineral molt pesant, dur, de fractura subconcoide i perfecta exfoliació. És opaca, de lluentor metàl·lica i color gris plom que sovint apareix recobert per una pàtina d'alteració de color verd-blavós. En l'estructura de la calcostibita, poden entrar altres elements com el plom (Pb), el ferro (Fe), el zinc (Zn) o el bismut (Bi).
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calcostibita pertany a «02.HA: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe (sense Pb)» juntament amb els següents minerals: emplectita, miargirita, berthierita, garavel·lita, clerita, aramayoïta i baumstarkita.
Formació i jaciments[modifica]
Es tracta d'un mineral hidrotermal associat a altres sulfurs i sulfosals d'antimoni i coure. Acostuma a trobar-se associada a: jamesonita, calcopirita, pirita, tetraedrita, estibina, andorita, estannita, dadsonita, siderita, barita i quars. Als territoris de parla catalana només ha estat descrita a la mina Serrana (El Molar, Priorat).[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calcostibita |
- ↑ «Calcostibita» (en castellà). Granada natural. [Consulta: 16 abril 2014].
- ↑ «Chalcostibite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2014].
- ↑ Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 20 novembre 2023].