Arnošt Muka

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaArnošt Muka
Arnost Muka.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 10 de març de 1854
Großhänchen
Mort 10 d'octubre de 1932 (78 anys)
Bautzen
Sepultura Q32931065
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata
Arnošt Muka (1896)

Arnošt Muka, en alemany Karl Ernst Mucke (Großhänchen, Alemanya, 10 de març de 1854 - Bautzen, 10 d'octubre de 1932) fou un escriptor i folklorista sòrab, que va reviscolar la cultura nacional sòraba i la premsa literària, endemés de fundar el Museu Sòrab.

Vida[modifica]

Era fill d'un agricultor, va estudiar de 1869 a 1874 al Gymnasium de Bautzen, on va aprovar l'examen de maduresa. Al Gymnasium es va fer membre de l'associació sòraba Societas Slavica Budissinensis. Seguidament va estudiar de 1875 a 1879 Teologia, Filologia i Eslavística a la Universitat de Leipzig, per a passar a treballar de professor als Gymnasium de Zittau i Bautzen. Muka va ser coiniciador del Lipa Serbska, l'associació dels joves sòrabs. Va estar actiu en el teatre d'afeccionats sòrab i de 1880 a 1923 va editar la col·lecció Prěnja serbska dźiwadłowa zběrka (Primera col·lecció de drama en sòrab).

En 1880 va entrar a treballar en el Gymnasium de Bautzen, després del que es va implicar activament en l'associació Budyska bjesada, de caràcter patriòtic. A causa de les pressions de l'alcalde de Bautzen, Löhr, i a pesar de les protestes del director del Gymnasium, dr. Kreußler, Muka va ser traslladat en 1883 a Chemnitz. En 1887 Muka va aconseguir un treball al Gymnasium de Freiberg.

Després de la seva jubilació, es va traslladar a Bautzen, on va publicar la majoria de les seves obres.[1][2][3]

Influència[modifica]

Muka és considerat l'impulsor i mecenes de Jakub Bart-Ćišinski, amb qui va crear en 1875 l'associació d'estudiants Schadźowanka i l'associació literària i cultural Jungsorbische Bewegung. És el fundador del Museu sòrab i va ser president honorari de l'associació científica Maćica Serbska.

Al llarg de la seva vida augmentà la seva fama gràcies la promoció i el desenvolupament de la literatura sòraba, a més del seu treball periodístic. Va ser l'editor de les obres completes de Handrij Zejler (1883?1891), redactor de la revista cultural i literària Lužica (1882?1907) i redactor de Časopis Maćicy Serbskeje (1894-1932).

Obres[modifica]

  • De dialectis Stesichori, Ibyci, Simonidis, Bacchylidis aliorumque poetarum choricorum cum Pindarica comparatis. Dissertation, Universität Leipzig, 1879
  • Statistika łužiskich Serbow [Statistik der Lausitzer Sorben]. Selbstverlag, Budyšin 1884–1886; 5. Auflage unter dem Titel Serbski zemjepisny słowničk. Budyšinje 1927; Neudruck: Domowina-Verlag, Bautzen 1979
  • Historische und vergleichende Laut- und Formenlehre der niedersorbischen (niederlausitzisch-wendischen) Sprache. Mit besonderer Berücksichtigung der Grenzdialecte und des Obersorbischen (= Preisschriften, gekrönt und herausgegeben von der Fürstlich Jablonowskischen Gesellschaft zu Leipzig, Band 28). Hirzel, Leipzig 1891; Nachdruck: Zentral-Antiquariat der Deutschen Demokratischen Republik, Leipzig 1965
  • Wörterbuch der nieder-wendischen Sprache und ihrer Dialekte.
    • Band 1: A–N. Verlag der Russischen und Čechischen Akademie der Wissenschaften, St. Petersburg 1911–1915, Prag 1926; Neudruck: Domowina-Verlag, Bautzen 2008, ISBN 978-3-7420-2091-8
    • Band 2: O–Ź. Verlag der Böhmischen Akademie für Wissenschaft und Kunst, Prag 1928; Neudruck: Domowina-Verlag, Bautzen 2008, ISBN 978-3-7420-2092-5
    • Band 3: Familiennamen, Ortsnamen, Flurnamen, Nachträge. Verlag der Böhmischen Akademie für Wissenschaft und Kunst, Prag 1928; Neudruck: Domowina-Verlag, Bautzen 2008, ISBN 978-3-7420-2093-2
  • Bausteine zur Heimatkunde des Luckauer Kreises. Kreisausschuss, Luckau 1918
  • Sérbsko-němski a němsko-serbski Přiručny-Słownik [Wendisch-deutsches und deutsch-wendisches Handwörterbuch]. Schmaler, Bautzen 1920
  • Ernst Eichler (Hrsg.): Abhandlungen und Beiträge zur sorbischen Namenkunde (1881–1929) (= Slavistische Forschungen, Band 45). Böhlau, Köln und Wien 1984, ISBN 3-412-08483-2

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Serbski muzej Budyšin - Sorbisches Museum Bautzen
  2. Sorbisches Biographisches Lexikon
  3. Luckauer Heimatkalender 1978/79,S.29ff
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arnošt Muka Modifica l'enllaç a Wikidata