Toquí pectoral
Arremon taciturnus | |
---|---|
♂ | |
Dades | |
Nombre de cries | 2 |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 103771491 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Emberizidae |
Gènere | Arremon |
Espècie | Arremon taciturnus (Hermann, 1783) |
Nomenclatura | |
Protònim | Tanagra taciturna |
Distribució | |
El toquí pectoral[1] (Arremon taciturnus) és una espècie d'ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae) que habita la selva humida i altres formacions boscoses de l'est de Colòmbia, oest i sud de Veneçuela, Guaiana, Brasil, est de Bolívia i sud-est del Perú.
Descripció
[modifica]Té marcat patró de plomatge, present al sotabosc del bosc plujós. Les ales i el dors són verd brillant amb el cap negre amb supercili blanc sobre els ulls que s'estén cap darrere de la corona i contrastant gola blanca. Els mascles són gris clar per sota amb els part o tot els pectorals laterals negres; les femelles són similars però en la regió ventral posseeixen un matís camussa i manca de negre al pit. És poc probable confondre'l amb qualsevol altra espècie al seu rang de distribució. Trobat en densos pegats de sotabosc a l'interior del bosc plujós madur, al llarg de rierols, quebrades i clarianes de bosc (produïts per la caiguda d'arbres). Pot ser difícil de trobar ja que s'escapoleix pel terra del bosc. El cant i reclam són molt aguts.[2]
Distribució i hàbitat
[modifica]L'espècie es pot trobar a tot arreu a la conca de l'Amazones excepte a les parts occidentals. A més de la selva amazònica, es troba a l'est i nord-est del Brasil.[3]
Taxonomia
[modifica]El toquí pectoral va ser descrit el 1779 pel polímata francès Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon a la seva Histoire Naturelle des Oiseaux amb el nom francès "L'Oiseau Silencieux".[4][5] També es va il·lustrar en una làmina pintada a mà que es va produir per acompanyar el llibre de Buffon.[6] Buffon no va utilitzar noms binomials, però el 1783 el naturalista francès Johann Hermann va encunyar el nom de “Tanagra taciturna”.[7] L'epítet específic taciturnus és la paraula llatina per a "silenciós" o "quiet".[8] L'espècie ara es troba en el gènere Arremon que va ser erigit per l'ornitòleg francès Louis Pierre Vieillot el 1816 amb el toquí pectoral com a espècie tipus.[9][10]
El toquí pectoral és una espècie politípica sud-americana amb tres subespècies actualment reconegudes:[10]
- A. r. taciturnus (Hermann, 1783) est de Colòmbia, centre i sud de Veneçuela, la Guaiana, Brasil amazònic i nord-est de Bolívia.
- A. r. nigrirostris (Sclater, 1886) sud-est de Perú i nord de Bolívia.
- A. r. axillaris (Sclater, 1854) nord-est de Colòmbia i oest de Veneçuela.
Històricament, dues espècies addicionals, Arremon semitorquatus i Arremon franciscanus, es van considerar relacionades amb Arremon taciturnus, formant així un complex d'espècies. Gràcies a l'estudi de Buainain et al. (2017) que va revisar la taxonomia del complex, incloent tots els tàxons implicats, basant-se en la coloració, la morfometria i els caràcters vocals van observar que tots els tàxons, excepte A. taciturnus nigrirostris, són diagnosticables a partir de la coloració, especialment del bec, les franges superciliars i les cobertores alars i tenen distribucions ben definides. A partir dels resultats obtinguts, van suggerir que A. taciturnus, A. axillaris, A. semitorquatus i A. franciscanus fossin espècies vàlides, mentre que el nom específic nigrirostris s'havia de considerar un sinònim junior de taciturnus. Totes aquestes espècies, a més d'A. taciturnus i A. axillaris, tenen també vocalitzacions clarament diferents.[11]
Alguns autors consideren que la població més septentrional és en realitat una espècie diferent:[12][13]
- Arremon axillaris (Sclater, 1854) - toquí dorsigroc[14]
Referències
[modifica]- ↑ «Toquí pectoral». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)
- ↑ «Arremon taciturnus» (en anglès). eBird. [Consulta: 29 febrer 2024].
- ↑ «Pectoral Sparrow Arremon taciturnus». [Consulta: 29 febrer 2024].
- ↑ Buffon, Georges Louis Leclerc; Buffon, Georges Louis Leclerc; Buffon, Georges Louis Leclerc. Histoire naturelle des oiseaux (en francès). t.7 (1779). París: De l'imprimerie royale, 1779.
- ↑ Cottrell, G. William,; Cottrell, G. William; Greenway, James C.; Mayr, Ernst; Paynter, Raymond A.. Check-list of birds of the world (en anglès). v.13 (1970). Cambridge: Harvard University Press, 1970.
- ↑ Martinet, François Nicolas; Martinet, François Nicolas; Daubenton; Daubenton, Edme-Louis; Buffon, Georges Louis Leclerc. Planches enluminées d'histoire naturelle (en francès). t.8. Paris?: s.n, 1765.
- ↑ Hermann, Johann; Hermann, Johann. Tabula affinitatum animalium olim academico specimine edita : nunc uberiore commentario illustrata cum annotationibus ad historiam naturalem animalium augendam facientibus (en llatí). Argentorati: Impensis Joh. Georgii Treuttel, Bibliopolae, 1783.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. 1. Aufl.. Londres: Christopher Helm, 2010. ISBN 978-1-4081-2501-4.
- ↑ Vieillot, Louis-Pierre (1748-1831) Auteur du texte. Analyse d'une nouvelle ornithologie élémentaire , par L.-P. Vieillot,... (en francès), 1816.
- ↑ 10,0 10,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Sparrows – IOC World Bird List v13.2g» (en anglès americà). IOC, 2023. [Consulta: 29 febrer 2024].
- ↑ Buainain, Nelson; de Assis, Claydson P.; Raposo, Marcos A. «Geographic variation and taxonomy of the Arremon taciturnus (Hermann, 1783) species complex (Aves: Passerellidae)» (en anglès). Journal of Ornithology, 158, 3, 7-2017, pàg. 631–650. DOI: 10.1007/s10336-016-1421-8. ISSN: 2193-7192.
- ↑ J del Hoyo, NJ Collar, DA Christie, A Elliott, LDC Fishpool, P Boesman i GM Kirwan.2016. HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volum 2: Passerines. Lynx Edicions and BirdLife International, Barcelona i Cambridge.
- ↑ «Arremon [taciturnus, semitorquatus or franciscanus (Pectoral, São Francisco or Half-collared Sparrow)]» (en anglès). Avibase. [Consulta: 29 febrer 2024].
- ↑ toquí dorsigroc«Toquí pectoral». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)