Berthierita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralBerthierita
Berthierite-cu10d.jpg
Berthierita de la mina Herja, Romania.
Fórmula químicaFeSb2S4
EpònimPierre Berthier Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusChazelles, Mercoeur, Alvèrnia-Roine-Alps, França
Classificació
Categoriasulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.02.HA.20
Nickel-Strunz 9a ed.2.HA.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/E.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana3.7.9.3
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 11.44Å, b = 14.12Å, c = 3.76Å
Simetriammm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colorgris acer obscur a marronós, a vegades irisat
Exfoliacióprismàtica, indistinta
Tenacitatfràgil
Duresa2 a 3
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagris marronosa
Diafanitatopaca
Gravetat específica4,64
Densitat4,6
Propietats òptiquesanisotròpica
Pleocroismevisible
Impureses comunesMn, Cu, Pb, Ag
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i mineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La berthierita és un mineral, una sulfosal de ferro i antimoni. Va ser descoberta a Chazelles, Mercoeur, França, en 1827, i anomenada així pel químic francès, Pierre Berthier (1782-1861). En honor seu també es va nomenar el mineral berthierina amb la qual no s'ha de confondre. La berthierita també és coneguda amb els noms: anglarita, chazellita o martourita.

Característiques[modifica]

La berthierita és de color gris acer amb una lluentor metàl·lica que pot ser recoberta per una capa iridescent. La seva fórmula química és FeSb2S4. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2 a 3.A causa del seu aspecte es pot confondre fàcilment amb l'estibina.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la berthierita pertany a "02.HA: Sulfosals de l'arquetip SnS, Amb Cu, Ag, Fe (sense Pb)" juntament amb els següents minerals: calcostibita, emplectita, miargirita, garavellita, clerita, aramayoïta i baumstarkita.

Formació i jaciments[modifica]

Es forma en els filons hidrotermals a baixa temperatura, sempre que siguin enriquits en antimoni i deficients en sofre. Apareix associada a: estibina, quars, pirita o barita. S'extreu a les mines com a mena d'antimoni i ferro.

A més de Chazelles, la berthierita també ha estat descrita en altres indrets de França i a Alemanya, l'Argentina, Austràlia, Àustria, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, el Brasil, Bulgària, el Canadà, Eslovàquia, Espanya, els Estats Units, Finlàndia, Grècia, Hongria, Indonèsia, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, Luxemburg, Macedònia del Nord, Mèxic, Noruega, Portugal, Romania, Rússia, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa, Ucraïna, el Vietnam, la Xina i Zimbàbue. A Catalunya se n'ha trobat a la mina Fecunda, a la Vall de Ribes i a la Collada Verda, a Abella-Pardines, ambdues situades a la comarca gironina del Ripollès.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berthierita
  1. 1,0 1,1 «Berthierite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 març 2014].