Ari d'Alexandria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAri d'Alexandria
Nom original (grc) Ἄρειος
Biografia
Naixement dècada del 80 aC
Alexandria
Mort segle I (Gregorià)
Activitat
Camp de treball Filosofia
Ocupació Filòsof
Període República Romana i període hel·lenístic
Moviment Estoïcisme
Modifica les dades a Wikidata

Ari d'Alexandria o Àrios d'Alexandria (llatí: Areius o Arius, grec: Áreios Ἄρειος) fou un filòsof grec pitagòric i estoic, que va viure en temps de l'emperador August, que li va tenir un gran afecte. Ari i els seus dos fills Dionís i Nicanor foren probablement instructors d'August en matèries filosòfiques.

Vida[modifica]

Ari va viure a la colònia grega d'Alexandria durant el segle I aC. Hi ha diversos historiadors que l'esmenten a les seves obres: Sèneca, Suetoni, Plutarc i Cassi Dió. August el tenia en tan alta estima que, després de la conquesta d'Alexandria, va declarar que havia salvat la ciutat de la destrucció principalment per respecte a Ari.[1] Segons Plutarc, va ser Ari qui va aconsellar August que matés el fill de Cleòpatra VII i Juli Cèsar, de nom Cesarió, amb la frase "ouk agathon polukaisarie" ('No és bo que hi hagi massa Cèsars'), imitant un joc de paraules¹ de l'escriptor grec Homer.[2]

Ari va tenir dos fills, Dionysios i Nicanor, tant ell com els seus dos fills van ser mestres i consellers d'August.[3] Segons Suetoni, va ser gràcies a ells que l'emperador havia adquirit una bona cultura. Temistius també l'esmenta sovint, i diu que August tenia tanta estima al filòsof com al seu general Marc Vipsani Agripa.[4] Segons Quintilià,[5] sembla que Ari també es va dedicar a ensenyar retòrica.[6] Per referències de Sèneca, sabem que Ari va adreçar un escrit de consol a l'emperadriu Lívia Drusil·la, Consolatio a Marcia, amb motiu de la mort del seu fill Neró.

Es creu que probablement la seva vida estigués escrita a la secció final del llibre VII de l'obra de Diògenes Laerci Vides i opinions d'eminents filòsofs.[7]

Filosofia[modifica]

Joan Estobeu en parla llargament als dos primers llibres de la seva Antologia referint-se a ell com un estoic a la vegada que peripatètic i platonista.[8] Eusebi de Cesarea li va posar el sobrenom d'Arius Didym, que el cita com un filòsof i doxògraf al seu llibre Preparació evangèlica, capítol XV. Eusebi recull les idees d'arrel estoica que tenia Ari sobre el concepte de déu, la ἐκπύρωσις o conflagració de l'univers; i el concepte d'esperit.[9] Hi ha un autor[10] que, en contra de l'opinió general, dubta que Ari d'Alexandria i Ari Didymus siguin la mateixa persona.

Notes[modifica]

¹Homer havia dit "ouk agathon polukoiranie", que es podria traduir per 'Massa líders no és cosa bona' o bé 'Un govern impartit per molts és mal assumpte' (Homer, Ilíada, Bk. II. vers. 204 i 205). En grec, polukaisarie és una variació de polukoiranie. Kaisar (Caesar) substituint Koiran(os), que vol dir 'dirigent' o 'governant'.

Referències[modifica]

  1. Plutarc, Ant. 80, Apophth.; Cassi Dió, Història de Roma 16; Julià, Epístoles, 51; comp. Estrabó, XIV.
  2. David Braund en Myth, history and culture in republican Rome: studies in honour of T.P. Wiseman, University of Exeter Press, 2003, p.305.
  3. Suetoni, Augustus, 89.
  4. Themistius, Orat. V., VIII., X., XIII
  5. Quintilià, II. 15. § 36, III. 1. § 16
  6. Comp. Sèneca, consol. ad Marc. 4; Aelian, Varia Historia, XII. 25; Suda
  7. Richard Hope, The book of Diogenes Laertius: its spirit and its method,1930, pàg 17.
  8. Sedley, D., "The School, from Zeno to Arius Didymus" in Inwood, B. (ed.), The Cambridge Companion to the Stoics (Cambridge University Press, 2003), p. 32.
  9. Eusebi, Praeparatio Evangelica, XV. 15, 18, 19, 20.
  10. T. Görannsson, Albinus, Alcinous, Arius Didymus, Acta Universalis Gothoburgensis, Göteborg, 1995, p. 203-218.

Bibliografia[modifica]

  • Arthur J. Pomeroy (ed.), Arius Didymus. Epitome of Stoic Ethics. Texts and Translations 44; Graeco-Roman 14. Atlanta, GA: Society of Biblical Literature, 1999. Pp. ix, 160. ISBN 0-88414-001-6.
  • B. Inwood, and L.P. Gerson, Hellenistic Philosophy. Introductory Readings, 2nd edition, Hackett Publishing Company, Indianapolis/Cambridge 1997, pp. 203–232.
  • Fortenbaugh, W. (Editor), On Stoic and Peripatetic Ethics: The Work of Arius Didymus. Transaction Publishers. (2002). ISBN 0-7658-0972-9.

Enllaços externs[modifica]