Arquebisbat de San Luis Potosí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaArquebisbat de San Luis Potosí
Archidioecesis Sancti Ludovici Potosiensis
Catedral de San Luis Potosi.JPG
La catedral d'Antequera

Localització
Roman Catholic Diocese of San Luis Potosi in Mexico.jpg
 22° 09′ 06″ N, 100° 58′ 34″ O / 22.1517°N,100.976°O / 22.1517; -100.976
Mèxic Mèxic
Flag of San Luis Potosi.svg San Luis Potosí

Parròquies 114
Conté la subdivisió
Població
Total 1.996.000
• Densitat 102,74 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de Bajío
Superfície 19.428 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació 31 d'agost de 1854
Patrocini Sant Lluís rei de França
Catedral Sant Lluís
Organització política
• Arquebisbe metropolità José Carlos Cabrero Romero
Altres

Lloc web iglesiapotosina.org
Modifica les dades a Wikidata


L'arquebisbat de San Luis Potosí (castellà: Arquidiócesis de San Luis Potosí, llatí: Archidioecesis Sancti Ludovici Potosiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic que pertany a la regió eclesiàstica Bajío. Al 2014 tenia 1.913.000 batejats sobre una població de 1.996.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe José Carlos Cabrero Romero.

Territori[modifica]

L'arxidiòcesi comprèn la part central de l'estat mexicà d'San Luis Potosí.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de San Luis Potosí, on es troba la catedral de la Sant Lluís.

El territori s'estén sobre 19.428 km², i està dividit en 114 parròquies.

Província eclesiàstica[modifica]

La província eclesiàstica comprèn les següents circumscripcions eclesiàstiques:

Història[modifica]

La diòcesi de San Luis Potosí va erigir-se pel Papa Pius IX mitjançant la butlla Deo Optimo Maximo largiente del 31 d'agost de 1854. El territori original va ser del bisbat de Michoacán (avui arquebisbat de Morelia) i de Guadalajara (avui arxidiòcesi) i de l'arquebisbat de Mèxic, de la que les trenta-cinc parròquies originàries provenien en mesura de divuit, nou i vuit parròquies respectivament.[1] Inicialment era sufragània de l'arquebisbat de Mèxic.

El 1863 patí diverses variacions territorials amb les quals cedí al nou bisbat de Zacatecas dues parròquies i passà a formar part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Michoacán.

El 27 de novembre de 1960 cedí una porció del seu territori a benefici de l'erecció del bisbat de Ciudad Valles.

El 5 de novembre de 1988 va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana mitjançant la butlla Nihil optabilius del Papa Joan Pau II.

El 28 de maig de 1997 cedí una nova porció del seu territori a benefici de l'erecció del bisbat de Matehuala.

Cronologia episcopal[modifica]

  • Pedro Barajas y Moreno † (30 de novembre de 1854 - 30 de desembre de 1868 mort)
  • Manuel del Conde y Blanco † (25 de juliol de 1869 - 21 de juny de 1872 mort)
  • José Nicanor Corona Elizarrás † (22 de desembre de 1873 - 27 de juliol de 1883 mort)
  • José María Ignacio Montes de Oca y Obregón † (13 de novembre de 1884 - 18 d'agost de 1921 mort)
  • Miguel María de la Mora y Mora † (24 de febrer de 1922 - 14 de juliol de 1930 mort)
  • Guillermo Tritschler y Córdoba † (30 de gener de 1931 - 22 de febrer de 1941 nomenat arquebisbe de Monterrey)
  • Gerardo Anaya y Diez de Bonilla † (3 d'octubre de 1941 - 16 de juny de 1958 mort)
  • Luis Cabrera Cruz † (25 d'agost de 1958 - 2 de setembre de 1967 mort)
  • Estanislao Alcaraz y Figueroa (3 de març de 1968 - 3 de juliol de 1972 nomenat arquebisbe de Morelia)
  • Ezequiel Perea Sánchez † (25 de novembre de 1972 - 25 d'abril de 1986 jubilat)
  • Arturo Antonio Szymanski Ramírez (27 de gener de 1987 - 20 de gener de 1999 jubilat)
  • Luis Morales Reyes (20 de gener de 1999 - 3 d'abril de 2012 jubilat)
  • José Carlos Cabrero Romero, des del 3 d'abril de 2012

Estadístiques[modifica]

A finals del 2014, la diòcesi tenia 1.913.000 batejats sobre una població de 1.996.000 persones, equivalent al 95,8% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 419.803 420.589 99,8 164 160 4 2.559 24 324 55
1966 600.000 605.000 99,2 90 35 55 6.666 96 505 35
1970 782.106 800.973 97,6 167 125 42 4.683 66 625 46
1976 991.943 1.016.305 97,6 184 148 36 5.390 66 567 59
1980 1.175.630 1.220.660 96,3 181 144 37 6.495 59 618 60
1990 2.024.113 2.115.763 95,7 213 166 47 9.502 64 517 79
1999 1.660.130 1.731.183 95,9 247 201 46 6.721 9 101 744 74
2000 1.676.731 1.748.494 95,9 240 194 46 6.986 9 65 744 75
2001 1.693.498 1.765.979 95,9 226 180 46 7.493 9 65 539 80
2002 1.700.000 1.788.936 95,0 242 192 50 7.024 9 72 650 82
2003 1.716.650 1.807.000 95,0 260 205 55 6.602 10 165 862 85
2004 1.734.488 1.825.777 95,0 258 208 50 6.722 10 163 862 86
2010 1.845.000 1.925.000 95,8 264 212 52 6.988 10 175 810 107
2014 1.913.000 1.996.000 95,8 303 232 71 6.313 11 163 599 114

Notes[modifica]

  1. Es veu el detall a la (castellà) pàgina relativa a la pàgina oficial de l'arxidiòcesi

Fonts[modifica]