Arquitectura popular
L'arquitectura popular, també anomenada arquitectura vernacular, inclou les construccions o edificis que presenten una sèrie de trets o característiques tipològiques comunes en determinats àmbits geogràfics de diversa extensió, realitzats a partir de patrons i tècniques decantades per la tradició. També inclou diferents tipus de construccions destinades a finalitats pròpies o auxiliars relacionats amb la vida i el treball, com poden ser les construccions per a usos agrícoles o industrials: forns, tallers, corrals, pallisses, els graners, les bordes, entre d'altres
Les construccions i edificis d'arquitectura popular són funcionals,[1] ja que s'adeqüen sempre a la finalitat prevista i als materials de construcció de què hom disposa en el lloc. Es caracteritzen també per una gran economia de volum i obra, ja que els constructors cerquen l'estalvi de treball i materials; això comporta l'ús de materials locals o procedents d'indrets i comarques properes. També implica que en la construcció s'emprin tècniques comprovades l'origen de les quals es remunta al passat i s'han transmès de generació en generació mitjançant l'aprenentatge gremial.
La teoria i la història de l'arquitectura s'han ocupat, tradicionalment, de l'estudi dels monuments, de l'obra d'arquitectes, dels corrents i «estils de l'arquitectura culta», tot deixant de costat l'«arquitectura sense arquitectes», la qual representa el 90% dels espais on la humanitat viu i treballa, front al 10% que representen els edificis i espais de l'«arquitectura culta».
L'arqueologia ens ha descobert l'interès del context d'un monument en investigar tant els temples, palaus o tombes, com la ciutat sencera, que constitueix el més expressiu testimoni de la civilització que va crear la cultura els monuments de la qual admirem.
El professor Amos Rapoport, en el seu llibre Vivienda y cultura,[2] estableix tres categories per a l'arquitectura: la culta, la primitiva i la vernacla; dins d'aquesta darrera estableix una divisió addicional entre arquitectura vernacla preindustrial o postindustrial; malgrat que el mateix autor assenyala el caràcter una mica arbitrari d'aquesta subdivisió, així com el fet indiscutible que les tres categories no constitueixen una classificació tancada sinó únicament l'expressió d'unes referències fonamentals, car les fronteres entre una o altre són, tot sovint, imprecises i les influències actuen, de fet, en totes direccions.
L'arquitectura primitiva és la categoria més fàcil de delimitar, ja que s'associa a l'arquitectura de les societats definides com a primitives per l'antropologia, ja siguin les societats primitives actuals o cultures històriques que a la fi del neolític realitzaren les primeres construccions les restes de les quals han arribat fins a nosaltres; són les societats que s'establiren a la vall del Nil, Palestina, Síria, Mesopotàmia o Anatòlia, que van evolucionar vers la història; són també les cultures neolítiques de diferents comarques d'Europa que s'extingiren sense deixar una herència consistent als pobles que les van succeir.
L'arquitectura popular seria l'equivalent a l'arquitectura vernacla preindustrial; pressuposa i és complementària de l'arquitectura culta, ja que ambdues van evolucionar a partir de l'arquitectura primitiva. D'altra part, l'arquitectura popular reflecteix els models de l'arquitectura culta, ja que les classes populars, històricament sotmeses, imiten el comportament i els models estètics de les classes dominants.
La historiografia de l'arquitectura moderna ha presentat la construcció dels hàbitats tradicionals com un element amb significat cultural elevat, així hi ha la citació del llibre Arquitectura in nuce de l'arquitecte i historiador de l'arquitectura moderna Bruno Zevi:
- En les indagacions sobre arquitectura «menor» s'han descobert, certament, cabanes de pastors, graners, refugis de muntanya i altres que tenen efectiva validesa artística; en aquests casos no hi ha d'haver problema de mètode, ja que es tracta de legitimar-los en la història arquitectònica tot ampliant el seu camp i recordant l'admirable observació de Leonardo: «les estances, o en veritat els habitatges petits, estan plens d'enginy, no així els grans…».
Referències[modifica]
- ↑ «Sistemas. Edificios tradicionales. Descripción constructiva» (en castellà). Arquitectura Popular. [Consulta: 12 desembre 2021].
- ↑ Rapoport, Amos. «House Form and Culture» (Morfología de Vivienda y Cultura). Englewood Cliffs, N.J.: Prentice-Hall, 1969. Existeix una edició en castellà : «Vivienda y cultura», traduïda per Conchita Diez de Espada. Editorial Gustavo Gili, SA, Barcelona, 1972.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquitectura popular |
- Web d'etnoarquitectura: Arquitectura vernacla Arxivat 2012-12-08 at Archive.is.
- Web d'Amics de l'arquitectura popular (en català).