Berthierita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralBerthierita
Berthierite-cu10d.jpg
Berthierita de la mina Herja, Romania.
Fórmula química FeSb2S4
Epònim Pierre Berthier
Localitat tipus Chazelles, Mercoeur, Alvèrnia-Roine-Alps, França
Classificació
Categoria sulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed. 02.HA.20
Nickel-Strunz 9a ed. 2.HA.20
Nickel-Strunz 8a ed. II/E.01
Dana 3.7.9.3
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Estructura cristal·lina a = 11.44Å, b = 14.12Å, c = 3.76Å
Color gris acer obscur a marronós, a vegades irisat
Exfoliació prismàtica, indistinta
Tenacitat fràgil
Duresa 2 a 3
Lluïssor metàl·lica
Color de la ratlla gris marronosa
Diafanitat opaca
Gravetat específica 4,64
Densitat 4,6
Pleocroisme visible
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i published before 1959
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La berthierita és un mineral, una sulfosal de ferro i antimoni. Va ser descoberta a Chazelles, Mercoeur, França, en 1827, i anomenada així pel químic francès, Pierre Berthier (1782-1861). En honor seu també es va nomenar el mineral berthierina amb la qual no s'ha de confondre. La berthierita també és coneguda amb els noms: anglarita, chazellita o martourita.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La berthierita és de color gris acer amb una lluentor metàl·lica que pot ser recoberta per una capa iridescent. La seva fórmula química és FeSb2S4. A causa del seu aspecte es pot confondre fàcilment amb l'estibina.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la berthierita pertany a "02.HA: Sulfosals de l'arquetip SnS, Amb Cu, Ag, Fe (sense Pb)" juntament amb els següents minerals: calcostibita, emplectita, miargirita, garavellita, clerita, aramayoïta i baumstarkita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Es forma en els filons hidrotermals a baixa temperatura, sempre que siguin enriquits en antimoni i deficients en sofre. Apareix associada a: estibina, quars, pirita o barita. S'extreu a les mines com a mena d'antimoni i ferro.

A més de Chazelles, la berthierita també ha estat descrita en altres indrets de França i a Alemanya, l'Argentina, Austràlia, Àustria, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, el Brasil, Bulgària, el Canadà, Eslovàquia, Espanya, els Estats Units, Finlàndia, Grècia, Hongria, Indonèsia, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, Luxemburg, Mèxic, Noruega, Portugal, la República de Macedònia, Romania, Rússia, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa, Ucraïna, el Vietnam, la Xina i Zimbàbue. A Catalunya se n'ha trobat a la mina Fecunda, a la Vall de Ribes i a la Collada Verda, a Abella-Pardines, ambdues situades a la comarca gironina del Ripollès.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berthierita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Berthierite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 març 2014].