Arkadi Filippenko

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaArkadi Filippenko
Biografia
Naixement 8 gener 1912
Kíev
Mort 24 agost 1983 (71 anys)
Kíev
Lloc d'enterrament Cementiri Baikove, Holosíïv (Kiev)
Educació Tchaikovsky National Music Academy of Ukraine Tradueix
Activitat
Ocupació Compositor
Partit polític Partit Comunista de la Unió Soviètica
Gènere artístic Òpera
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Arkadi Dmitriétvitx Filippenko en rus: Аркадий Дмитриевич Филиппе́нко, en ucraïnès: Аркадій Дмитрович Філіпенко, Arkadi Dmítrovitx Filipenko (Pusxa-Vodítsia, ara part de Kíev) 19121983) fou un compositor soviètic i Artista del Poble de la RSS d'Ucraïna. El seu pare fou el també compositor Vitali Filipenko

En ser el primer fill del matrimoni, passà gran quantitat del seu temps a l'aire lliure amb el seu avi, un pastor que mentre treballava en els moments lliures tocava una gaita similar a la suïssa. Aquest instrument fou el primer instrument que aprengué a tocar. En l'escola primària, conegué la guitarra, la mandolina i la balalaica i que toca en l'orquestra de l'escola.

El 1926 amb 13 anys, Filippenko començà a l'escola de formació professional i es graduà en un curs complet de transport fluvial. Després de la seva graduació començà a treballar en una fàbrica de construcció naval. En el seu temps lliure, actuà i dirigí teatres d'afeccionats, lloc on va rebre l'atenció del compositor Ilià Vilenski, el qual feia de director d'una escola de música local.

Vilenski convidà en Filippenko a assistir a l'escola, i allà fou on Filippenko aprengué a tocar el piano i estudià teoria musical i composició, mentre que al mateix temps segui treballant com a torner del metall en la fàbrica de construcció naval.

Donat que avançava ràpidament, Vilenski l'envià a l'Institut de Música de Lissenko, la més important escola de música d'Ucraïna i la precursora del Conservatori de Kíev.

En un principi només estudiava de nit, però finalment va obtenir permís per estudiar a temps complet.

Els seus mestres principals foren Levkó Revutski, Víktor Kossenko i Borís Liatoixinski. Després de graduar-se a l'Institut el 1939, fou enrolat immediatament en l'Exèrcit Roig, on va romandre en l'orquestra militar durant tota la Segona Guerra Mundial.

Després de la guerra, Filippenko retornà a Kíev, on exercí la carrera com a compositor, i va guanyar el Premi Stalin de segon grau el 1949, pel seu Segon quartet de Cordes, el qual evocava les lluites del poble soviètic durant la contesa.

Filippenko ajudà a organitzar els compositors d'Ucraïna dintre de la Unió i a mitjans del decenni de 1950 desenvolupà els càrrecs de secretari executiu de la Unió de Compositors Soviètics i vicepresident de la Unió Nacional de Compositors d'Ucraïna.

Va escriure per a quasi tots els gèneres i deixà diverses simfonies, una òpera, nou obres de música de cambra (entre elles tres quartets per a corda), i més de 500 cançons. Tal vegada fou més conegut a la Unió Soviètica com un compositor de cinema.