Arios d'Alexandria
| Nom original | (grc) Ἄρειος  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | dècada del 80 aC Alexandria (Egipte) |
| Mort | valor desconegut valor desconegut |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | filòsof |
| Període | República Romana tardana i període hel·lenístic |
| Moviment | Estoïcisme |
| Família | |
| Pares | valor desconegut i valor desconegut |
Arios d'Alexandria[a] (en grec antic: Ἄρειος Áreios; en llatí: Areius o Arius) fou un filòsof grec pitagòric i estoic que va viure en temps de l'emperador August, que li va tenir un gran afecte. Arios i els seus dos fills Dionís i Nicanor foren probablement instructors d'August en matèries filosòfiques.
Vida
[modifica]Arios va viure a la colònia grega d'Alexandria durant el segle i aC. Hi ha diversos historiadors que l'esmenten a les seves obres: Sèneca, Suetoni, Plutarc i Cassi Dió. August el tenia en tan alta estima que, després de la conquesta d'Alexandria, va declarar que havia salvat la ciutat de la destrucció principalment per respecte a Arios.[2] Segons Plutarc, va ser Arios qui va aconsellar August que matés el fill de Cleòpatra VII i Juli Cèsar, de nom Cesarió, amb la frase "ouk agathon polukaisarie" ('No és bo que hi hagi massa Cèsars'), imitant un joc de paraules[b] de l'escriptor grec Homer.[3]
Arios va tenir dos fills, Dionís i Nicanor, tant ell com els seus dos fills van ser mestres i consellers d'August.[4] Segons Suetoni, va ser gràcies a ells que l'emperador havia adquirit una bona cultura. Temisti també l'esmenta sovint, i diu que August tenia tanta estima al filòsof com al seu general Marc Vipsani Agripa.[5] Segons Quintilià,[6] sembla que Arios també es va dedicar a ensenyar retòrica.[7] Per referències de Sèneca, sabem que Arios va adreçar un escrit de consol a l'emperadriu Lívia Drusil·la, Consolatio a Marcia, amb motiu de la mort del seu fill Neró.
Es creu que probablement la seva vida era escrita a la secció final del llibre VII de l'obra de Diògenes Laerci Vides i opinions d'eminents filòsofs.[8]
Filosofia
[modifica]Joan Estobeu en parla llargament als dos primers llibres de la seva Antologia referint-se a ell com un estoic alhora que peripatètic i platonista.[9] Eusebi de Cesarea li va posar el sobrenom d'Arios Dídim, i el cita com un filòsof i doxògraf al seu llibre Preparació evangèlica, capítol XV. Eusebi recull les idees d'arrel estoica que tenia Arios sobre el concepte de déu, la ἐκπύρωσις o conflagració de l'univers; i el concepte d'esperit.[10] Hi ha un autor[11] que, en contra de l'opinió general, dubta que Arios d'Alexandria i Arios Dídim siguin la mateixa persona.
Notes
[modifica]- ↑ Segons el Diccionari Grec-Català; també es pot trobar adaptat, impròpiament, com a Areu.[1]
- ↑ La frase d'Homer (Ilíada, II 204) diu que οὐκ ἀγαθὸν πολυκοιρανίη, és a dir, 'no és bo un govern de molts d'homes'. El joc de paraules és entre l'homèric πολυκοιρανίη 'govern de molts d'homes' i la variació d'Arios πολυκαισαρίη 'govern de molts de cèsars.
Referències
[modifica]- ↑ Alberich, Joan; André, Avel·lí; Blay, Maite; Borràs, Joana; Romero, Carmen. Diccionari Llatí-Català de noms propis. Barcelona: Columna, 1994.
- ↑ Plutarc, Ant. 80, Apophth.; Cassi Dió, Història de Roma 16; Julià, Epístoles, 51; comp. Estrabó, XIV.
- ↑ David Braund en Myth, history and culture in republican Rome: studies in honour of T.P. Wiseman, University of Exeter Press, 2003, p.305.
- ↑ Suetoni, Augustus, 89.
- ↑ Temisti, Orat. V., VIII., X., XIII
- ↑ Quintilià, II. 15. § 36, III. 1. § 16
- ↑ Comp. Sèneca, consol. ad Marc. 4; Elià, Varia Historia, XII. 25; Suda
- ↑ Richard Hope, The book of Diogenes Laertius: its spirit and its method,1930, pàg 17.
- ↑ Sedley, D., "The School, from Zeno to Arius Didymus" in Inwood, B. (ed.), The Cambridge Companion to the Stoics (Cambridge University Press, 2003), p. 32.
- ↑ Eusebi, Praeparatio Evangelica, XV. 15, 18, 19, 20.
- ↑ T. Görannsson, Albinus, Alcinous, Arius Didymus, Acta Universalis Gothoburgensis, Göteborg, 1995, p. 203-218.
Bibliografia
[modifica]- Arthur J. Pomeroy (ed.), Arius Didymus. Epitome of Stoic Ethics. Texts and Translations 44; Graeco-Roman 14. Atlanta, GA: Society of Biblical Literature, 1999. Pp. ix, 160. ISBN 0-88414-001-6.
- B. Inwood, and L.P. Gerson, Hellenistic Philosophy. Introductory Readings, 2nd edition, Hackett Publishing Company, Indianapolis/Cambridge 1997, pp. 203–232.
- Fortenbaugh, W. (Editor), On Stoic and Peripatetic Ethics: The Work of Arius Didymus. Transaction Publishers. (2002). ISBN 0-7658-0972-9.
Enllaços externs
[modifica]- Eusebi de Cesarea, Praeparatio Evangelica, Llibre XV. 15, 18, 19, 20.