Arkadi Filipenko

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Arkadi Filippenko)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArkadi Filipenko
Biografia
Naixement 8 gener 1912
Kíev
Mort 24 agost 1983 (71 anys)
Kíev
Lloc d'enterrament Cementiri Baikove, Holosíïv (Kiev)
Formació Acadèmia Nacional de Música de Ucraïna Txaikovski
Activitat
Ocupació Compositor i guitarrista
Partit Partit Comunista de la Unió Soviètica
Gènere Òpera
Família
Fills Vitali Filipenko Tradueix

IMDB: nm0277081 Musicbrainz: 7346f254-593a-4cab-9a8c-8a1a73e03c18
Modifica les dades a Wikidata

Arkadi Dmitriétvitx Filipenko en rus: Аркадий Дмитриевич Филиппе́нко, en ucraïnès: Аркадій Дмитрович Філіпенко, Arkadi Dmítrovitx Filipenko (Pusxa-Vodítsia, ara part de Kíev) 19121983) fou un compositor soviètic i Artista del Poble de la RSS d'Ucraïna. El seu pare fou el també compositor Vitali Filipenko

En ser el primer fill del matrimoni, passà gran quantitat del seu temps a l'aire lliure amb el seu avi, un pastor que mentre treballava en els moments lliures tocava una gaita similar a la suïssa. Aquest instrument fou el primer instrument que aprengué a tocar. En l'escola primària, conegué la guitarra, la mandolina i la balalaica i que toca en l'orquestra de l'escola.

El 1926 amb 13 anys, Filipenko començà a l'escola de formació professional i es graduà en un curs complet de transport fluvial. Després de la seva graduació començà a treballar en una fàbrica de construcció naval. En el seu temps lliure, actuà i dirigí teatres d'afeccionats, lloc on va rebre l'atenció del compositor Ilià Vilenski, el qual feia de director d'una escola de música local.

Vilenski convidà en Filipenko a assistir a l'escola, i allà fou on Filipenko aprengué a tocar el piano i estudià teoria musical i composició, mentre que al mateix temps segui treballant com a torner del metall en la fàbrica de construcció naval.

Donat que avançava ràpidament, Vilenski l'envià a l'Institut de Música de Lissenko, la més important escola de música d'Ucraïna i la precursora del Conservatori de Kíev.

En un principi només estudiava de nit, però finalment va obtenir permís per estudiar a temps complet.

Els seus mestres principals foren Levkó Revutski, Víktor Kossenko i Borís Liatoixinski. Després de graduar-se a l'Institut el 1939, fou enrolat immediatament en l'Exèrcit Roig, on va romandre en l'orquestra militar durant tota la Segona Guerra Mundial.

Després de la guerra, Filipenko retornà a Kíev, on exercí la carrera com a compositor, i va guanyar el Premi Stalin de segon grau el 1949, pel seu Segon quartet de Cordes, el qual evocava les lluites del poble soviètic durant la contesa.

Filipenko ajudà a organitzar els compositors d'Ucraïna dintre de la Unió i a mitjans del decenni de 1950 desenvolupà els càrrecs de secretari executiu de la Unió de Compositors Soviètics i vicepresident de la Unió Nacional de Compositors d'Ucraïna.

Va escriure per a quasi tots els gèneres i deixà diverses simfonies, una òpera, nou obres de música de cambra (entre elles tres quartets per a corda), i més de 500 cançons. Tal vegada fou més conegut a la Unió Soviètica com un compositor de cinema.